“El
professor James Pennebaker es va casar a finals dels 70 després d’acabar els
seus estudis universitaris. Al cap de tres anys la relació va entrar en crisi.
Això el va fer entrar en un procés depressiu. Va començar a menjar menys, a
beure més alcohol i a fumar. Avergonyit del que considerava la seva poca
fortalesa emocional, es va aïllar cada vegada més dels altres.
Un
matí després d’estar un mes sencer en aquesta situació, Pennebaker es va
aixecar del llit i es va posar a escriure. Va escriure de manera lliure i
franca sobre el seu matrimoni, sobre la seva família, sobre la seva sexualitat,
sobre la seva carrera i, fins i tot, sobre la mort.
A
mesura que escrivia durant els dies següents va passar alguna cosa fascinant.
La depressió el va deixar anar i es va començar a sentir alliberat. Va començar
a reconnectar amb el seu amor profund cap a la seva dona. Però el fet
d’escriure va tenir un impacte encara més gran. Per primera vegada en la seva
vida, va començar a veure el propòsit i les possibilitats de la seva vida” Susan David “Emotional Agility”
Durant aquests darrers
quaranta anys James Pennebaker s’ha
dedicat a investigar la relació entre l’escriptura i el processament emocional.
I, curiosament, els seus estudis indiquen que les persones que escriuen sobre episodis emocionals de les seves vides
experimenten una millora en el seu benestar físic i emocional. Aquestes
persones passen a ser més felices, a
estar menys depressives i menys ansioses. En els mesos posteriors a les
sessions d’escriptura, passen a tenir una
tensió arterial més baixa, una millor funció immunològica i fan menys visites
al metge. També informen d’una
qualitat en les seves relacions més gran, d’una capacitat memorística millor i
de més èxit en la seva vida laboral (vegeu també, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/10/escriure-per-tal-de-superar-el-dolor.html,
hi trobareu les instruccions per a provar-ho) .
Aquest és el panorama
que descriu Susan David en el seu
llibre “Emotional Agility”. Al
principi no s’acabava de creure que una intervenció tan senzilla tingués uns
resultats tan bons. Però els estudis indiquen clarament que expressar i posar paraules a les emocions és
molt útil per a lidiar amb l’estrès, l’ansietat i les pèrdues. Com a indica
David, també podem fer el mateix
usant una gravació, en lloc d’escriure sobre el paper.
Susan
David defensa la seva proposta per l’agilitat emocional, cap
al procés que ens permetrà viure el moment, canviant o mantenint la nostra
conducta de manera que aquesta estigui d’acord amb les nostres intencions i els
nostres valors. No es tracta d’ignorar
les emocions i els pensaments negatius o difícils. Es tracta d’afrontar el que
sigui amb coratge i compassió, seguint endavant, permetent que passin coses
gran a les nostres vides.
Els
elements principals en aquest procés són quatre: expressar el que sentim, agafar distància, trobar el sentit i posar-se
en marxa. El fet d’escriure el que ens passa, de
posar paraules al que ens preocupa,
de contar a un paper el que ens ha marcat ens
possibilita acabar d’expressar el que sentim i, a mesura que passen les
sessions que hi dediquem, trobar la
manera de posar distància entre els nostres pensaments i nosaltres mateixos,
guanyar una nova perspectiva que ens permetrà trobar noves opcions.
En aquest sentit, en un
article recent que parla de petits
canvis que poden millorar la nostra vida (vegeu, http://nymag.com/scienceofus/2017/01/5-things-to-remember-to-change-your-life-for-the-better.html?
), juntament amb aquesta activitat que estem comentant (escriure sobre una situació amb una forta càrrega emocional entre tres
i cinc dies), hi trobem unes altres propostes:
·
Aprofitar
l’efecte motivador de decidir començar una cosa:
posar-se una data d’inici fa que les primeres passes d’un canvi siguin més
fàcils d’implementar; pots aprofitar el
dilluns, inici de setmana, o altres canvis més grans com canviar de barri,
començar una feina nova, etc.
·
Pensar
i parlar d’un tema preocupant usant la tercera persona:
parlar del tema com si li estès passant a
una altra persona, veure-ho des de fora, com si ho contemplés un amic; vegeu
també, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/03/la-saviesa-de-saber-agafar-distancia.html.
·
Adoptar
l’esquema DROP, que són les inicials de D de
Desig: imaginar el que desitgem;
R
de Resultat: imaginar el que
suposaria aconseguir l’objectiu; O d’Obstacles: tenir en compte els obstacles amb què ens podem trobar; P de Pla: planejar com superar els
obstacles possibles.
·
Adoptar
una mentalitat de creixement (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/09/sortir-de-la-zona-de-confort-per-tal.html
) per la via d’afegir “encara” al que no
hem aconseguit. Per exemple, “no sé
fer això, encara”, “no ho entenc,
encara”, “no puc aconseguir
l’objectiu, encara”...
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada