L'ansietat i Robert Burton

Hi ha persones que, per tota una sèrie de circumstàncies, es troben vivint durant moltes temporades de la seva vida, immerses en un estat d'ansietat que no les deixa assaborir el dia a dia i les condueix a assumir una lluita contínua per tal de preservar un mínim equilibri. Si la majoria de persones vivim en el que seria el moll del port, elles es troben, en moltes ocasions, sobre una petita taula de surf enmig de la mar gran, amb tota la dificultat que això suposa quan les aigues van un poc mogudes...

Recomano la lectura d’un assaig sobre l’ansietat. Es tracta d’una obra de Scott Stossel, “Ansiedad. Miedo, esperanza y la búsqueda de la paz interior”. Escriptor i comentarista de ràdio i televisió, Stossel pateix, des dels dos anys, un reguitzell de fòbies, pors i neurosis. En un intent d’entendre la seva ansietat, ens condueix per les definicions d’ansietat, per la seva variabilitat simptomàtica, per les vies que van anar generant la medicació ansiolítica actual, per les discussions sobre la part innata i adquirida del trastorn, per, finalment, acabar explorant les arrels de la resiliència. 

En un dels seus turs per la història del trastorn, arriba a una de les obres més citades en la bibliografia sobre l’ansietat, que es va publicar en el segle XVII i es considera la primera descripció moderna dels anomenats Trastorns de l’Estat d’Ànim: “Anatomia de la melancolia” de Robert Burton.

Burton era un erudit d’Oxford que es va passar dècades gairebé tancat al seu estudi llegint tota obra que considerava relacionada amb el tema. El llibre es va completar el 1621, quan l’autor tenia quaranta-vuit anys i, durant els següents disset anys, va ser revisat i ampliat moltes vegades. Hi apareixen cites d’obres d’història, literatura, filosofia, ciència i teologia i l’edició de 1640, per exemple, consta de 1382 pàgines.

Descriu el pànic de la següent forma: “Molts efectes lamentables causa aquest temor en els homes com, per exemple, posar-se vermell, empal·lidir, tremolar, suar; provoca onades de fred i de calor per tot el cos, palpitacions del cor, síncopes, etc.”. Sobre l’ansietat comenta: “Molts homes estan tan atordits i esbalaïts per la por que ja no saben on són, què diuen o què fan i, el que és pitjor, aquest estat els turmenta molts dies amb ensurts i sospites constants. Tot això obstaculitza els projectes més honorables i emplena el cor de dolor, tristesa i pesar. Aquells que viuen en el temor mai es senten lliures, decidits, segurs, mai estan alegres, sinó sumits en un dolor perpetu; com deia Vives amb raó, Nulla est miseria major quan metus: no hi ha major malestar, ni una tortura semblant. Sempre estan recelosos, ansiosos, desitjosos d’agradar: puerilment abatuts, sense poder raonar, “especialment si es presenta algun objecte terrible”, com va dir Plutarco”.

Burton compila tot el que es va escriure abans d’ell sobre la melancolia, creant un compendi de la saviesa occidental del seu temps. Amb els anys, es va convertir en una referència per escriptors i pensadors posteriors. El trobem citat per John Keats, Jorge Luís Borges, Nick Cave, Samuel Beckett o Samuel Johnson, per exemple. Burton va mostrant en la seva obra, de manera contradictòria, tot el que troba sobre el que avui anomenaríem com ansietat o depressió, a part de reflexionar sobre la pròpia naturalesa humana.

Pel que fa als tractaments, destaca: fer exercici amb regularitat, jugar a escacs, prendre banys, llegir llibres, escoltar música, utilitzar laxants, menjar de forma adequada, practicar la moderació sexual i, per damunt de qualsevol altra, mantenir-se ocupats. “No hi ha major causa de melancolia que l’ociositat” va escriure, citant al metge àrab al-Razi.

Seguint a estoics, epicuris i budistes, Burton recomana, com a camí cap a la felicitat, una ambició modesta i una acceptació del que es té: “Si els homes no pretenguessin anar més enllà de les pròpies forces, durien una vida satisfeta i, al conèixer-se a si mateixos, limitarien les seves ambicions; llavors se n’adonarien de que la naturalesa està bé sense ambicionar coses supèrflues i inútils que no porten més que frustració i malestar.”

Si seguiu el llibre de Stossel i gràcies a la seva gran feina de documentació, entendreu de primera mà què és el que suposa l’ansietat en la vida d’una persona i passareu a admirar a totes aquelles persones que, a pesar de patir-la, aconsegueixen fer el que han de fer i dur una vida digna.

Bona lectura!