Qüestions sobre el significat de la vida

En el benestar emocional hi trobem les dues formes de felicitat: l’hedònica, basada en el fet d’acumular experiències positives i l’eudaimònica, basada en el sentit que donem al que fem.  Barbara Fredrickson i d’altres han demostrat la importància de la segona pel sistema immunitari (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/08/el-jove-que-apuntava-la-lluna.html): un benestar basat en el sentit fa que el sistema immunitari funcioni millor. Però, quin valor evolutiu té la importància que donem a viure una vida amb sentit? Roy F. Baumeister (vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/10/les-diferencies-entre-una-vida-amb.html) explica que la ment humana està programada de manera natural per tal de posar paraules a les coses. Això, a part de permetre posar la vida en format verbal, fa que puguem compartir i discutir coses amb altres persones.

Som éssers socials. La ment humana va evolucionar per a compartir un discurs col·lectiu, una narrativa social. Necessitem donar un sentit a les coses i comencem prest en la vida, posant paraules a les petites coses que ens van passant i, gradualment, passem a intentar construir estructures més integrades fins a arribar a les visions sobre el sentit de l’existència o a les teories còsmiques.

Les qüestions sobre el significat de la vida estan propiciades no només per la curiositat o per la por. El significat, el sentit, és una eina poderosa. Per a entendre perquè és útil com a eina, hem de considerar la vida com a un procés en canvi continu. Així, un ésser vivent està en estat de flux continu, però necessita una certa estabilitat i també establir una relació harmoniosa amb el seu medi. Donar un significat als fets i a les coses ens pot ajudar a imposar una certa estabilitat al món. Reconeixent les estacions, per exemple, podem planificar els anys futurs. O reconeixent els drets de les persones, podem organitzar un sistema social que ens faci sentir més segurs.

Un del exemples que posa Baumeister de com el sentit estabilitza el nostre món és el del matrimoni. La majoria d’animals s’aparellen, fins i tot alguns ho fan per tota la vida, però només els humans es casen. Els científics que estudien les relacions emfatitzen el fet de que un compromís no és tal fins que no s’ha reconegut explícitament. A més, les relacions estan en un procés de canvi continu, inclús després de molts anys d’haver-les iniciat. Però el fet del matrimoni és constant. Estàs o no casat i això no canvia, encara que les accions i els sentiments vagin variant. El compromís explícit que suposa el matrimoni suavitza els alts i baixos i ajuda a estabilitzar la relació. Aquesta és una de les raons que expliquen perquè és més probable que una relació duri si hi ha el compromís del matrimoni pel mig. Així, el sentit, el significat del compromís és més estable que els sentiments i que les emocions i per això les persones usem el sentit com a forma d’aconseguir estabilitat.

En 1946, Viktor Frankl va publicar “L’home a la recerca del sentit”. Frankl era un supervivent de l’Holocaust i va adonar-se’n que només una cosa podia fer superar l’horror de la situació i permetre tenir possibilitats de sobreviure: el fent de sentir que alguna cosa, més gran que un mateix, tenia prou sentit com per fer que els moments terribles es superessin per tal de poder continuar amb la missió que havien d’acomplir. Baumeister s’ha dedicat a intentar entendre com les persones aconsegueixen trobar sentit a la vida i, en aquest propòsit, ha generat una llista de quatre “necessitats de significat”.

Segons Baumeister, una persona troba sentit a la vida en funció de que hagi aconseguit d’alguna manera fer-se càrrec de cada una d’aquestes quatre necessitats. Les persones que no poden satisfer una o més d’aquestes necessitats és probable que no acabin de sentir que la seva vida té sentit. Canviar en una d’elles suposaria canviar la sensació de significat en la pròpia vida.

La primera necessitat és el propòsit. Segons Baumeister, Frankl tenia raó: sense propòsit la vida passa a no tenir significat. Un propòsit és un succés o estat futur que proporciona una estructura al nostre present, donant un sentit narratiu a diferents moments de la nostra vida. Els propòsits poden classificar-se en dues amples categories. La primera ens portaria a perseguir una determinada meta (guanyar una carrera, aconseguir una graduació, criar uns fills sans, per exemple) i l'altra, suposaria arribar a una condició de plenitud en una determinada àrea (felicitat, salvació espiritual, seguretat financera, saviesa, per exemple).

Les metes vitals provenen de tres fonts: una és la nostra pròpia naturalesa biològica (sobreviure i reproduir-nos). La segona font de propòsit és la cultura. La cultura ens fa creure que és el que és important i algunes marquen clarament que és el que hem de fer a cada moment de la nostra vida. La tercera font de propòsit ve de les nostres pròpies eleccions. Podríem, inclús, desafiar la nostra cultura i anar contra corrent.

La segona necessitat és el valor. Això suposa tenir una idea del que està “bé” i del que està “malament”. Les persones, per tal de trobar que la nostra vida té sentit, necessitem trobar valors que ens permetin viure vides en positiu i que ens facin sentir bé amb el que som i el que fem. Els valors, una altra vegada, poden provenir de la nostra pròpia naturalesa i de la societat en la que vivim i, també, de les eleccions que anem fent.

La tercera necessitat és l’eficàcia o competència. Necessitem sentir que podem actuar en funció dels nostres valors i que aquests es poden deduir a partir de la nostra vida i del nostre treball. Necessitem sentir que som capaços d’aconseguir els nostres objectius.

La quarta necessitat és la d’autoestima o autovaloració. Les persones amb vides amb sentit poden pensar que són bones persones i que ho són gràcies al que fan. Necessitem pensar que ens mereixem un cert grau de respecte.

Així, una vida amb sentit té quatre propietats. Té propòsits que guien les accions, formant una trajectòria coherent que unifica passat, present i futur. Té valors que ens permeten decidir què és el que està bé i què és el que estaria malament i sentir que actuem de manera adequada. Està marcada per la eficàcia i el sentit de competència, de manera que ens permet sentir que les nostres accions són una via per tal d’aconseguir les nostres metes. I, finalment, proporciona una base per tal de veure’ns des d’una perspectiva positiva, com a bones i valuoses persones.

Així, sentirem que tenim una vida significativa si podem respondre de manera adequada a les quatre qüestions de propòsit, valor, eficàcia i autovàlua. I, encara que les preguntes siguin les mateixes, cadascú ha de trobar les seves respostes.

Així, si sabem quines són les preguntes: Quines són les teves respostes?