Passa al contingut principal

La mentalitat de creixement






"No deixis que l'error sigui un final. Fes que sigui un principi"

 "La investigació en Neurociència ha demostrat que les anomenades funcions executives, definides com a flexibilitat cognitiva, memòria de treball i control inhibitori són educables i prediuen millor l’èxit acadèmic que les mesures tradicionals d’intel·ligència." http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/03/aprendre-dels-errors.html





La mentalitat dels estudiants, és a dir com aquets perceben les seves habilitats, juga un paper molt important en la seva motivació i en el seu èxit acadèmic. Aquesta és al tesi de la investigadora Carol Dweck i que ha fet que es dediquessin esforços a provar com canviant la mentalitat es pot aconseguir millorar el rendiment (vegeu l’article http://www.edweek.org/ew/articles/2015/09/23/carol-dweck-revisits-the-growth-mindset.html) .

Gràcies a tota una sèrie d’investigacions, s’ha pogut provar que els estudiants que creuen que la seva intel·ligència es pot desenvolupar (el que seria una mentalitat de creixement) rendeixen més que aquells que pensen que la seva intel·ligència és una cosa fixa (mentalitat fixa). I, si aquests darrers segueixen un programa estructurat per tal de millorar les seves capacitats d’aprenentatge, també aconsegueixen millorar el seu rendiment.

Carol Dweck ha demostrat que si els programes d’aprenentatge es centren en aconseguir que els nins vegin l’aprenentatge com un procés que culmina amb l’assoliment d’habilitats, gràcies a l’esforç o a l’ús d’estratègies noves, també es veu com aquestes criatures passen a tenir una mentalitat de creixement i tots els beneficis associats.

Tanmateix, el que preocupa ara als investigadors d’aquesta àrea és que s’hagi interpretat la mentalitat de creixement com una variació del que seria “la cultura de l’esforç”. No es tracta de l’esforç en sí, aclareix Dweck, si no de fer el que fa falta perquè una persona que no aprèn aconsegueixi fer seus els coneixements que en aquell moment necessita assolir.

L’esforç, diu Dweck, és un mitjà cap a un fi, cap a l’aprenentatge i la millora. En moltes ocasions, s’alaba als estudiants per l’esforç que fan, per tal de fer que es sentin bé, per tal de fomentar la seva autoestima. Però el sistema que es basa en implementar la mentalitat de creixement no es basa només en fer sentir bé a l’estudiant, sinó que també suposa que afrontin els reptes de trobar noves estratègies per a millorar el seu aprenentatge. Es tracta d’entendre que s’han de provar noves maneres d’arribar al coneixement.

La clau d’una estratègia que fomenti una mentalitat de creixement no està en les paraules o en classificar-se d’una manera o d’una altra. La clau està en com els adults reaccionem als errors que cometen els nins. Si la nostra valoració dels errors és negativa, en lloc de veure’ls com a informació sobre les maneres d’afrontar els problemes plantejats, el que aconseguirem serà que els nins desenvolupin una mentalitat fixa, independentment de que creguem que estem potenciant l’esforç i, així, la mentalitat de creixement.

Els educadors poden arribat a adoptar una mentalitat de creixement vertadera si, paradoxalment, accepten que, en moltes ocasions, tenim elements del que seria una mentalitat fixa i que, per tant, hem d’anar en compte amb el que això suposa. No hem de deixar de pensar en l’aprenentatge com un procés que suposa trobar noves estratègies de coneixement.

Per la seva banda, la Neurociència (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/03/aprendre-dels-errors.html) ens recorda que l’aprenentatge és una qüestió estratègica i que el cervell canvia gràcies a la pràctica. El que considerem “bons estudiants” ho són pel fet que tenen, en general, “maneres de fer”, estratègies, maneres de resoldre els problemes que resulten efectives. Aquestes estratègies es poden aprendre per tal d’aprendre millor.

Bona reflexió!

P.S. En la gestió de la pròpia vida també podem trobar mentalitats fixes i mentalitats de creixement. Aquestes últimes és més probable que intentin canviar com fan les coses per la via d’aprendre noves estratègies. Sempre han de partir, com diu Dweck, d’acceptar que han funcionat amb una mentalitat fixa en determinades àrees de la seva vida i que, per tant, han de trobar noves maneres de fer per tal de millorar el seu benestar. Així, una crisi vital es converteix en una oportunitat de canvi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

Els 5 cercles d'intimitat o les relacions que ens van convertir en humans

“La força de les relacions es veu amb tot el seu potencial quan et trobes amb una persona amb la que tens una gran afinitat d’entrada i després segueixes potenciant-la gràcies a converses sobre llibres, sobre sèries, sobre pel·lícules, sobre històries viscudes... Els estudis demostren, inclús, que les parelles que veuen sèries junts milloren la seva comunicació i, de retruc, la relació.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/als-meus-5-ximpanzes.html             Un factor fonamental en el desenvolupament d’un cervell més gran en els humans va ser l’agrupament en grups socials perquè va possibilitar la caça i una recol·lecció més eficients i també va donar protecció contra els depredadors. En el món dels primats, com més gran és el neocòrtex, més gran és el grup social ; en el cas dels ximpanzés és de 55 i en els dels humans es calcula que està sobre uns 150 membres , i aquest seria el nombre màxim de persones amb les que pot manten...