Canalitzar la ràbia per saber estimar millor

“Al final, la majoria dels prejudicis en contra de les experiències emocionals negatives es donen perquè la gent confon les emocions extremes, desbordants i problemàtiques amb les seves cosines més benignes. La culpa no és la vergonya, la ràbia no és la còlera i l’angoixa no és el pànic. En cada un dels casos, la primera és una font beneficiosa d’informació emocional que centra la nostra atenció, el nostre pensament i la nostra conducta possibilitant un sorprenent nombre de resultats efectius”

“Molts terapeutes tenen familiaritat amb la forma com els clients sovint presenten problemes emocionals secundaris. Una persona es pot sentir culpable, per exemple, i llavors sentir-se culpable de sentir-se culpable. O un pacient pot trobar-se deprimit i llavors sentir-se enfadat amb ell mateix pel fet de trobar-se deprimit. És el mateix que passa amb l’ansietat. La gent es sent ansiosa per determinades situacions i llavors aquest estrès s’agreuja per la por de sentir-se ansiós. Imagina com de més fàcil seria la vida si poguessis eliminar aquesta segona capa de preocupació mental simplement sentint-te prou fort per tal d’afrontar l’ansietat” Todd Kashdan i Robert Biswas-Diener,“The Power of  Negative Emotion”

Com expliquen Todd Kashdan i Robert Biswas-Diener al llibre “The Power of  Negative Emotion”, les emocions negatives poden ser “confuses, desplaents, i a vegades problemàtiques, però són també molt útils. Les emocions –totes les emocions- són informació. Sentir-nos bé i sentir-nos malament ens permet conèixer la qualitat del nostre progrés, les nostres interaccions i les nostres accions”.

Aquest també és el cas de la ràbia. Com vèiem en un altre article (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/11/la-cara-obscura-del-perdo.html) no expressar el malestar pot arribar a ser un problema seriós en les relacions. La ràbia normalment és el resultat de sentir que no se’ns tracta bé o de que alguna cosa està impedint que puguem arribar a metes que considerem significatives. La ràbia està causada, en la majoria d’ocasions, per coses que les altres persones fan, deixen de fer o podrien fer.

En les relacions, els conflictes són inevitables. Aconseguir el respecte de l’altra persona és un dels elements que permeten que una relació sigui significativa i profunda. En les interaccions íntimes, els malentesos, els desacords, formaran part del camí que pot portar-nos a construir una bona relació o a fer un trajecte marcat pel ressentiment i el distanciament. En aquest cas, la ràbia es converteix en una eina que ens ajuda a llegir i a respondre a les situacions socials desagradables. La capacitat per a canalitzar i expressar bé la ràbia, segons els estudis, millora l’optimisme, la creativitat i el rendiment. L’expressió adequada de la ràbia condueix a negociar amb més èxit i a mobilitzar la gent per a aconseguir un canvi.

En molts estudis s’ha relacionat la ràbia amb problemes de salut, en particular amb les malalties cardiovasculars i la mortalitat associada a aquestes. En un estudi recent (vegeu http://aging.wisc.edu/midus/findings/pdfs/1397.pdf) els autors defensen que l’expressió de la ràbia es composa de dos factors diferents: 

1) l’expressió de la ràbia com a forma de reflectir la frustració davant una determinada experiència; i 

2) l’expressió de la ràbia com a manera de mostrar dominància i d’influir o intimidar als altres. Encara que estan relacionats, els dos aspectes de la ràbia són diferenciables i es poden fer visibles en funció d’una varietat de variables contextuals. 

Ells demostren que quan s’utilitza l’expressió de la ràbia com una eina per tal de marcar l’estatus, és a dir, com a eina per a fer que la gent reaccioni davant un problema (com és el cas de les persones amb poder en les cultures orientals) resulta beneficiosa a nivell relacional i de salut. Quan és una simple expressió de frustració davant els esdeveniments, assenyalant la pròpia impotència, resulta negativa a nivell relacional i té conseqüències problemàtiques per a la salut cardiovascular (aquest ús, segons els autors, es pot veure més en societats individualistes occidentals).

Hi ha una manera de sortir de la ràbia com a expressió de la frustració. Kashdan i Biswas-Diener expliquen que la manera bona d’expressar la ràbia comença pel que denominen l’advertència del malestar. Es tracta de fer a saber, de manera explícita, que estem experimentant emocions intenses i que, per això, ens resulta més difícil comunicar-nos de manera clara. Es tracta de demanar excuses per endavant, no per les emocions que estem sentint o per les nostres accions, sinó per la nostra potencial falta de claredat en l’expressió del que volem realment comunicar. “Vull dir-te que ara em sent malament, i encara que no sigui un bon moment per a aconseguir explicar-me bé, crec que és important que et digui que...”

Una vegada feta l’advertència del malestar, ens podem dedicar a aprofundir en el que ens fa sentir malament, en el que pensem i sentim com a resultat del que ha passat (en el perquè ha emergit la ràbia i no una altra emoció). Hem de recordar que l’objectiu és fer entendre a l’altra persona el que ens ha fet sentir malament, fer-li veure com ens afecta el que fa o el que deixa de fer. Així, la ràbia ben entesa possibilita la proactivitat en les relacions, fent que ens puguem responsabilitzar d’anar minimitzant els obstacles que dificulten la comunicació i la construcció d’una relació profunda i significativa.

Continuarà...