L'art d'estimar (II)

"Les bones relacions existeixen. Aquest sempre és el meu missatge. Hi ha persones que mantenen relacions en les que la confiança, el compromís, la cura, el respecte, el coneixement de l’altra persona i la responsabilitat cap al benestar de l’altra i de la pròpia relació hi són plenament presents. Tot comença, però, per agafar distància dels propis condicionants personals per a poder entrar en un camí en el que siguin possibles altres opcions." http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/09/lart-destimar.html

En el seu assaig sobre l’amor, sobre com fer que sigui més present en la nostra vida, bell books afirma que una bona relació amorosa té els elements de confiança, compromís, cura, respecte, coneixement i responsabilitat. L’amor és una cosa seriosa que, malauradament, ens prenem a la lleugera, donant per suposat que la passió o la rutina ens obriran les seves portes. Però cada un dels elements que fan que l’amor total sigui possible, suposen haver travessat un camí personal en el que hem deixat enrere les nostres pors i inseguretats, acceptant-les.

En la seva investigació sobre el que fa possible la confiança en les relacions, un dels primers elements que permeten la creació d’un espai amorós segur i fèrtil, bell books proposa seguir a Nathaniel Branden i les seves propostes per a aconseguir l’autoconfiança. Dèiem que Branden proposa treballar sis dimensions: la pràctica de viure de manera conscient, la pràctica de l’acceptació d’un mateix, la pràctica de la responsabilitat cap a un mateix, la pràctica de l’autoafirmació personal, la pràctica de viure una vida significativa i amb propòsit i la pràctica de la integritat personal.

Viure conscientment suposa aprendre a pensar de manera crítica sobre nosaltres mateixos, sobre el que ens passa i sobre el món. Per això, hem d’aprendre a reflexionar sobre les coses, a fer-nos les preguntes per a enquadrar bé les situacions: Qui? Què? Quan? On? i Per què? Poder respondre a aquestes qüestions ens permetrà mirar la realitat des de la distància, d’una manera més objectiva. Aprendre a viure de manera conscient les nostres accions, els nostres propòsits, els nostres valors i les nostres metes, ens pot ajudar a estar més en consonància amb el que realment necessitem.

La pràctica de l’acceptació personal és difícil quan l’autocrítica s’ha automatitzat tant que ja forma part del paisatge quotidià, fins al punt que es converteix en la banda sonora de la nostra vida, deteriorant insidiosament qualsevol intent d’acceptar-nos a nosaltres mateixos. Vèncer les ruminacions (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/02/superar-la-ruminacio.html) forma part del camí cap a una vida amorosa profunda. Vèncer l’autocrítica i la crítica constant cap als altres és la via que farà possible assumir la responsabilitat d’iniciar les accions que possibilitaran entrar en estats de ressonància positiva.

La pràctica de la responsabilitat cap a un mateix suposa assumir la responsabilitat de les pròpies accions i de les passes a fer per tal d’aconseguir les pròpies metes. El benestar emocional només es possible després d’aquesta pràctica. Encara que acceptem el que no podem canviar o controlar, sí que sempre comptarem amb l’opció de decidir si volem, o no, seguir en la situació en la que estem. La nostra ment és nostra; no podem evitar que ens passin coses o que apareixin pensaments, però el que sí podem fer és fer el que decidim fer: canviar d’activitat, fer alguna cosa per deixar d’estar enganxats als pensaments, demanar ajuda, etc.

La pràctica de l’autoafirmació personal es pot definir com la determinació a tenir cura d’un mateix, a ser qui som, a tractar-nos amb el respecte que tota persona mereix. L’autoafirmació, en paraules de Branden, significa respectar els propis drets, les nostres necessitats i els nostres valors i, al mateix temps, cercar la forma d’expressar-ho en la nostra vida diària. El seu contrari seria la passivitat, el renunciar a la pròpia veu per tal d’evitar els enfrontaments. Es tracta de manifestar respecte cap a un mateix en totes les relacions personals i assumir el repte de proporcionar-nos la millor opció de vida possible. Una de les pràctiques que necessitem millorar per tal d’assolir la nostra autoafirmació és aprendre a dir “no” (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/08/aprendre-dir-no.html)

La pràctica de viure una vida significativa i amb propòsit significa utilitzar les nostres facultats per tal d’aconseguir les metes que considerem importants a la vida. El viure amb propòsit, segons Branden, coincideix bastant amb el fet de sentir-se responsable d’un mateix i dels resultats que es poden aconseguir. El viure amb propòsit està en consonància amb definir el que trobem important i viure d’acord amb els propis valors. Aquesta pràctica és essencial pel benestar emocional (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/10/les-diferencies-entre-una-vida-amb.html ).

Finalment, la pràctica de la integritat personal consisteix en aconseguir que ideals, conviccions, normes i creences s’harmonitzin amb la conducta. La integritat significa congruència, concordança entre les paraules i els fets. La integritat personal es defineix pel fet de completar la frase “Si desitjo que els altres em considerin una persona digna de confiança he de ...”. Branden explica que la majoria de qüestions relacionades amb la integritat que afrontem no tenen a veure amb dilemes vitals, sinó que estan relacionades amb temes menors que tenen un efecte acumulatiu en la nostra vida, com enfadar-se injustament i no demanar perdó, no reconèixer equivocacions, dir quan una cosa ens molesta o ser sincers sobre el que pensem, dir “no” quan volem dir “no”, no dir coses simplement perquè és el que la gent vol sentir, etc.

L’objectiu final de la pràctica dels anomenats sis pilars de l’autoestima és sentir-nos prou segurs i responsables de nosaltres mateixos per tal de poder obrir-nos als demés i a les relacions. Només quan ens obrim podem compartir. Només quan deixem de tenir por al dolor de la pèrdua, de la decepció, de la vergonya, ens arrisquem a obrir-nos al món, ens explica bell books.

Bona pràctica!