Passa al contingut principal

Les cinc etapes de la felicitat



“Els éssers humans són treballs en curs que pensen que estan completats” Daniel Gilbert





La nostra definició de felicitat va canviant a mesura que va passant el temps i, com explicava Carstersen (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/06/les-metes-per-donar-sentit-la-vida.html), passa a ser un funció del temps que pensem que ens queda per viure. Encara que a cada moment vital creiem que el nostre benestar depèn de coses molt concretes i que serà així al llarg de la nostra vida, la veritat és que aquesta definició és dinàmica i es va adaptant de manera progressiva.

Jennifer Aaker és una psicòloga social que s’ha dedicat a estudiar l’evolució de la concepció de la felicitat durant la vida d’un ésser humà. En un vídeo que podeu visionar a https://vimeo.com/137841197 explica que la definició que fem de la felicitat sol passar per cinc etapes sistemàtiques que canvien a mesura que passa el nostre temps de vida. La primera és la de descobriment que es dóna durant la infància i l’adolescència. Quan s’experimenta la felicitat es fa en forma d’entusiasme, d’excitació.

La segona, durant la vintena, és la fase de persecució, de sortir a conquerir el món. En aquest cas, la felicitat s’experimenta quan s’aconsegueixen objectius, especialment quan ens sentim validats socialment. A final de la vintena i a principis de la trentena, passem per una etapa de recerca d’equilibri entre els àmbits privats (construir una família, per exemple) i els públics, encara que l’ambició i el desig d’èxit segueixen essent importants.

A finals dels trenta i durant la quarantena ve la recerca del sentit. I, aquest el trobem majoritàriament en la família, en sentir-nos part de la comunitat, millorar el món tant com puguem i en perseguir la nostra manera d’experimentar l’espiritualitat (el fet de formar part d’alguna cosa que ens inclogui com a humanitat). Finalment, a partir de la cinquantena, la nostra felicitat està marcada per metes relacionades amb l’assaborir el que hem anat aconseguint. El més important és sentir-nos connectats i els sentiments de felicitat s’associen amb sentiments de calma i d’estar tocats per la sort del que hem viscut.

Tanmateix, sembla que aquest patró no segueix una seqüència, no es tracta d’un curs lineal, sinó que pot canviar en funció de les nostres experiències vitals. Fins i tot, podem replantejar-nos cada una d’aquestes metes de manera conscient i podem modelar-les gràcies a les eleccions que anem fent dia a dia. Com explica Aaker, la mentalitat que adoptem en cada moment, si ens centrem més en el present o en el futur, fan que les nostres metes canviïn. Així, les metes que ens proposem són més importants que la nostra edat a l’hora de definir el que ens fa feliços. I el significat de la felicitat va canviant de manera constant en funció de les petites eleccions que cada dia anem fent.

Bona reflexió!

PS. Repasseu l’aportació de Baumeister en la diferència entre les metes de tenir més plaer i les metes de donar sentit a la vida a http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/10/les-diferencies-entre-una-vida-amb.html i també a http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/10/questions-sobre-el-significat-de-la-vida.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

Els 5 cercles d'intimitat o les relacions que ens van convertir en humans

“La força de les relacions es veu amb tot el seu potencial quan et trobes amb una persona amb la que tens una gran afinitat d’entrada i després segueixes potenciant-la gràcies a converses sobre llibres, sobre sèries, sobre pel·lícules, sobre històries viscudes... Els estudis demostren, inclús, que les parelles que veuen sèries junts milloren la seva comunicació i, de retruc, la relació.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/als-meus-5-ximpanzes.html             Un factor fonamental en el desenvolupament d’un cervell més gran en els humans va ser l’agrupament en grups socials perquè va possibilitar la caça i una recol·lecció més eficients i també va donar protecció contra els depredadors. En el món dels primats, com més gran és el neocòrtex, més gran és el grup social ; en el cas dels ximpanzés és de 55 i en els dels humans es calcula que està sobre uns 150 membres , i aquest seria el nombre màxim de persones amb les que pot manten...