Roy F.
Baumeister és professor de psicologia i especialista en qüestions relacionades
amb l’autocontrol i la voluntat. En un article a Aeon (vegeu http://aeon.co/magazine/psychology/do-you-want-a-meaningful-life-or-a-happy-one/)
explica les diferències entre una vida feliç i una vida amb sentit. Ja havíem
vist que la distinció té conseqüències, fins i tot en el nostre sistema
immunològic (vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/08/el-jove-que-apuntava-la-lluna.html)
i que ve d’una tradició filosòfica que distingeix entre la felicitat eudaimònica
(basada en el sentit) i l’hedònica (basada en l’acumulació d’experiències
positives).
Baumeister
explica que, en moltes ocasions, felicitat i sentit es solapen. De fet,
segurament és necessari, però no suficient, un cert sentit de propòsit per tal
de ser feliç. En un estudi sobre el tema, i gràcies a l’anàlisi estadística
sobre les coses que correlacionen amb una cosa i no amb l’altra, l’autor i els
seus col·laboradors han pogut establir cinc àrees de diferències entre la
felicitat i el sentit (és a dir, una vida amb significat).
La primera
tindria a veure amb les necessitats i els desitjos: aconseguir coses materials
o, per altra banda, tenir salut. Aquesta àrea estaria relacionada directament
amb la felicitat, però no tindria cap connexió amb el sentit.
El segon grup de
diferències prové de la consideració del marc temporal: la felicitat té a veure
amb el present, mentre que el significat està relacionat amb el procés de
confegir un discurs en el que intervenen passat, present i futur. Una manera d’optimitzar
la felicitat és centrar-se en l’”ara i aquí”. El significat o sentit, per altra
banda, sembla venir del fet d’ajuntar el passat, el present i el futur en una
espècie d’història coherent i, per tant, els valors (actuar de forma coherent amb els que tenim) tenen més importància que el fet que el que passa sigui positiu o negatiu.
La tercera àrea
que diferencia entre felicitat i sentit és la vida social. Encara que les
connexions amb altres persones són molt important en ambdós casos, el sentit ve
del fet d’ajudar a altres persones, mentre que la felicitat és el resultat del
que ens ofereixen altres persones. El fet d’ajudar als altres es considera,
normalment, una font de felicitat, però si corregim els resultats restant l’efecte
que té això sobre el sentit es veu que no només donar no ens fa més feliços,
sinó que pot anar en detriment de la felicitat hedònica.
A més, en
referència a aquesta àrea social, s’han de tenir en compte la profunditat de
les relacions. Passar temps amb amics, per exemple, està relacionat directament
amb la felicitat, però no té cap efecte en el sentit. En canvi, passar temps
amb les persones amb les que tenim una relació més íntima (parella, família,
fills) està més relacionat amb el sentit i té poca relació amb la felicitat com
a tal.
Una quarta
categoria de diferències té a veure amb els reptes, els problemes i els
estressos de la vida. En general, el resultat d’enfrontar-los dóna lloc a una
menor felicitat i a un major sentit. Les coses bones afecten als dos fenòmens
per igual. Les vides plenes de significat estan plenes de successos negatius,
la qual cosa redueix la felicitat. Sembla clar que una vida amb sentit suposa
la cerca de significat i perseguir projectes que són difícils i incerts.
L’última
categoria té a veure amb el jo i amb la identitat personal. Activitats que
tenen relació amb l’expressió del jo són una font important de sentit, però són
irrellevants per la felicitat. Si la felicitat té a veure amb fer el que ens fa
ganes, sembla ser que el sentit està relacionat amb fer coses que ens expressin
com a persones. Les qüestions relacionades amb la identitat personal i amb l’autodefinició
estan associades amb una vida amb més significat i sentit.
Quines
activitats consideres més importants en la teva vida? Si les hi apliques cada
una de les cinc categories, què és el que resulta més central en el teu cas: la
felicitat o el sentit?
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada