Passa al contingut principal

Les diferències entre una vida amb felicitat i una vida amb sentit




Roy F. Baumeister és professor de psicologia i especialista en qüestions relacionades amb l’autocontrol i la voluntat. En un article a Aeon (vegeu http://aeon.co/magazine/psychology/do-you-want-a-meaningful-life-or-a-happy-one/) explica les diferències entre una vida feliç i una vida amb sentit. Ja havíem vist que la distinció té conseqüències, fins i tot en el nostre sistema immunològic (vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/08/el-jove-que-apuntava-la-lluna.html) i que ve d’una tradició filosòfica que distingeix entre la felicitat eudaimònica (basada en el sentit) i l’hedònica (basada en l’acumulació d’experiències positives).

Baumeister explica que, en moltes ocasions, felicitat i sentit es solapen. De fet, segurament és necessari, però no suficient, un cert sentit de propòsit per tal de ser feliç. En un estudi sobre el tema, i gràcies a l’anàlisi estadística sobre les coses que correlacionen amb una cosa i no amb l’altra, l’autor i els seus col·laboradors han pogut establir cinc àrees de diferències entre la felicitat i el sentit (és a dir, una vida amb significat).

La primera tindria a veure amb les necessitats i els desitjos: aconseguir coses materials o, per altra banda, tenir salut. Aquesta àrea estaria relacionada directament amb la felicitat, però no tindria cap connexió amb el sentit.

El segon grup de diferències prové de la consideració del marc temporal: la felicitat té a veure amb el present, mentre que el significat està relacionat amb el procés de confegir un discurs en el que intervenen passat, present i futur. Una manera d’optimitzar la felicitat és centrar-se en l’”ara i aquí”. El significat o sentit, per altra banda, sembla venir del fet d’ajuntar el passat, el present i el futur en una espècie d’història coherent i, per tant, els valors (actuar de forma coherent amb els que tenim) tenen més importància que el fet que el que passa sigui positiu o negatiu.

La tercera àrea que diferencia entre felicitat i sentit és la vida social. Encara que les connexions amb altres persones són molt important en ambdós casos, el sentit ve del fet d’ajudar a altres persones, mentre que la felicitat és el resultat del que ens ofereixen altres persones. El fet d’ajudar als altres es considera, normalment, una font de felicitat, però si corregim els resultats restant l’efecte que té això sobre el sentit es veu que no només donar no ens fa més feliços, sinó que pot anar en detriment de la felicitat hedònica.

A més, en referència a aquesta àrea social, s’han de tenir en compte la profunditat de les relacions. Passar temps amb amics, per exemple, està relacionat directament amb la felicitat, però no té cap efecte en el sentit. En canvi, passar temps amb les persones amb les que tenim una relació més íntima (parella, família, fills) està més relacionat amb el sentit i té poca relació amb la felicitat com a tal.

Una quarta categoria de diferències té a veure amb els reptes, els problemes i els estressos de la vida. En general, el resultat d’enfrontar-los dóna lloc a una menor felicitat i a un major sentit. Les coses bones afecten als dos fenòmens per igual. Les vides plenes de significat estan plenes de successos negatius, la qual cosa redueix la felicitat. Sembla clar que una vida amb sentit suposa la cerca de significat i perseguir projectes que són difícils i incerts.

L’última categoria té a veure amb el jo i amb la identitat personal. Activitats que tenen relació amb l’expressió del jo són una font important de sentit, però són irrellevants per la felicitat. Si la felicitat té a veure amb fer el que ens fa ganes, sembla ser que el sentit està relacionat amb fer coses que ens expressin com a persones. Les qüestions relacionades amb la identitat personal i amb l’autodefinició estan associades amb una vida amb més significat i sentit.

Quines activitats consideres més importants en la teva vida? Si les hi apliques cada una de les cinc categories, què és el que resulta més central en el teu cas: la felicitat o el sentit?

Bona reflexió!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

Els 5 cercles d'intimitat o les relacions que ens van convertir en humans

“La força de les relacions es veu amb tot el seu potencial quan et trobes amb una persona amb la que tens una gran afinitat d’entrada i després segueixes potenciant-la gràcies a converses sobre llibres, sobre sèries, sobre pel·lícules, sobre històries viscudes... Els estudis demostren, inclús, que les parelles que veuen sèries junts milloren la seva comunicació i, de retruc, la relació.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/als-meus-5-ximpanzes.html             Un factor fonamental en el desenvolupament d’un cervell més gran en els humans va ser l’agrupament en grups socials perquè va possibilitar la caça i una recol·lecció més eficients i també va donar protecció contra els depredadors. En el món dels primats, com més gran és el neocòrtex, més gran és el grup social ; en el cas dels ximpanzés és de 55 i en els dels humans es calcula que està sobre uns 150 membres , i aquest seria el nombre màxim de persones amb les que pot manten...