Com el materialisme ens fa infeliços

“Tant de bo hagués tingut el coratge de viure la meva pròpia vida i no la que esperaven els altres”. És el penediment més freqüent, segons explica Ware. Quan s'acosta la mort, la gent s'adona que no ha complert els seus somnis i ha d'assumir que ha estat per decisions que ells mateixos han pres o han deixat de prendre.” https://benestaremocional.blogspot.com/2013/02/que-es-necessita-per-viure-una-bona-vida.html

“Com és que en una possible llista de prioritats la majoria de nosaltres posaria les relacions en un primer lloc, però en realitat és a la qüestió a la que dediquem menys temps? Què ens passa als humans, la majoria de vegades abduïts per la necessitat de consolidar la nostra posició material o per tasques que, en el fons, no acabem de trobar importants?” https://benestaremocional.blogspot.com/2013/08/la-fragilitat-de-lexistencia.html

“Es tracta d’anar amb compte amb les motivacions extrínseques (aquelles que marquen metes com els diners, la bellesa i l’estatus social) i pivotar més sobre les motivacions intrínseques (aquelles que es defineixen per treballar la intimitat, la comunitat i el creixement personal). Aquestes últimes, les metes intrínseques, estan relacionades amb una major salut, creixement personal i felicitat.” https://benestaremocional.blogspot.com/2016/05/millorar-la-salut-creixer-com-persona-i.html

 Materialisme:
comprar coses que no
necessitem amb diners
que no tenim     

La majoria de coses que desitgem ens donen més plaer durant el temps que esperem a tenir-les que quan realment les posseïm. Aquesta és una de les paradoxes del món on vivim: la majoria ens esforcem per treballar més per tenir més coses que estaran passades de moda ràpidament. I tornarem a entrar a la roda del desig: un vestit nou, un mòbil nou, un cotxe nou... Tot per constatar que quan hi arribem ja hi ha un altre model més modern...

Diuen els estudis que si vols ser més feliç el que has de fer no és col·leccionar coses, sinó fer activitats compartides amb persones amb les  que tens una connexió profunda. En aquest sentit es pronuncia Johann Hari en el seu llibre “Lost Connections” on mostra els resultats dels estudis de Tim Kasser sobre el tema. La tesi és que ara es pot demostrar l’afirmació dels filòsofs de que els valors materialistes, l’afany per acumular bens materials i possessions per tal de guanyar estatus davant els altres, ens condueixen a la infelicitat (vegeu, per exemple, l’entrada https://benestaremocional.blogspot.com/2015/10/els-correlats-de-la-felicitat.html).

Els estudis demostren que les persones materialistes presenten uns nivells més alts de depressió i d’ansietat. La font d’aquesta infelicitat ve del fet de viure en funció del que s’anomenen motivacions extrínseques, les coses que fem per obtenir premis, diners, admiració o un estatus superior; en contrast, les motivacions intrínseques venen representades per aquelles coses que fem per elles mateixes, pel plaer o la satisfacció de fer-les, com quan els nins juguen, per exemple.

Les persones que viuen lligades a les motivacions extrínseques (per diners, per estatus, per exemple) no experimenten cap increment del seu benestar. Les persones que actuen motivades per les intrínseques (pels seus valors interiors, per exemple) passen a ser significativament més felices i menys depressives o ansioses. Per què els valors lligats a les motivacions extrínseques ens fan més desgraciats?. Tim Kasser ha identificat quatre raons principals:

1.     La primera raó és que actuar per motivacions extrínseques contamina les nostres relacions amb les altres persones. El fet de valorar a l’altra gent de manera superficial ens fa més propensos a canviar de cercle quan veiem possibilitats de tenir relacions amb gent més “cool”. Els altres, evidentment, si són materialistes, també tindran tendència a mesurar el seu èxit relacional no per la profunditat del vincle sinó pel valor afegit de conèixer algú amb l’estatus adequat. El resultat final comporta tenir menys amics i connexions i que, a més, duren menys temps (vegeu, per exemple, https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/amor-relacions-sentit-la-vida.html ).

2.     La segona raó és que perdre la motivació intrínseca, el fet de fer pel repte o pel plaer de fer-ho, fa que entrem menys en flux (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/10/els-aliats-de-la-felicitat.html ). Quan les motivacions són extrínseques, no podem deixar de banda el nostre ego, monitoritzant els resultats contínuament, dificultant el fet d’estar centrat en el procés, en el moment a moment. El sistema d’alarma que vigila el nostre lloc en el món no pot desconnectar-se i no podem perdre’ns en l’activitat. La incapacitat de fluir ens fa més desgraciats.

3.     La tercera raó està relacionada amb la comparació social que és una de les coses que ens pot fer sentir més desgraciats (https://benestaremocional.blogspot.com/2017/10/els-enemics-de-la-felicitat.html). El lloc que ocupem en el món de les possessions materials és relatiu, en el sentit que el que fem es comparar-nos amb els que tenim a prop. I, quan el que perseguim és l’estatus, ho fem contínuament. Així, no podem desconnectar de la comparació social, deixant les nostres vides pendents de coses que no podem controlar. El materialisme ens fa vulnerables a les fluctuacions de l’estatus material que ens envolta. El materialisme ens fa viure pendents dels que tenen més que nosaltres. El materialisme no ens deixa viure pendents dels nostres valors interns.

4.     L’última raó, i més important, és que el materialisme no ens permet fer-nos càrrec de les nostres necessitats humanes bàsiques (Veure, per exemple, https://benestaremocional.blogspot.com/2016/05/millorar-la-salut-creixer-com-persona-i.html). Tots necessitem sentir-nos connectats (relacions socials profundes), sentir-nos valorats, sentir-nos segurs, sentir que fem alguna aportació significativa al món, sentir-nos autònoms, sentir que som bons fent alguna cosa. El materialisme passa per damunt aquestes necessitats per tal de, bàsicament, empènyer-nos a aconseguir coses. El materialisme ens allunya del que més necessitem, que són connexions profundes amb altres persones.

Ens volem sentir infeliços? Ho podem fer fàcilment, deixant-nos dur per l’agenda materialista de la societat de consum.

Volem experimentar benestar emocional? Haurem de plantejar-nos estar més pendents de les relacions profundes, actuar més d’acord amb els nostres valors i resistir els embats de la publicitat.

Bona reflexió!