Estratègies per afrontar l'ansietat de les adolescents

"No es tracta d’ignorar les emocions i els pensaments negatius o difícils. Es tracta d’afrontar el que sigui amb coratge i compassió, seguint endavant, permetent que passin coses gran a les nostres vides." https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/cinc-petits-canvis-que-poden.html 

"Tota por es pot desactivar per la via d’acceptar-la. Per això, la majoria de vegades, no queda més remei que agafar distància del que ens ha passat per tal de poder veure les coses des d’una altra perspectiva i començar a deixar enrere els patrons o esquemes mentals antics. Es tracta d’aprendre a acceptar la por com a part de la vida i així transcendir-la, poder obrir-nos a noves experiències." https://benestaremocional.blogspot.com/2016/09/lart-destimar.html

Tornar gran fa por. Aquesta és la veritat per a moltes adolescents. I més en un temps ple d’incertesa, amb la sensació que has de “fer-ho bé” si no vols perdre peu en aquest món tan competitiu. 

Lisa Damour és una especialista en el tema de l’adolescència i adverteix del creixement de diagnòstics d’ansietat durant aquesta etapa (vegeu https://www.kqed.org/mindshift/52994/how-to-help-teenage-girls-reframe-anxiety-and-strengthen-resilience ). Damour considera que hem de pensar en l’ansietat d’una altra manera. L’ansietat, els sentiments d’estrès, formen part d’una manera de funcionar normal. De fet, molta part de l’ansietat expressada per les adolescents és un signe de maduresa, de que comencen a ser conscients del seu entorn, conscients de les seves responsabilitats i estan preocupades per coses que realment són preocupants. Els adults que les envolten poden marcar la diferència per la via d’acceptar simplement aquests sentiments, recordant que l’estrès té la seva part bona: la de mobilitzar recursos en èpoques de grans canvis.

Durant l’adolescència el cos canvia, el cervell assumeix noves funcions, la càrrega acadèmica augmenta i les relacions socials, que en aquest moment tenen una importància crucial, estan constantment evolucionant. L’ansietat que ve amb aquestes demandes de l’entorn per tal d’afrontar aquests reptes forma part de la manera com els humans desenvolupem la nostra fortalesa emocional. L’estrès ens empeny fora de la zona de confort, mobilitza recursos i ens obliga a assajar noves maneres de solucionar els problemes.

Damour proposa tractar l’estrès posant com a exemple l’entrenament físic. Hi haurà molts moments difícils, en els que pensem que no podem continuar, però la superació d’aquests moments, més la persistència de seguir intentant afrontar la situació, ens donaran la força que ens permetrà millorar en tots els aspectes.

Trobar-se davant una adolescent desbordada per una situació, plorant desesperadament i afirmant que mai serà capaç de fer el que demana la vida és terrible per a qualsevol pare o mare. Tanmateix, de la mateixa manera que no podem evitar les famoses rabietes dels 2-3 anys, no podem estalviar-nos les plorades de l’adolescència. És una etapa que s’ha de passar, moments en els que s’ha de recordar que el camí només s’aprèn quan el fem i que “tot el que puja, baixa”. Quan torna la calma al cervell d’una adolescent, la seva capacitat de raonament també torna. És molt important recordar-ho.

Les adolescents són molt sensibles a les respostes dels adults que les envolten. Per això, si aquests responen amb ansietat a la seva pròpia ansietat, ens trobarem que es desestabilitzen. Si els adults intenten superar l’ansietat resolent el problema o ajudant a evitar la situació (per exemple, un examen, una situació social...), l’únic que aconseguiran serà augmentar l’ansietat de l’adolescent, per una banda perquè l’evitació alimenta l’ansietat i, per altra, perquè no esperar a que l’adolescent afronti el problema torna a ser un missatge de desesperança i de manca de confiança en les seves capacitats.

Damour encomana posar en marxa una resposta empàtica a través de dues frases: “Això realment és preocupant” i afegir-hi “però crec que ho podràs solucionar”.  No hem de donar-nos massa pressa a passar a la segona part de la frase. Hem de potenciar l’empatia, ja que ajudarà molt a que l’adolescent accepti i superi la pròpia frustració. L’objectiu és que ella arribi a donar-se el temps que necessiti per acceptar el malestar i, acte seguit, animar-se a manejar la situació de la millor manera possible.

Una altra de les maneres per ajudar a les adolescents és, seguint amb la metàfora del gimnàs, acceptar que tot exercici necessita d’un temps de recuperació pels músculs. Així, si les adolescents accepten que l’estrès és inevitable, poden dedicar menys temps a preocupar-se per les seves reaccions i centrar la seva atenció en com poden recuperar-se, en com poden tornar a la calma i sentir-se bé. Aquí és molt important que construeixin una rutina que inclogui les coses que les fan sentir bé: fer esport, escoltar música, compartir una sèrie, quedar amb els amics, anar a passejar...

I dormir. Dormir és molt important. Les adolescents necessiten unes 9 hores de mitjana. Els seus cossos estan en males condicions si no aconsegueixen tenir el descans que necessiten. S’ha de limitar l’ús de les tecnologies a partir d’una hora determinada. Per favor, deixeu les pantalles fora de les habitacions!

Segons Damour, la força més poderosa per ajudar a millorar la vida d’una adolescent és una relació profunda amb al menys un adult que estimi de manera compassiva i incondicional. Aquesta pot ser la llavor del coratge: tenir algú que cregui en tu, a pesar de les dificultats, gràcies a la perspectiva que dóna l’edat i l’experiència.

El missatge és clar: és normal tenir por i la podem sentir lliurement, l’únic que hem de fer és sentir-la en moviment, seguint endavant. Com explica Susan David, la valentia és por en moviment.

Bona reflexió!