Les cinc etapes de la felicitat

“Els éssers humans són treballs en curs que pensen que estan completats” Daniel Gilbert

La nostra definició de felicitat va canviant a mesura que va passant el temps i, com explicava Carstersen (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/06/les-metes-per-donar-sentit-la-vida.html), passa a ser un funció del temps que pensem que ens queda per viure. Encara que a cada moment vital creiem que el nostre benestar depèn de coses molt concretes i que serà així al llarg de la nostra vida, la veritat és que aquesta definició és dinàmica i es va adaptant de manera progressiva.

Jennifer Aaker és una psicòloga social que s’ha dedicat a estudiar l’evolució de la concepció de la felicitat durant la vida d’un ésser humà. En un vídeo que podeu visionar a https://vimeo.com/137841197 explica que la definició que fem de la felicitat sol passar per cinc etapes sistemàtiques que canvien a mesura que passa el nostre temps de vida. La primera és la de descobriment que es dóna durant la infància i l’adolescència. Quan s’experimenta la felicitat es fa en forma d’entusiasme, d’excitació.

La segona, durant la vintena, és la fase de persecució, de sortir a conquerir el món. En aquest cas, la felicitat s’experimenta quan s’aconsegueixen objectius, especialment quan ens sentim validats socialment. A final de la vintena i a principis de la trentena, passem per una etapa de recerca d’equilibri entre els àmbits privats (construir una família, per exemple) i els públics, encara que l’ambició i el desig d’èxit segueixen essent importants.

A finals dels trenta i durant la quarantena ve la recerca del sentit. I, aquest el trobem majoritàriament en la família, en sentir-nos part de la comunitat, millorar el món tant com puguem i en perseguir la nostra manera d’experimentar l’espiritualitat (el fet de formar part d’alguna cosa que ens inclogui com a humanitat). Finalment, a partir de la cinquantena, la nostra felicitat està marcada per metes relacionades amb l’assaborir el que hem anat aconseguint. El més important és sentir-nos connectats i els sentiments de felicitat s’associen amb sentiments de calma i d’estar tocats per la sort del que hem viscut.

Tanmateix, sembla que aquest patró no segueix una seqüència, no es tracta d’un curs lineal, sinó que pot canviar en funció de les nostres experiències vitals. Fins i tot, podem replantejar-nos cada una d’aquestes metes de manera conscient i podem modelar-les gràcies a les eleccions que anem fent dia a dia. Com explica Aaker, la mentalitat que adoptem en cada moment, si ens centrem més en el present o en el futur, fan que les nostres metes canviïn. Així, les metes que ens proposem són més importants que la nostra edat a l’hora de definir el que ens fa feliços. I el significat de la felicitat va canviant de manera constant en funció de les petites eleccions que cada dia anem fent.

Bona reflexió!

PS. Repasseu l’aportació de Baumeister en la diferència entre les metes de tenir més plaer i les metes de donar sentit a la vida a http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/10/les-diferencies-entre-una-vida-amb.html i també a http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/10/questions-sobre-el-significat-de-la-vida.html