Nicholas A. Christakis i James H. Fowler, en el seu llibre “Conectados”, ens parlen de les xarxes socials i de com
afecten a la presa de decisions en àmbits tan diferents com la salut, la
felicitat, les pràctiques sexuals, el consum de drogues, el bon humor, la
recerca de parella o anar a votar. Defineixen una xarxa social com un
sistema de connexions entre persones que es trobaria a mig camí entre la
individualitat i la societat. La xarxa social té dos tipus d’elements: les
persones i les connexions entre elles. D’aquesta manera, la millora d’una
persona en qualsevol àmbit que es proposi no depèn només d’ella mateixa, sinó
dels intercanvis que manté amb els seus amics. Els amics dels amics dels
nostres amics influiran en nosaltres (ens contagiaran)
en coses com el nostre pes, la nostra predisposició a mantenir determinades
relacions sexuals, el consum de tabac, la felicitat o la probabilitat de patir
una determinada malaltia.
Les xarxes socials poden tenir propietats que els seus membres no controlen
ni de les quals són conscients. A la Regla de les Sis Passes de Separació (que
explica que per arribar a qualsevol altre persona del món en tindríem prou amb
una cadena de sis persones) hi afegeixen la Regla dels Tres Graus d’Influència:
“Todo lo que hacemos o
decimos tiende a difundirse –como las olas- por nuestra red y tiene cierto
impacto en nuestros amigos (un grado), en los amigos de nuestros amigos (dos
grados) e incluso en los amigos de los amigos de nuestros amigos (tres grados)”.
Estem preparats per a sentir el que els demés senten i per fer el que els
altres fan. Aquest tret és consubstancial a la naturalesa humana, un fruit de
l’evolució del que difícilment ens en podem alliberar. Les cultures basculen
sobre aquesta capacitat/necessitat. I, a vegades, només aïllant-nos un poc per
tal de reflexionar podem arribar a trobar el nostre propi ritme, lluny de la
influència del grup i de la cultura.
L’optimisme es transmet per la xarxa, facilitant un comportament més
altruista, una major creativitat i una major eficàcia en la presa de decisions.
Aquesta darrera dada ens fa pensar en la importància de cultivar relacions
positives. També podem veure com determinats grups tendeixen a vincular-se amb
una cultura de l’excel·lència, mentre d’altres cauen en paràmetres d’exclusió i
malestar, condicionant els propis resultats del grup en les tasques que tenen
assignades.
En un moment del llibre ens diuen “tener
amigos y parientes felices es una manera más fiable de predecir la felicidad de
una persona que el hecho de que gane más dinero”.
Així, la nostra pròpia felicitat genera felicitat en els
altres. I aquesta no vendrà per la via material, sinó per la persecució
d’aquelles metes coherents amb els nostres valors. Els vincles que creem amb
els altres són de crucial importància pel nostre benestar i, encara que els
gens tenen molt de pes a l’hora de condicionar el nivell de felicitat de la
persona, al final les activitats, sobretot les compartides, són les que ens
guiaran cap a una bona vida.
Per altra banda, també ens alerten de com aquesta gran capacitat d’expansió
de les idees i de les conductes per les xarxes pot ser causa d’infelicitat,
determinant que, via comparació social, prenguem decisions sobre la nostra vida
en base a les que prenen els que ens envolten. Així, sense que ens adonem, els
amics dels amics dels nostres amics ens podem portar a donar importància a
coses que queden lluny del que realment ens conduiria a estar millor.
En el llibre, ens expliquen que la innovació és el producte de la
combinació d’elements personals i del contacte amb els altres, de manera que es
generen xarxes creatives. Christakis i Fowler fan una anàlisi sobre el tipus de
xarxes que afavoreixen l’èxit empresarial o artístic: una combinació de vincles
forts (amics) i dèbils (coneguts, contactes). I aquí em recorden la
diferenciació proposada pel sociòleg Enrique Gil Calvo en la que distingia
entre les xarxes masculines més instrumentals (coordinació de forces per
arribar a un objectiu) i les xarxes femenines més relacionals (coordinació de
forces per tal d’augmentar el benestar via intimitat). Ell assenyalava que
aquesta diferència era un dels problemes que es trobaven les dones en el món
dels negocis: la seva dificultat per a mantenir relacions més instrumentals o
dèbils i la seva tendència basar-se quasi exclusivament en els vincles
personals íntims.
Si estem en el centre d’una xarxa social és més probable que ens
col·loquem a un, dos o tres graus de separació de moltes persones que si estem
a la perifèria de la xarxa. D’aquesta manera, estar en el centre, més conectats, fa més
probable rebre els beneficis del que circula per la xarxa, ja es tracti de respecte,
informació o diners.
Viure una vida amb
sentit, entrega i passió serà també una funció de les relacions que anem
mantenint i de les característiques de la informació i dels recursos que anem
compartint en les xarxes en les quals participem. Bones relacions!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada