Cóm parlar als nins del coronavirus: Una pràctica d’escolta activa.

“Les relacions i els vincles, doncs, són el primer sistema de regulació corporal que tenim disponible. D’aquesta manera, els vincles són un sistema de supervivència. La simple presència dels altres, sobretot quan els estimem, ens fa sentir millor, més segurs. De fet, l’estrès de cada dia ens fa molt difícil la tasca de mantenir els nostres dipòsits d’energia regulats, de manera que necessitem la presència dels altres per tal de sortir-nos-en bé.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/amor-relacions-sentit-la-vida.html

(La història que contaré està protagonitzada per una criatura imaginària, resultat de la mescla de moltes situacions viscudes a la feina)

Na Xènia és una nina espavilada d’uns 8 anys. Els seus pares estan separats des de fa temps. No s’entenen gaire. Quan les coses van bé no hi ha massa problemes. Quan les coses es compliquen la comunicació esdevé molt difícil. Tenen estils molt diferents i maneres de veure el món molt diferents. I la nina, adaptant-se a la situació, mira de no entrar en els malentesos que es van creant entre ells.

En una de les sessions més dures que he tingut darrerament, vaig demanar-los que aturessin les hostilitats. La mestra de la nina els havia convocat perquè la trobava molt nerviosa darrerament. A partir d’aquí es va engegar una guerra sobre “qui tenia la culpa”, amb un creuament de missatges cada vegada més negatius. I aquí la nina estava encara més neguitosa. Ells m’explicaven que no tenia res a veure amb la criatura i que ells “no la implicaven en el tema”. “Els nins viuen en el clima emocional que anem creant els adults. Ho fan per necessitat. Ho fan per supervivència. I, a vegades, seguint el seu humor podem deduir com estan les coses entre vosaltres. Acabeu amb això. Deixeu de mirar de “guanyar” a l’altra persona. Aquí no hi ha bons o dolents. Hem de mirar de respectar-nos perquè és l’única forma de que la criatura visqui segura i tranquil·la”

És curiosa la dificultat que tenim per entendre que la vida està feta de petites coses i de cóm aquestes generen climes que ens fan sentir segurs o insegurs. El què pensem de les nostres emocions, i de retruc de nosaltres mateixos, ve de les reaccions que tenim davant aquestes, de si les acceptem o de si lluitem en contra d’elles.

En un post de l’Institut Gottman (vegeu https://www.instagram.com/p/B92IO-BnLiS/?utm_source=ig_web_button_share_sheet ) es donen instruccions sobre cóm hauríem de tractar les pors derivades de la situació d’alerta que estem vivint. Parla de com ajudar a les criatures a afrontar les pors per la via de contemplar-les, donar-les-hi un nom i canalitzar els seus efectes. Podeu fer els exercicis encara que no tingueu criatures. La por és universal i intergeneracional, forma part del que ens defineix com a espècie i del que ens ha mantingut vius des que som el que som.

1.- Crea un arbre o una flor de preocupacions.

Pinta un arbre o una flor amb pètals i demana a la criatura que digui quines són les seves pors o les seves preocupacions, quins són els pensaments que li volten pel cap. Cada fulla o cada pètal serà un d’aquests pensaments i la criatura pot pintar-los de colors diferents.

2.- Posa nom a cada pètal o fulla.

Cada fulla o cada pètal poden tenir un nom, el que pensi la criatura. Això ajuda a externalitzar la preocupació i a agafar distància dels pensaments. També ajuda a crear un llenguatge per compartir, fent les converses més fàcils. Per exemple es podria dir: “Què hi ha en Bobby per aquí? Ha sortit a passejar i et fa sentir malament? Què et diu? Com ho fa per molestar-te avui?”

3.- Escolta la criatura i parla amb ella seguint la regla dels “3 perquè”.

Les criatures necessiten sentir-se enteses, escoltades i validades en el que senten, i més quan es tracta d’emocions negatives. Una de les nostres tasques com a cuidadors no només és escoltar, sinó fer veure que hem entès el missatge a través del que comuniquem. Per exemple podríem dir “Estàs preocupada de que la família es posi malalta i es mori. Puc imaginar que estàs espantada perquè (1) estimes la teva família, perquè (2) no vols que les passi res dolent i perquè (3) vas sentir dir que la gent es moria. És així?”

4.- Demana si volen ajuda.

En moltes ocasions és molt beneficiós deixar que sigui la criatura que decideixi quin tipus d’ajuda necessita o si no en necessita. L’escolta activa que es proposa en els tres primers punts és una eina molt potent per ella mateixa. 

Escoltar activament, validar i tornar la informació sembla funcionar sempre a l’hora de que la criatura es senti millor i, en moltes ocasions, és l’únic que es necessita. També pot ser útil demanar directament quina ajuda vol la criatura: “què puc fer per ajudar-te? Podem parlar del que et preocupa i fer de detectius per tal de trobar proves de que el que et preocupa no és tal i com imagines o ens podem fer una forta abraçada o podem jugar a alguna cosa o sortir una estona al balcó”

5.- Fes de model perquè puguin aprendre a tolerar la incertesa.

Encara que ens resulti difícil ser conscients de les nostres emocions, les criatures, com he contat en la història d’abans, són molt sensibles a les nostres expressions verbals i no verbals, a les nostres conductes, pors i tensions. 

La manera en què afrontem els problemes i les incerteses, les nostres pors i les nostres ansietats, poden afectar a la manera com les nostres criatures veuen el món, a ells mateixos, als altres i al futur. Pensa en la importància de ser conscient dels teus propis sentiments, fent de model de tolerància davant la incertesa, pensant i comportant-te de manera que acceptis el desconegut i basant-te en les teves habilitats per solucionar els problemes sigui el que sigui el que el futur et posi al davant.

Bona pràctica!

PS. Na Xènia està bé. Les hostilitats entre els pares s’han aturat. I ella ara pot fer el que ha de fer tota criatura: mirar cap el món per entendre'l i viure’l plenament.