dissabte, 28 d’octubre de 2017

Confiar, perdonar, agrair, aprendre dels errors, practicar mindfulness. Els aliats de la felicitat (III)


 "El perdó no és reconciliació i, per tant, no suposa necessàriament el restabliment de les relacions amb l’agressor. Tampoc suposa indultar, ni condonar, que suposaria justificar, minimitzar o tolerar la victimització o el dany. Perdonar no vol dir excusar, proporcionant circumstàncies atenuants o una “bona raó” pel que s’ha fet. Perdonar no vol dir oblidar. Perdonar de veres a algú suposa contemplar el dany des d’una certa distància, de tal manera que canvia la nostra manera de pensar, la nostra perspectiva, i el nostre desig de perjudicar a la persona que ens ha fet mal desapareix" https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/03/aprendre-perdonar.html

 "Siegel defineix el mindfulness com a atenció a les experiències de “l’ara i aquí”, tal i com van succeint, i prestant atenció a la pròpia naturalesa de la nostra ment (...) La ment emet judicis sobre el que ens passa de forma automàtica i inconscient i les assumim sense pensar. Aquestes idees preconcebudes prefiguren les nostres respostes, generant hàbits que marquen la nostra forma de respondre. El mindfulness ens donaria l’oportunitat d’alliberar-nos d’aquests hàbits, proporcionant-nos una major flexibilitat de respostahttps://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/03/les-aportacions-del-mindfulness.html









Raj Raghunathan ens explica que davant els enemics de la felicitat podem actuar mobilitzant el que són els aliats del benestar. En les altres dues entrades veiem que:

1) davant la pèrdua del camí de la felicitat havíem de recordar la seva definició i fer el que ens ajudarà a ser feliços;

2) davant el materialisme i la necessitat de ser més que els altres havíem de practicar l’autocompassió, la gratitud i les activitats que ens permeten entrar en flux;

3) davant l’evitació de la intimitat o la dependència de les relacions ens hauríem de centrar en la generositat i l’amabilitat;

4) davant la necessitat de sobrecontrolar les circumstàncies o als altres hauríem de practicar l’autocontrol, la gestió de les emocions i un estil de vida saludable.

Què podem fer amb els altres enemics: 5) La malfiança; 6) Prioritzar les metes per damunt del procés o trobar-se sense objectius; i, finalment, 7) La manca d’autoconsciència de les pròpies emocions.

5.     Davant la malfiança el que ens proposa és confiar. Les persones que confien en els altres són més felices. Però davant la por a confiar de manera excessiva, Raghanathan proposa exercitar el que anomena “Confiança intel·ligent”. Aquesta té quatre components:

·        Recordar que la majoria de gent és de fiar. Els estudis ho demostren.
·        Recordar que donar confiança genera confiança. Els vincles, la bona comunicació, l’èxit, depenen de la confiança
·        Minimitzar el dolor de sentir-se traït i maximitzar el benestar de sentir-se confiat. Aprendre a perdonar, posar les pèrdues en perspectiva i fer assumir les seves responsabilitats a les persones que enganen, són tres formes d’aconseguir l’objectiu de minimitzar el dolor de la traïció.
·        Promoure més conductes de confiança per part dels altres, demostrant que nosaltres som de confiança.

La pràctica del perdó és una de les claus per aconseguir confiar més en els altres. Perdonar ve del fet d’entendre. Perdonar no vol dir estar d’acord o donar oportunitats als que ens fan mal. Però perdonar permet deixar enrere l’ofensa i no quedar lligats a qui ens volia ofendre (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/03/aprendre-perdonar.html). Raghanathan proposa un experiment (de la collita de Sonja Lyubomirsky):

Pensa en algú que no t’agradi gaire, que no et caigui gaire bé. Pensa per un moment en que tinguessis els mateixos gens que aquesta persona. Tindries les mateixes pintes, feries el mateix olor, les mateixes capacitats intel·lectuals, etc. Pensa que, a més, haguessis passat per les seves mateixes circumstàncies, la seva mateixa família, els mateixos amics, la mateixa escola... Penses realment que series diferent? Penses que et comportaries diferent?

Per a promoure conductes de confiança per part dels altres, el que podem fer és evidenciar els punts que tenim en comú amb les persones que ens anem trobant. Les coincidències en els valors o en el caràcter o en el que sigui provoquen que els altres ens vegin com a més agradosos. Una altra manera de promoure la confiança és demostrar nosaltres mateixos que som persones de fiar, gràcies a fer explícits moments en què ho hem demostrat. Finalment, el fet de confiar d’entrada fa que es generi una història de confiança entre nosaltres i l’altra persona.

6.     Prioritzar les metes per sobre del procés o trobar-se sense objectius són uns altres dels enemics de la felicitat. Es proposa contrarestar-los amb perseguir les metes tenint en compte:

·        Els humans tenim tendència a sobreestimar la intensitat i la duració dels nostres sentiments davant coses molt bones o molt dolentes. Sempre pensem que ens afectaran més del que realment ens afecten i que els seus efectes duraran més del que realment duren.
·        Les coses dolentes són les que perden més intensitat amb el temps i es solen veure com a més significatives per a l’aprenentatge. Els successos negatius ens fan aprendre més i ens fan créixer i amb el temps ens fan més savis. Superar coses negatives ens fa sentir resilients i millor amb nosaltres mateixos.

Hem de saber quins són els nostres objectius a priori, però una vegada que passa el que sigui, hem d’acceptar-ho i intentar seguir endavant aprofitant el que hagi passat per aprendre’n més. Com deia el meu sogre, “un no sap mai la sort on és”. Una altra vegada, practicar la gratitud ens posarà en el camí de la felicitat.

Finalment, Raghanathan proposa un exercici per tal de consolidar una visió positiva del que ens espera a la vida, a pesar de les coses negatives que ens puguin passar: porta un diari de tres coses negatives que, al final, s’hagin convertit en coses positives. Per exemple, et deixa la teva parella i després del dol coneixes una altra persona que et fa veure que podies gaudir d’una relació millor. O, a petita escala, et deixa el tren i agafes el posterior on et trobes amb una vella amiga que feia temps que no veies...

7.     Davant la manca de consciència de les pròpies emocions, del fet que els pensaments no aturin, de que les emocions dirigeixin inconscientment les nostres accions, Raghanathan proposa el mindfulness (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/12/els-beneficis-del-mindfulness-sobre.html). Estar “ara i aquí”, viure el moment, observar el que ens passa i poder decidir el que hem de viure, tot això és un resultat de la pràctica del mindfulness. En el mindfulness, nosaltres mateixos som l’objecte de la nostra pròpia observació. Veiem la nostra ment com un espai gran, com el cel, en el que van passant coses, com els núvols. Aquesta observació ens proporciona distància, un espai entre els estímuls i les respostes, que podem aprofitar per decidir que volem fer amb el que ens està passant. Practicar mindfulness ens permet entrar en contacte amb la negativitat sense que aquesta ens engoleixi. I, curiosament, gràcies a acceptar les emocions i els pensaments negatius, podem viure’ls sense angoixa, disminuir el malestar i veure com la positivitat s’intensifica. Podem començar a practicar mindfulness amb l’exercici de seguir la respiració:

“Posa un temporitzador perquè t’avisi al cap de 2 minuts. Asseu-te amb l’esquena dreta i tanca els ulls. Respira tranquil·lament pel nas. Deixa que l’aire entri i surti, lliurement. Fixa’t en com el sents fred quan entra i més calent quan surt. Mira de seguir amb atenció com entra i com surt. Segurament, la teva atenció es perdrà i començarà a pensar en altres coses. És normal, la tendència de la ment és la de badar, d’anar d’una cosa a l’altra. Torna a la respiració, a les sensacions que produeix sota el nas, a la fredor i a la calentor de l’aire. Sense cap retret. Tranquil·lament. Repeteix l’operació fins que hagi passat el temps” (Vés augmentant progressivament el temps fins als 10-15 minuts).


Bona pràctica!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada