Educar el talent per tal de viure bé

Les xarxes a les quals pertanyem (família, amics, companys, grups socials) configuren la nostra vida i modulen les nostres decisions, en part perquè permeten donar sentit a la realitat, gràcies a un llenguatge compartit. D’aquí la importància de trobar referents comuns que ens possibilitin créixer com a comunitat. Cap a on hem d'anar? Què és el que volem en el futur? Què és el que volem pels nostres fills? Fins a quin punt podem influir en el seu desenvolupament? Quina importància creiem que té l’educació? Quins recursos hi volem invertir?

En la col·lecció iniciada per José Antonio Marina (Biblioteca UP) amb el llibre “La educación del talento” se’ns proposa compartir una sèrie de teories per tal d’arribar a la síntesi que doni lloc a poder construir un full de ruta amb un objectiu:  aconseguir educar el talent per tal de viure bé. Necessitem construir una comunitat, una gran xarxa que, compartint un llenguatge comú, pugui fer possible la bona tribu que eduqui bé als nins. Marina comença amb l’afirmació que l’escola no ha d’educar per l’èxit en l’escola, sinó per aconseguir bons resultats vitals fora d’ella. El cervell està al servei de la supervivència i, per tant, la intel·ligència té la funció de dirigir bé el comportament. Al final som el que fem.

Què hem de fer? Què ens hem de proposar educar? Com ho hem de fer? Segons l’autor, hem d’educar per un món futur que desconeixem. Però per afrontar-ho amb èxit sabem que els nostres fills necessitaran, per una banda, un talent flexible i, per l’altra, la capacitat crítica per tal de no perdre’s en aquesta gran xarxa en la que s’ha convertit el món de les comunicacions i del mercat global. Per això, necessitem actuar sobre els diferents factors de la intel·ligència que, segons el model que presenta, són tres: la intel·ligència generadora, que produeix sentiments, idees i desitjos; la intel·ligència executiva, que constitueix el nucli de la seva teoria, i es dedica a proposar i supervisar, avaluant les produccions de la intel·ligència generadora i dirigint les accions pertinents; i, finalment, els criteris d’avaluació, que conformen el model compartit d’ésser humà, l’objectiu a assolir.

“La educación debe intentar que la inteligencia generadora sea rápida, eficaz, certera y produzca buenas ideas, buenos deseos y buenos sentimientos. (…) La educación de la inteligencia ejecutiva, el adiestramiento de la voluntad, procura construir los grandes hábitos de la voluntad, los caminos de la libertad.” Marina defineix la felicitat, que com a humans sempre és el nostre objectiu i, per tant, l’objectiu final de l’educació, com la satisfacció harmoniosa de tres grans necessitats: el benestar, la vinculació social i l’ampliació de possibilitats, el créixer com a persona. Per tant, la felicitat sempre serà un resultat de les nostres activitats, com també s’explica en el llibre “La ciencia de la felicidad” de Sonja Ljubomisky (vegeu l'entrada del 10 de novembre de 2012).

Si seguim el raonament presentat al llibre “Conectados” (vegeu l’entrada del 11 de maig de 2013) de com les xarxes a les que pertanyem configuren les nostres vides, trobarem que, en aquest nivell que es mou entre l’individu i la societat, existeixen xarxes que cultiven l’excel·lència i xarxes que ens resulten tòxiques. Les primeres es basen en valors positius, ofereixen maneres creatives de resoldre els conflictes,  sistemes d’avaluació operatius i compartits i, finalment, modes de vida que augmenten la probabilitat de satisfer les nostres necessitats bàsiques. Les segones, en canvi, es perden en lluites personals pel poder que ens deixen molt lluny de la possibilitat d’autorealització personal.

Hem d’operativitzar el projecte d’educar. Marina repeteix la paraula projecte moltes vegades durant el llibre; de fet, defineix el progrés, en qualsevol àrea, com el resultat de la interacció entre les habilitats innates, un projecte personal (que dirigeix la nostra atenció i el nostre interès) i l’entrenament continuat. I per aconseguir aquest progrés, hem de partir del que hi ha, del nostre sistema nerviós, dels nostres desitjos i necessitats bàsiques, de la possibilitat de construir hàbits facilitadors, de la generació d’expectatives (l’objectiu, el premi, la meta). Proposa, gràcies al camí assenyalat pels experts del camp de les neurociències, aplegar el que ens fa falta per arribar al nostre objectiu: tornar a inventar la humanitat en cada nen, fer possible que cada nen pugui fer el camí que ens condueix al coneixement i ens apropa al benestar.

Som una espècie educable. Depenem dels nostres valors, de la nostra cultura. Només podrem viure una vida bona, una vida amb sentit, entrega i passió, si aprenem a definir els nostres projectes i a fer-ho d’acord amb els nostres propis valors. Estem disposats a provar-ho?