Passa al contingut principal

Només reconèixer la nostra ignorància ens pot portar a la saviesa

“Fins que es va donar la revolució científica, la majoria de cultures no creien en el progrés (...)
Quan la cultura moderna va admetre que hi havia moltes coses importants que no sabia, i quan aquesta admissió d’ignorància es va afegir a la idea de que els descobriments científics ens podrien proporcionar nous poders, la gent va començar a sospitar que, després de tot, el progrés real podia ser possible. Quan la ciència va començar a solucionar un problema darrera un altre, moltes persones es van convèncer de que la humanitat podria solucionar tots i cada un dels problemes gràcies a l’adquisició i aplicació de nous coneixements. La pobresa, la malaltia, les guerres, les fams, la mort mateixa, no eren el destí inevitable de la humanitat. Eren simplement els fruits de la nostra ignorància” Yuval Noah Harari “Sapiens”









El meu pare deia que quan ets responsable d’una cosa, el pitjor que et pot passar no és no saber-la fer, sinó no saber que no la saps fer. En aquest darrer cas, quan no reconeixes la teva ignorància, empitjores el resultat amb un ego inflat, no deixant de fer el que realment no funciona i, al final, en la majoria d’ocasions, donant la culpa dels errors als altres.

El reconeixement de la ignorància és, segons l’historiador Yuval Noah Harari, autor de “Sapiens”, el motor que va fer possible la revolució científica i, més tard, la revolució industrial que va convertir a Europa en un conjunt de nacions imperials. El nostre món globalitzat, la nostra destresa tècnica, la creença en una humanitat compartida, són el resultat d’aquest procés.

Explica Harari, d’una manera amena i entenedora, que els humans vivim en societats que comparteixen ficcions. Els humans estem dotats biològicament amb una sèrie d’habilitats que han evolucionat per a possibilitar la nostra supervivència com a espècie. I, com a animals amb un cos relativament feble, la nostra fortalesa i capacitat d’adaptació ens ha vingut de la nostra capacitat de col·laborar com a grup. Els grups, però, per la seva banda, necessiten comunicar-se per a poder cooperar i coordinar accions que els portin a tenir més opcions de sobreviure. I, per això, necessiten compartir un llenguatge i unes creences per tal de poder entendre’s. El llenguatge i les creences articulen les històries, les ficcions, que expliquen el que ens resulta important com a humans.

La cultura és el marc en el que, gràcies al llenguatge i a la interpretació del món, les persones poden interactuar amb facilitat, sense haver d’aturar-se a cada passa per explicar què volem dir exactament quan diem això o fem tal cosa (penseu si no en el que passa quan ens hem d’entendre amb una persona d’una altra cultura i la volem fer participar en una celebració autòctona). I, la cultura occidental, la que al final ha fet possible que pensem en el concepte d’humanitat compartida per tots els éssers humans, és un producte del reconeixement de la ignorància que va portar al llenguatge de la ciència, per una banda, i del reconeixement de la possibilitat d’intercanvi de riquesa que va portar al comerç entre diferents pobles, per una altra.

El cert és, però, que la pròpia cultura, les pròpies creences són com l’aigua en el cas del peix: una cosa que ens permet circular però de la que no ens adonem fins que ens trobem fora d’ella. Estem tot el dia fent previsions del que passarà, donant per suposades coses que només tenen sentit en la ficció en la que vivim, en la cultura que compartim amb les persones amb les que ens relacionem. I no veiem, o ens costa molt veure-ho, que el que diem, el que proposem està condicionat per la visió que donem per suposada.

En aquest sentit, l’altra dia una mare em contava tota preocupada que, des de la mort del seu marit ha pogut veure com naixia una història de ressentiment contada pel seu fill. El fill no deixa d’explicar-li que creu que el seu pare, un home criat a la postguerra, havia fet un paper poc lluït a la seva vida: no jugava massa amb ell, no parlaven massa, no havia passat massa temps ni amb ell ni amb els seus germans. La dona està molt trista. No entén com el fill no pot veure fins a quin punt el seu pare va lluitar per donar-los una estabilitat econòmica que, en aquell moment, era difícil. Però el fill, un pare amb les creences pròpies d’un pare d’ara, jutja al seu pare, un home que tenia unes creences compatibles amb el que suposava ser pare als anys setanta, amb els criteris propis d’un home actual. Resultat: inconsciència, malinterpretació i patiment.

El reconeixement del fet que contínuament estem interpretant la nostra situació en funció de la nostra visió/ficció ens possibilitaria ser més curosos a l’hora de prendre decisions o de jutjar la conducta dels altres. També ens possibilitaria una cosa molt important: aprendre, canviar, evolucionar. Per altra banda, evitaríem caure en solucions simplistes que, l’única cosa que fan és empitjorar la situació.

En aquest sentit, no puc deixar de comentar el tema estrella de les xarxes socials: Donald Trump i la seva capacitat per a solucionar/generar problemes. Sembla que el nou President dels Estats Units és un gran exemple del que estàvem comentant. Les persones, realment, quan tenim una visió simplista dels problemes donem per suposat que la solució també ha de ser simplista. Realment, com deia el meu pare, no hi ha res pitjor que no saber que no saps...

Bona reflexió!


PS. Si voleu veure una anàlisi interessant d’aquest fenomen i dels investigadors que el van descriure per primera vegada aneu a l’enllaç http://nymag.com/scienceofus/2017/01/why-donald-trump-will-be-the-dunning-kruger-president.html?mid=twitter_scienceofus

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,