Els correlats de la felicitat

“Vivim dins una gran mentida. Però quan ens n’adonem ja estem a prop del final de la nostra vida i ens hem convertit en consumidors irrellevants que seran substituïts en la cadena consumista per una nova generació” Daniel Gilbert

“Vivim en una societat que desperta necessitats en lloc de viure en una que les satisfaci”

 “L’economia necessitava un hedonista egoista i consumidor insaciable, que mai està satisfet i que no té disciplina en el seu afany de tenir més. La societat, en canvi, necessitaria un conciutadà decent i modest, disposar a ajudar i satisfet”

”La nostra política i la nostra economia s’orienten cap a una meta molt sospitosa: la pujada del PIB. La promesa de felicitat de la societat se basa en què el nostre benestar material ha de créixer de forma continuada. I tanmateix sabem que un creixement econòmic major i un plus de béns de consum no augmenta a llarg termini la nostra satisfacció amb la vida” Richard D. Precht “El arte de no ser egoísta”

Daniel Gilbert en el llibre “Las mejores decisiones” explica que si examinéssim amb quines variables correlaciona la felicitat en tota la població humana ens trobaríem amb algunes coses importants. La primera és que la riquesa és un mal indicador de la felicitat. Una vegada que s’han cobert les necessitats bàsiques, més riquesa no suposa més felicitat.

En segon lloc, es destaca un altre element que sí és un correlat de la felicitat: les relacions socials. Les persones felices tenen xarxes socials extenses i bones relacions amb els integrants d’aquestes xarxes. Com explica Richard Precht en “El arte de no ser egoísta”, el benestar que busquen les persones, la felicitat que desitgen està en tenir més temps lliure, una professió que ens ompli i passar més estona amb els amics i la família. “Com sabem tots: no necessitem més coses, sinó més temps”.

Tanmateix, seguim perseguint metes materials. Per què?, es demana Gilbert. La resposta és que vivim en una societat que no té les mateixes necessitats que les que tenim nosaltres: les persones volen ser felices, les societats occidentals volen que les persones consumeixin. La majoria de nosaltres no ens sentim responsables en el plànol personal d’alimentar el motor econòmic del nostre país; del que ens sentim personalment responsables és d’augmentar el nostre benestar. Aquestes metes diferents plantegen un dilema que la societat soluciona “arterament inculcant-nos que el consum ens portarà la felicitat”, diu Gilbert. 

La societat ens convenç de que el que és bo per a l’economia també és bo per a la nostra felicitat. La pressió del màrqueting ens recorda que el nostre benestar ens espera després de tenir aquella altra cosa, d’haver aconseguit aquell altre producte. I, encara que podem experimentar que la felicitat que prové del que adquirim és tènue i fugaç, seguim en la roda, esperant que aquell cotxe, aquella roba o aquella nova parella ens facin feliços...

El que necessitaríem, de fet, com diu Precht en una de les cites inicials, és convertir-nos en ciutadans disposats a fer sentir bé els altres, a ajudar.

Bona reflexió!