“Els éssers humans són treballs en curs que pensen
que estan completats” Daniel
Gilbert
La nostra
definició de felicitat va canviant a mesura que va passant el temps i, com
explicava Carstersen (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/06/les-metes-per-donar-sentit-la-vida.html), passa a ser un funció del temps que pensem
que ens queda per viure. Encara que a cada moment vital creiem que el nostre
benestar depèn de coses molt concretes i que serà així al llarg de la nostra
vida, la veritat és que aquesta definició és dinàmica i es va adaptant de
manera progressiva.
Jennifer Aaker
és una psicòloga social que s’ha dedicat a estudiar l’evolució de la concepció
de la felicitat durant la vida d’un ésser humà. En un vídeo que podeu visionar
a https://vimeo.com/137841197 explica
que la definició que fem de la felicitat sol passar per cinc etapes
sistemàtiques que canvien a mesura que passa el nostre temps de vida. La
primera és la de descobriment que es dóna durant la infància i l’adolescència.
Quan s’experimenta la felicitat es fa en forma d’entusiasme, d’excitació.
La segona,
durant la vintena, és la fase de persecució, de sortir a conquerir el món. En
aquest cas, la felicitat s’experimenta quan s’aconsegueixen objectius,
especialment quan ens sentim validats socialment. A final de la vintena i a
principis de la trentena, passem per una etapa de recerca d’equilibri entre els
àmbits privats (construir una família, per exemple) i els públics, encara que
l’ambició i el desig d’èxit segueixen essent importants.
A finals dels
trenta i durant la quarantena ve la recerca del sentit. I, aquest el trobem
majoritàriament en la família, en sentir-nos part de la comunitat, millorar el
món tant com puguem i en perseguir la nostra manera d’experimentar
l’espiritualitat (el fet de formar part d’alguna cosa que ens inclogui com a
humanitat). Finalment, a partir de la cinquantena, la nostra felicitat està
marcada per metes relacionades amb l’assaborir el que hem anat aconseguint. El
més important és sentir-nos connectats i els sentiments de felicitat s’associen
amb sentiments de calma i d’estar tocats per la sort del que hem viscut.
Tanmateix,
sembla que aquest patró no segueix una seqüència, no es tracta d’un curs
lineal, sinó que pot canviar en funció de les nostres experiències vitals. Fins
i tot, podem replantejar-nos cada una d’aquestes metes de manera conscient i
podem modelar-les gràcies a les eleccions que anem fent dia a dia. Com explica
Aaker, la mentalitat que adoptem en cada moment, si ens centrem més en el
present o en el futur, fan que les nostres metes canviïn. Així, les metes que
ens proposem són més importants que la nostra edat a l’hora de definir el que
ens fa feliços. I el significat de la felicitat va canviant de manera constant
en funció de les petites eleccions que cada dia anem fent.
Bona reflexió!
PS. Repasseu
l’aportació de Baumeister en la diferència entre les metes de tenir més plaer i
les metes de donar sentit a la vida a http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/10/les-diferencies-entre-una-vida-amb.html i també a http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/10/questions-sobre-el-significat-de-la-vida.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada