L'art d'estimar

"La nostra societat, explica books, no té clar quina és la manera d’ensenyar a estimar. En general, tractem l’amor com a substantiu, com a nom, quan, segons aquesta autora, hauríem de tenir en compte que es tracta d’un verb, carregat d’accions i de responsabilitats. Com podríem aconseguir articular els seus elements per tal que la seva presència es pogués sentir arreu de la nostra cultura?"
 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/la-veritat-sobre-lamor.html

"L’amor de Nhat Hanh està ple de la ressonància positiva de la que parla Fredrickson. En ell hi trobem amabilitat afectuosa (és a dir, la capacitat d’oferir amor), la compassió (la capacitat per a sentir-nos com a part d’una humanitat que comparteix emocions i sentiments), la joia (feta de felicita i alegria) i l’equanimitat (la capacitat de no discriminar, d’incloure els sentiments dels altres en la nostra experiència). A més, hi hem d’afegir la confiança i el respecte."

http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/12/lamor-i-les-emocions-positives.html

 

L’amor que prové de les relacions personals és la major font de creixement emocional, de salut mental i física i de longevitat (vegeu https://www.ted.com/talks/robert_waldinger_what_makes_a_good_life_lessons_from_the_longest_study_on_happiness). Tanmateix, moltes persones troben a faltar les eines per a poder viure una vida amb amor. Són persones que, per una qüestió circumstancial, les relacions familiars que van viure de petits o una sèrie de traumes que les han ocasionat molt de dolor, no poden construir un espai de seguretat que permeti fluir la connexió del que seria una relació d’amor profunda amb altres persones.

Quan has viscut en el que bell books anomena famílies disfuncionals, en les que els problemes i els conflictes s’enquisten en lluites pel poder que van acompanyades de faltes de respecte cap als altres, et pots trobar amb la trampa de quedar-t’hi enganxat com a perpetuador dels patrons apresos o com a persona ressentida, com a víctima que dóna voltes a la pròpia història, repassant cada greuge i cada moment de dolor infringit pels altres. O pots convertir-te en supervivent. I això només es pot fer introduint en les pròpies vides patrons de pensament i de conducta constructius i d’autoafirmació personal.

Com podem superar els traumes que ens empenyen a mantenir-nos a dins patrons dominats per les pors? Com podem convertir aquesta por en confiança, de manera que es pugui generar el que Barbara Fredrickson anomena positivitat compartida? Les pors ens tanquen en nosaltres mateixos, ens deixen a la defensiva, ens fan perdre el sentit de la realitat i entrar en estats d’hipervigilància, en estats de sistema d’alarma. Les pors es van regenerant gràcies a l’atenció als perills, als records negatius, a les expectatives incomplertes. Les pors s’alimenten de la ràbia i del ressentiment dirigits cap a l’exterior o de la vergonya i de la culpa dirigides cap a l’interior.

Tota por es pot desactivar per la via d’acceptar-la. Per això, la majoria de vegades, no queda més remei que agafar distància del que ens ha passat per tal de poder veure les coses des d’una altra perspectiva i començar a deixar enrere els patrons o esquemes mentals antics. Es tracta d’aprendre a acceptar la por com a part de la vida i així transcendir-la, poder obrir-nos a noves experiències. Després, però, sempre ens vindrà una altra tasca: aprendre les passes que fan possible que es doni una bona relació.

Diu bell books que una bona relació amorosa té els elements de confiança, compromís, cura, respecte, coneixement i responsabilitat. Si el nostre objectiu, com el que es marca l’autora, és que l’amor profund estigui present en les nostres vides i en la nostra societat, la pregunta que ens haurem de fer és: Com podem treballar per tal de desenvolupar aquestes qualitats? Com ho fan les persones que han aconseguit reunir totes aquestes característiques en les seves relacions? Com podem construir una espècie de curriculum que ens permeti a tots practicar les habilitats que fan possibles aquests elements?

La confiança és difícil de sentir quan han fet que et sentis vulnerable en els espais íntims. Les persones tenim tendència a trobar el camí més curt per a poder continuar amb la nostra vida a pesar de les dificultats viscudes. A vegades, això, suposa renunciar a coses, com, per exemple, renunciar a sentir que pots confiar en què amb l’altra persona construireu un espai de seguretat en la que l’altra es sentirà responsable del teu benestar. Un dia, en aquest sentit, comentàvem amb una adolescent immersa en el que seria el foc creuat d’una guerra entre els seus pares, que el que em resultava més dolorós era la seva afirmació de que el fracàs en una relació era previsible una vegada superada la fase de la passió romàntica. “Tothom va a lo seu” –em va dir. “I els homes, ja ho sabem, encara són pitjors i, al final, només volen la teva disponibilitat sexual...”

Les bones relacions existeixen. Aquest sempre és el meu missatge. Hi ha persones que mantenen relacions en les que la confiança, el compromís, la cura, el respecte, el coneixement de l’altra persona i la responsabilitat cap al benestar de l’altra i de la pròpia relació hi són plenament presents. Tot comença, però, per agafar distància dels propis condicionants personals per a poder entrar en un camí en el que siguin possibles altres opcions.

El camí de la confiança s’inicia amb l’autoconfiança. És semblant al camí de l’autocompassió, en el sentit de que afirma la pròpia humanitat, les necessitats que tenim com a persones, les nostres pors, les nostres dificultats derivades d’esquemes mentals negatius. Però que, a pesar de les dificultats, assenyala que viure millor és possible, encara que això suposi l’esforç de generar cada un de nosaltres el nostre propi camí de possibilitats.

Una proposta per a obrir portes a la confiança books la troba en l’obra de Nathaniel Branden, “Los seis pilares de la autoestima”. Branden proposa treballar sis dimensions: la pràctica de viure de manera conscient, la pràctica de l’acceptació d’un mateix, la pràctica de la responsabilitat cap a un mateix, la pràctica de l’autoafirmació personal, la pràctica de viure una vida significativa i amb propòsit i la pràctica de la integritat personal. Com diu books, es tracta de crear les condicions per a sortir al món amb la ment i el cor oberts.

Continuarà...