Conviure confinats: consells per a pares d'adolescents (i parelles, i famílies)

En les darreres setmanes hem madurat.

El que importa és estar centrats. La família importa. L’amor importa. L’amabilitat importa. La salut importa. La generositat importa. La gent importa. La comunitat importa. La resta és només soroll.

A part de mantenir el confinament, la millor cosa que pots triar ara mateix és veure el millor de cada una de les persones. Sigues amable. Sigues pacient. Sigues tolerant. Mira d’ajudar de totes les maneres possibles. Mira de perdonar on abans et molestaves. Mira de veure les coses des del punt de vista dels altres i intenta entendre les coses des de la seva perspectiva. Cerca oportunitats per ser generós. Reconnecta amb la teva comunitat. Reconnecta amb tu mateix. Reconnecta amb les teves prioritats. Viu-les.

Estem junts en això.

Shane Parris (https://fs.blog/blog/)

La llista de coses a fer en temps de confinament:
-Agrair que tinc un lloc on estar.
-Tenir paciència amb les persones amb les que estic i que es puguin sentir frustrades, ansioses o amb por.
-Centrar la meva atenció en el que puc controlar.
-Tenir cura de mi mateixa física, mental i emocionalment.
-Respirar profundament per mantenir la calma i estar centrada.
-Ser flexible quan em costi fer el que sé que és bo per jo.

Tiny Budha (a Twitter)

El gran repte de la convivència és el respecte. I el respecte està fet d’empatia i de compassió. I de la certesa que tots “fem el que podem amb el que ens passa” i que, a més, no tenim la intenció “de complicar-nos la vida”.  Sí, és cert, a vegades diem el que no hem de dir i fem el que no hem de fer. La majoria de vegades perquè estem enfadats o cansats o estressats. Simplement, a vegades acabem els menuts i ens deixem dur pel “mal rollo”.

I aquest fet és universal, ens passa a tots, a pares, a fills, dins de la parella...I, si realment volem actuar com el que ens agradaria ser, hauríem de fer una de les coses més difícils que hi ha, però que, al mateix temps, és una de les més efectives en el món de les relacions: no contestar a l’hostilitat amb hostilitat.

Els adolescents no són tots iguals. Com les persones (!). Cada un d’ells és el resultat d’una interacció constant entre el seu temperament, els seus condicionants generacionals, les seves circumstàncies personals, el seu cercle d’amics, la sort que hagi tingut a l’hora de poder explorar les seves fortaleses.. A més, la seva maduració és diferent. N’hi ha que han crescut molt aviat, n’hi ha d’altres que van enrere. N’hi ha que tenen un cervell “estabilitzat”, amb les emocions i la gestió emocional dels prefrontals en una dansa suau i dolça. N’hi ha que viuen dins un tsunami emocional que els fa trontollar contínuament, mirant de desfer-se’n del malestar que genera el seu cervell emocional. I clar, fan el que poden. Com la resta de la humanitat... Com tots nosaltres.

Ara que estem condemnats a viure 24 hores en règim de confinament amb la penya que ens ha tocat, si en aquesta hi teniu adolescents, vet aquí una sèrie de punts a tenir en compte:

1.- Fes de model. I això vol dir NO parlis mai en calent.

Si estàs molest, calla. Si estàs nerviós, calla. Si estàs cansat, calla. Calla i espera un moment millor. I et puc assegurar que vindrà. Les converses que comencen amb respecte, interès i curiositat per entendre el que li passa a l’altra, diu John Gottman, solen acabar bé. I a l’inrevés: l’hostilitat genera hostilitat.

2.- Mira de posar-te al seu lloc.

Mira de pensar en la diferència que suposa l’estrès sobre el teu cervell en comparació amb les eines que té disponibles el de l’adolescent en qüestió. Cada persona és diferent. Si es tracta d’una criatura irritable, mira de no caure en el seu joc.

3.- Mira de trobar-la fent una cosa bona.

Posa-hi tota l’atenció que puguis. Concentra’t cada dia una estona en agrair les seves qualitats. Primer, simplement en la privacitat d’una llista que vagis fent per a tu mateix. Després, pensant la manera de fer-li un compliment.

4.- Recorda que quan hi ha problemes, els sermons no funcionen. Les imposicions tampoc. Posa en marxa el Pla B (el Pla A és imposar, el Pla C és ignorar, el Pla B és consensuar)

Mira de parlar amb ella quan hi ha un problema, partint de les seves necessitats, escoltant el seu punt de vista. Després exposa les teves. Deixa que sigui ella que proposi solucions. Consensua-les. Revisa el pla cada cert temps, sempre que faci falta. Recorda que sempre ens hem de centrar en les accions que podem fer per arribar a les solucions.

5.- Recorda que els adolescents volen el mateix que volem totes les persones: sentir que se’ns veu, que se’ns escolta, que s’accepta el que sentim, que no se’ns retreu ser com som.

Els adolescents són persones que estan cercant el seu lloc en el món. I ara els ha tocat un moment complicat. Tenen por com nosaltres. Senten la incertesa com nosaltres. Només que, en funció del seu temperament, ho senten més o menys, ho expressen més o menys, ho gestionen més o menys... Recorda que no decidim el que sentim, ni tant sols el que pensem, només podem decidir com actuem. No critiquis mai la personalitat de ningú.

6.- Mira d’aprofitar aquest confinament per conèixer més a aquesta persona adolescent amb la qual convius.

Descobriràs coses curioses sobre la seva generació, sobre les seves pors, sobre les seves il·lusions... Respecta l’espai que et demanin, però no deixis d’observar-los, de descobrir-los...

7.- Crea espais lliures de tecnologia. Mira de negociar-los, seguint el Pla B.

Un moment relativament fàcil seria, tal vegada, durant les menjades. I, si pot ser, mira de compartir altres moments amb pantalles: jocs, pel·lícules, sèries...

8.- Parla honestament. De les teves pors, de les teves necessitats.

Fes un esforç i destapa’t. Aprofita per fer de model, en aquest cas generant un clima d’intimitat que, evidentment, has de crear tu. L’adolescent està en una fase en la que necessita suport i distància al mateix temps. Mira de no sentir-te ferit per la distància que moltes vegades exigeix. És una cosa natural, Forma part de la vida. Els adolescents s’han d’allunyar de nosaltres per poder tornar amb nosaltres. Les has de deixar partir, deixant clar que tu sempre hi seràs.

9.- Demostra el teu amor per ella.

Expressa’l de maneres diferents (amb un compliment, un detall, fent una cosa que li agrada per dinar...). Sempre. Sigues amable. Sempre. Mira de passar de les sortides de to. Sempre. Que. Puguis.

10.- Perdona’t a tu mateix cada vegada que ho fas malament.

Si no ho fas amb tu no ho podràs fer amb els altres. Cuida’t molt. Deixa’t moments per recuperar les forces. I, després, torna a començar. Viu un dia cada dia.

Una abraçada virtual