Germans i germanes...

 

“És  important destacar que les relacions fraternals solen ser les relacions més duradores en la vida de moltes persones i juguen un paper important en la seva salut i el seu benestar” 

 Megan Gilligan, Clare M. Stocker, Katherine Jewsbury Conger "Sibling Relationships in Adulthood: Research Findings and New Frontiers"

 

 

 

 

 

Les relacions són una de les parts més importants de la vida.

Som animals ultra socials. Evolutivament, necessitem connectar amb els altres i les persones són una de les fonts principals de la nostra joia i, també, de la nostra desesperació (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/els-pares-els-vincles-i-els-jardiners.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2022/10/12-coses-que-he-apres-del-fet-que-som.html).

Les famílies són el punt de partida de la nostra trajectòria vital. Allà comencen els nostres vincles bàsics, que ens condicionaran una gran part del camí (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/amor-relacions-sentit-la-vida.html). Els pares són la primera  zona de confort i de conflicte. Els nadons necessiten la cura dels adults i aquesta relació marcarà la forma en què començaran a regular les seves necessitats i les seves emocions. I, a part dels pares, dels padrins i d’altres cuidadors, les criatures es troben amb els germans i les germanes.

Els estudis mostren que els adults,  en general, solen mantenir el contacte amb els germans i germanes (vegeu https://www.researchgate.net/publication/343433834_Sibling_Relationships_in_Adulthood_Research_Findings_and_New_Frontiers). La majoria d’ells informen que la relació sol ser positiva i d’ajuda en moltes situacions. En l’etapa adulta, comparada amb la infantesa i l’adolescència, sol haver-hi menys ambivalència, conflicte i el favoritisme dels pares ja no té tant d'impacte.

El contacte entre germans i germanes sol ser, de mitjana, entre una vegada i vàries vegades per setmana. A més, en la majoria de casos, fan constar la presència de suport emocional i instrumental (és a dir, els germans/germanes s’ajuden mútuament tant pel que fa a qüestions emocionals com logístiques). Hi ha molts factors que poden fer variar aquestes dades. I, com explica una de les expertes en aquestes relacions, Megan Gilligan, no acaben d’estar del tot concretats per falta d’estudis.

Durant la infantesa, l'adolescència i a l'inici de l'etapa adulta, les relacions entre germans i germanes es caracteritzen per les dimensions de l’afecte-calidesa (fins a quin punt la relació és càlida i afectuosa), l’hostilitat-conflicte (fins a quin punt la relació està marcada per l’expressió d’hostilitat i de conflicte) i la rivalitat-favoritisme parental (fins a quin punt la relació està marcada per la rivalitat entre ells/elles i quin grau de favoritisme parental es pot observar).

Els adults i les persones majors, per la seva banda, solen tenir una visió més positiva de les relacions familiars, en part per la seva tendència a evitar interaccions negatives i a centrar la seva atenció en els elements positius a compartir (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/06/les-metes-per-donar-sentit-la-vida.html).

Les úniques dades totalment concloents en els estudis sobre les relacions fraternals indiquen que les germanes solen tenir una relació més propera que la combinació germà-germà o germana-germà. Sembla que el fet que els pares siguin vius també pot suposar un major contacte fraternal.

Si es considera el marc familiar, sembla que les relacions entre la parella, entre cada un dels pares i els fills i entre els germans, es condicionen entre elles. És a dir, els investigadors han documentat que el nivell de conflicte, de proximitat emocional i d’intimitat entre germans està condicionat per les altres relacions familiars.

Sembla clar que els pares, de manera inconscient, fan un tractament diferencial de cada un dels fills. Durant la infància, poden apreciar-se diferències entre els fills a nivell de la conducta dels pares (aquests poden mostrar més afecte, aplicar més disciplina o donar més coses a un nin o l'altra). Quan els fills són adults, els estudiosos poden veure diferències en la forma dels pares de tractar els seus fills en qüestions d’afavorir un o l'altre, de mostrar més intimitat cap a un o altre, de tenir més conflicte, d’expressar més orgull o més decepció i de donar més suport emocional o instrumental de manera diferencial. Sembla que aquests patrons solen ser estables durant la vida.

Els pares, doncs, tenim tendència a tractar de manera significativament diferent als fills. I aquesta diferència impacta sobre la relació i pot tenir conseqüències durant tota la vida.

Afavorir un fill sobre altres genera hostilitat en la relació entre els germans/germanes. I això sol mantenir-se inclús després de la mort dels pares.

Per altra banda, la qualitat de la relació de parella (si és positiva i càlida o negativa i hostil) sol impactar sobre la relació que tenen els germans i germanes entre ells. 

Els conflictes entre germans estan associats amb problemes de conducta i de regulació emocional. El tractament diferencial que els pares puguin fer pot impactar en el benestar psicològic de la persona. 

Tot això es pot veure des de la perspectiva més àmplia de les relacions personals (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/viure-mes-i-millor.html). Està demostrat que la salut (absència de malalties cardiovasculars, recuperació del càncer, mortalitat general) i les conductes saludables (dieta saludable, exercici físic, restricció de l’alcohol i del tabac) estan relacionades amb la qualitat de les relacions personals. De fet, un estudi indicava que aquelles persones grans que tenien poc contacte amb els germans i tenien la sensació de que havien estat menys afavorits en el tracte amb els pares consideraven que tenien una salut més precària.

En conclusió, tenir germans té un efecte sobre la salut física i emocional. La relació entre germans i germanes és una de les més duradores de la vida i té un impacte significatiu durant tota la nostra trajectòria vital. Per sort, amb l’edat, mostrem la tendència a intentar veure la part positiva de la relació i a tenir com a objectiu mantenir-la sense massa conflictes.

Bona reflexió!