Els aliats de la felicitat

“Com explica Lyubomirsky, la gratitud és sorpresa, és agraïment, és mirar la part positiva d’un contratemps, és donar les gràcies pel que tens. És fruir, és no donar les coses per suposades, és centrar la mirada en el present.” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/11/practicar-la-gratitud.html

“L’autocompassió, explica Seppälä, és un dels principals determinants de la resiliència i de l’èxit. Mentre l’autocrítica ens deixa exhausts i debilitats, l’autocompassió és el punt de partida del sentiment de fortalesa emocional. L’autocompassió suposa la capacitat de tractar-nos a nosaltres mateixos com ho faríem amb una persona estimada si aquesta s’equivoqués.” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/05/gestionar-el-benestar-el-poder-de.html

En “If You’re So Smart, Why Aren’t You Happy?” (Si ets tan intel·ligent, perquè no ets feliç?) Raj Raghunathan ens presenta un pla per a superar el que ell considera els enemics de la felicitat. En l’entrada anterior els numeràvem i explicàvem: 1) Perdre de vista el que és important per a la felicitat; 2) El materialisme i l’intentar tenir sempre més que els altres; 3) Cercar l’amor de manera desesperada o evitar tota intimitat; 4) Sobrecontrolar les situacions i als altres; 5) La malfiança; 6) Prioritzar les metes per damunt del procés o trobar-se sense objectius; i, finalment, 7) La manca d’autoconsciència de les pròpies emocions.

Què podem fer davant aquests enemics? Què ens diuen els estudis sobre com no perdre’ns en aquests paranys i aconseguir trobar el camí? Si tot passa per ser millors com a persones, tal i com Raghunathan explica al pròleg, amb més amabilitat i compassió, com podem treballar-ho?

Raghunathan, després d’explicar cada un dels enemics intenta introduir el que seria l’antídot, que presenta proposant formar l’hàbit, treballant per a consolidar-lo. Així, si els agafem d’un en un, ens trobarem amb:

1. Per a no perdre’ns en el camí cap a la felicitat, l’autor proposa construir un nou hàbit: prioritzar, però no perseguir la felicitat. En moltes ocasions, ens perdem en el que podien ser els mitjans, com els diners, en lloc de tenir clar perquè les estem perseguint, per tenir una vida millor i més feliç. Això també ens passa amb coses com la fama, el tenir raó, el prestigi o la bellesa. Per evitar aquests perills, Raghunathan proposa primer recordar la definició de la felicitat i, en segon lloc, incorporar a la nostra vida aquelles coses que la fan possible. Per a definir la felicitat, haurem de tenir en compte emocions positives com l’amor/connexió, la joia, la satisfacció d’haver fet el que considerem important o d’obtenir el reconeixement dels altres. A més, explica, hauríem d’afegir-hi l’harmonia, la sensació d’estar al lloc on volem estar i l’abundància, la sensació de no necessitar res més. Per això, el que hem de fer és:

·         Fer una llista de totes les vegades, llocs, activitats i persones amb les que ens hem sentit així.

·         Generar una llista d’aquestes coses i d’altres semblants, per tal de tenir-la a mà i aconseguir que formin part de les nostres rutines.

2. Davant el materialisme i la necessitat de tenir més que els altres, Raghanathan proposa reflexionar i escriure sobre quina seria la “millor vida possible”, sempre després d’haver practicat dues destreses bàsiques per tal d’augmentar el nostre nivell de felicitat: la pràctica de l’autocompassió (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/05/la-compassio-com-cami-cap-una-identitat.html ) i la pràctica de la gratitud (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/11/practicar-la-gratitud.html ). A més, com a contrapartida a la infelicitat causada per la necessitat de la superioritat, Raghanathan proposa el segon hàbit per tal de caminar cap a la felicitat: entrar en flux (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/10/el-cami-cap-als-estats-de-flux.html). El flux es defineix com el que passa quan estem tan absorts en una activitat que no sentim el pas del temps. Entrar en flux és viure dintre del procés que marca l’activitat. Mihaly Csikszentmihalyi explica que el flux té una sèrie de característiques:

·         Durant el flux, el temps sembla alentir-se i, al mateix temps, passar volant.

·         Durant el flux, perdem el jo en l’activitat.

·         Durant el flux, només existeix el present, estem completament centrats en l’activitat que fem.

El flux no només millora el nostre benestar, sinó que també el benestar dels altres que ens envolten (cosa que no passa quan el que fem és comparar-nos amb els altres per tal de sentir-nos per sobre d’ells). El flux ens centra per tal d’aconseguir superar-nos, ja que es dóna quan l’activitat està un poc per sobre del nostre nivell i exigeix tota la nostra atenció. El flux està definit per l’espai que hi ha entre l’avorriment pel que ja dominem i l’ansietat pel que ens ve gran. En el flux, les motivacions extrínseques, les recompenses externes no compten. El flux, explica Raghunathan no només és el camí cap al benestar sinó que també ho és cap a l’èxit. El flux és el camí cap a una vida plena i significativa.

El camí cap al flux passa per 1) identificar quins són els nostres talents, intentar fomentar-los i aplicar-los en el que estem fent; 2) identificar les necessitats de la comunitat en la que vivim i trobar una forma d’ajudar a acomplir-les en el marc de la feina que fem; i, finalment,  3) identificar quines són les nostres fonts de plaer i introduir-les en la nostra feina.

Continuarà...