dissabte, 21 d’octubre de 2017

La generositat, l’amabilitat i l’autoresponsabilitat: Els aliats de la felicitat (II)

"Ser amable i generós fa que percebis als demés de forma més positiva i fomenta una major sensació de pertinença a la comunitat. A més, mitiga la culpa, la pena i el malestar que ens provoquen les dificultats i el patiment dels demés i estimula una sensació de consciència i agraïment per la nostra bona sort. Per altra banda, proporcionar ajuda als altres ens distreu dels nostres propis problemes i de les preocupacions" https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/01/practica-lamabilitat.html

"Expressar gratitud causa la millora del nostre benestar i de la nostra salut física i mental, segurament pel fet que activa directament les estructures del nostre sistema de plaer" https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/11/practicar-la-gratitud.html








Recordem que, segons Raj Raghunathan, els enemics de la felicitat són:

1) Perdre de vista el que és important per a la felicitat;
2) El materialisme i l’intentar tenir sempre més que els altres;
3) Cercar l’amor de manera desesperada o evitar tota intimitat;
4) Sobrecontrolar les situacions i als altres;
5) La malfiança;
6) Prioritzar les metes per damunt del procés o trobar-se sense objectius; i, finalment,
7) La manca d’autoconsciència de les pròpies emocions.

Si per contrarestar l’efecte dels dos primers havíem de recórrer, respectivament, a antídots com

1) recordar la definició de felicitat, els seus components i planificar la seva presència en la nostra vida i
2) practicar l’autocompassió, la gratitud i les activitats que ens permeten entrar en flux (vegeu l’entrada https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/10/els-aliats-de-la-felicitat.html), en el cas del tercer enemic ens haurem de centrar en la generositat i l’amabilitat. Així,

3.     La cerca desesperada de l’amor que condueix a la dependència o l’evitació de la intimitat que condueix a la solitud les podem superar acceptant que, com a humans, tenim una tendència natural a vincular-nos i que la forma millor es basarà sempre en l’amabilitat i la generositat. Després de que els dos primers enemics estan neutralitzats gràcies a les activitats per a la felicitat, el flux, l’autocompassió i la gratitud, partirem d’un benestar interior que podem compartir amb els altres. La generositat i l’amabilitat ens fan més feliços per la via de relativitzar la importància dels nostres problemes gràcies a la perspectiva que ens dóna el fet de preocupar-nos pels altres. A més, ser generós i amable inicia el que serà un cicle virtuós de benestar compartit, de ressonància positiva, en una paraula, d’amor. Aquest procés, per altra banda, fa que la nostra salut millori, en tots els sentits.

Ajudar als altres canvia la nostra visió de nosaltres mateixos, fent que ens sentim més competents, més efectius i en pau. Inclús un petit gest d’amabilitat, somriure o deixar passar a un estrany, ens fa sentir millor. Davant la visió que els anomenats “taurons”, egoistes i aprofitats, són els que tenen èxit en el món, els estudis mostren que les persones generoses són les que tenen més èxit en la vida (busqueu els estudis i les xerrades d’Adam Grant, com a exemple). Tanmateix, s’han de tenir en compte tres regles a l’hora de no cremar-se a força de donar:

·        S’ha de ser estratègic i ajudar en funció de les pròpies capacitats i de l’impacte que tindrà l’ajuda, intentant maximitzar els efectes (organitzant l’ajuda de manera col·lectiva o posant en contacte la persona que la necessita amb altres persones que poden fer més per ella).
·        S’ha de ser conscient del cost emocional del fet de donar i sentir que fer-ho és un privilegi que ens fa sentir agraïts pel fet de poder-ho fer.
·        S’ha de procurar poder veure l’impacte de l’ajuda, per tal de que ens faci sentir millor.

Per tal de practicar la generositat, Raghanathan proposa l’exercici de “l’altruisme creatiu”, trobar maneres de ser amable i generós amb algú, millor si aquesta persona és un desconegut. Consulteu també la proposta de Sonja Lyubomirskyhttps://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/01/practica-lamabilitat.html
.

La proposta per tal de superar la necessitat de control sobre les situacions i sobre les altres persones passa per intentar guanyar el control intern, el control d’un mateix. Així,

4.     Raghanathan ens recorda que els nostres sentiments influeixen en les nostres decisions. D’aquesta manera, el que ens passa ens afecta en funció de la interpretació que en fem. Si pensem que “no ens mereixem el que ens fan o que és enormement injust” ens perdrem en recriminacions marcades per la ràbia o l’angoixa o la tristesa. La sortida que ens permetrà tenir un cert control sobre com ens agafem les coses passa per acceptar la pròpia responsabilitat del nostre benestar. Es tracta de no culpar a les circumstàncies o als altres per com ens sentim. Encara que d’entrada això sembli extremadament difícil, és possible gràcies a l’acceptació de la responsabilitat del que passa al nostre cap. No podem controlar les circumstàncies, no podem controlar els altres, però sí podem decidir amb quins pensaments i quines emocions ens quedarem més temps. Els altres ens podem fer “mal”, però només nosaltres tenim el control sobre el nostre estat d’ànim, només nosaltres podem decidir què fer amb el que està passant. Quan aconseguim controlar les nostres pròpies reaccions no tenim cap necessitat d’intentar controlar les circumstàncies o als altres.

Raghunathan proposa aprendre tàctiques de regulació emocional. En destaca quatre:

·        Seleccionar les situacions a partir del que sabem sobre el que ens pot fer sentir malament (persones que tenen tendència a ser negatives, per exemple). Mirar de posar-nos-ho fàcil, de fer que les situacions que vivim siguin més de ressonància positiva, de compartir emocions positives.
·        “Etiquetar les emocions”, posar paraules al que sentim, té l’efecte de disminuir la intensitat del que ens passa i ens dóna l’oportunitat de deixar-ho enrere.
·        La redirecció atencional, dirigir l’atenció cap a altres coses més positives, suposa tenir l’oportunitat de deixar de banda el que sentim per dedicar el nostre temps a fer el que trobem important fer per tal de connectar amb els altres.
·        La reevaluació cognitiva és l’última tàctica i suposa reinterpretar una situació negativa per tal de sentir-nos millor. Es tracta de posar les coses en perspectiva i veure-les a distància, amb tot el que això suposa (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/03/la-saviesa-de-saber-agafar-distancia.html).

No es tracta de suprimir els sentiments negatius, sinó de posar-los en perspectiva. No es tracta de caure en la “positivitat” o en l’egocentrisme. Es tracta de gestionar les emocions per tal de saber fins a quin punt ens interessa que marquin la nostra agenda.

Agafar el control de la pròpia vida, però, també passa per adoptar un estil de vida saludable. Això consta de tres puntals: menjar bé, moure’s més i dormir millor.


Continuarà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada