dissabte, 17 d’octubre de 2015

La mentalitat de creixement






"No deixis que l'error sigui un final. Fes que sigui un principi"

 "La investigació en Neurociència ha demostrat que les anomenades funcions executives, definides com a flexibilitat cognitiva, memòria de treball i control inhibitori són educables i prediuen millor l’èxit acadèmic que les mesures tradicionals d’intel·ligència." http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/03/aprendre-dels-errors.html





La mentalitat dels estudiants, és a dir com aquets perceben les seves habilitats, juga un paper molt important en la seva motivació i en el seu èxit acadèmic. Aquesta és al tesi de la investigadora Carol Dweck i que ha fet que es dediquessin esforços a provar com canviant la mentalitat es pot aconseguir millorar el rendiment (vegeu l’article http://www.edweek.org/ew/articles/2015/09/23/carol-dweck-revisits-the-growth-mindset.html) .

Gràcies a tota una sèrie d’investigacions, s’ha pogut provar que els estudiants que creuen que la seva intel·ligència es pot desenvolupar (el que seria una mentalitat de creixement) rendeixen més que aquells que pensen que la seva intel·ligència és una cosa fixa (mentalitat fixa). I, si aquests darrers segueixen un programa estructurat per tal de millorar les seves capacitats d’aprenentatge, també aconsegueixen millorar el seu rendiment.

Carol Dweck ha demostrat que si els programes d’aprenentatge es centren en aconseguir que els nins vegin l’aprenentatge com un procés que culmina amb l’assoliment d’habilitats, gràcies a l’esforç o a l’ús d’estratègies noves, també es veu com aquestes criatures passen a tenir una mentalitat de creixement i tots els beneficis associats.

Tanmateix, el que preocupa ara als investigadors d’aquesta àrea és que s’hagi interpretat la mentalitat de creixement com una variació del que seria “la cultura de l’esforç”. No es tracta de l’esforç en sí, aclareix Dweck, si no de fer el que fa falta perquè una persona que no aprèn aconsegueixi fer seus els coneixements que en aquell moment necessita assolir.

L’esforç, diu Dweck, és un mitjà cap a un fi, cap a l’aprenentatge i la millora. En moltes ocasions, s’alaba als estudiants per l’esforç que fan, per tal de fer que es sentin bé, per tal de fomentar la seva autoestima. Però el sistema que es basa en implementar la mentalitat de creixement no es basa només en fer sentir bé a l’estudiant, sinó que també suposa que afrontin els reptes de trobar noves estratègies per a millorar el seu aprenentatge. Es tracta d’entendre que s’han de provar noves maneres d’arribar al coneixement.

La clau d’una estratègia que fomenti una mentalitat de creixement no està en les paraules o en classificar-se d’una manera o d’una altra. La clau està en com els adults reaccionem als errors que cometen els nins. Si la nostra valoració dels errors és negativa, en lloc de veure’ls com a informació sobre les maneres d’afrontar els problemes plantejats, el que aconseguirem serà que els nins desenvolupin una mentalitat fixa, independentment de que creguem que estem potenciant l’esforç i, així, la mentalitat de creixement.

Els educadors poden arribat a adoptar una mentalitat de creixement vertadera si, paradoxalment, accepten que, en moltes ocasions, tenim elements del que seria una mentalitat fixa i que, per tant, hem d’anar en compte amb el que això suposa. No hem de deixar de pensar en l’aprenentatge com un procés que suposa trobar noves estratègies de coneixement.

Per la seva banda, la Neurociència (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/03/aprendre-dels-errors.html) ens recorda que l’aprenentatge és una qüestió estratègica i que el cervell canvia gràcies a la pràctica. El que considerem “bons estudiants” ho són pel fet que tenen, en general, “maneres de fer”, estratègies, maneres de resoldre els problemes que resulten efectives. Aquestes estratègies es poden aprendre per tal d’aprendre millor.

Bona reflexió!

P.S. En la gestió de la pròpia vida també podem trobar mentalitats fixes i mentalitats de creixement. Aquestes últimes és més probable que intentin canviar com fan les coses per la via d’aprendre noves estratègies. Sempre han de partir, com diu Dweck, d’acceptar que han funcionat amb una mentalitat fixa en determinades àrees de la seva vida i que, per tant, han de trobar noves maneres de fer per tal de millorar el seu benestar. Així, una crisi vital es converteix en una oportunitat de canvi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada