Viure més i millor

 

“Un cervell que se sent sol ha de consumir molts recursos per tal de mantenir l’equilibri entre els sistemes. En poc temps, entra en dèficit pel que fa als depòsits d’energia (...). El cervell, llavors, comença a tractar al cos com si estès malalt. Si el procés dura molt, el sistema immunitari es trastoca i poden aparèixer malalties relacionades amb el metabolisme com la diabetis, els problemes cardiovasculars, la depressió i més errors en la detecció de cèl·lules tumorals” Lisa Feldman Barrett

 

“No existeix la ment, tal i com l’entenem, sense el cos, sense les emocions, sense les relacions amb els altres. La pitjor tortura que ens poden fer els demés és ignorar-nos: necessitem formar part d’una família, d’un grup, d’una xarxa, d’una comunitat, d’una cultura.” https://benestaremocional.blogspot.com/2016/04/la-solitud-es-el-pitjor-dels-mals.html

 

“No ets una màquina amb peces trencades. Ets un animal a qui no se li respecten les seves necessitats. Necessites formar part d’una comunitat. Necessites tenir valors significatius, no els valors escombraria que t’han colat tota la vida, contant-te que la felicitat vindrà amb els diners i quan compris més coses. Necessites una feina que tingui sentit. Necessites estar en contacte amb la natura. Necessites sentir-te respectat. Necessites sentir que tens un futur. Necessites connectar amb totes aquestes coses. Necessites alliberar-te de la vergonya que puguis sentir per haver sigut maltractat” Johann Hari “Lost Connections”

 

 

 

 

 

Quan parlem amb algú que s’interessa pel nostre benestar, el nostre nivell de cortisol en sang (una de les hormones de la resposta d’estrès) es redueix considerablement. Quan una persona que estimem ens dóna la mà enmig d’una intervenció dolorosa, el nostre estrès també es redueix de manera significativa. Quan algú ens fa cas, i no diguem si aquesta persona a més ens abraça, tota una sèrie d’hormones apaivagadores i calmants inunden el nostre reg sanguini, fent que ens sentim millor.

Té una relació directe la quantitat de contactes socials i íntims que cada persona té amb la durada i amb la seva qualitat de vida? Sabem que el contrari és veritat: la solitud no volguda causa més mortalitat que el tabac i les malalties cardiovasculars (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/04/la-solitud-es-el-pitjor-dels-mals.html ). Sabem, també, que la profunditat en les relacions personals és un dels indicadors de salut més importants (vegeu https://www.ted.com/talks/robert_waldinger_what_makes_a_good_life_lessons_from_the_longest_study_on_happiness ). Però, i l’amabilitat amb els estranys i amb els coneguts, quina importància pot tenir?

A la mediterrània illa de Sardenya hi viuen 10 vegades més centenaris que a Amèrica del Nord i 6 vegades més persones de més de 100 anys que a la Itàlia continental. Per què passa això, es demana Susan Pinker en una xerrada TED (vegeu https://www.ted.com/talks/susan_pinker_the_secret_to_living_longer_may_be_your_social_life )? Sembla que aquesta diferència es pot explicar més que res per l’estil de vida dels seus habitants. Pel que podríem anomenar “integració social”, el fet d’anar connectant cada dia, de manera formal o informal, amb tota una sèrie de persones que et somriuen i et desitgen un bon dia.

Susan Pinker passa revista a diferents estudis sobre la importància de les connexions entre persones (vegeu també l’entrada sobre el llibre de Johann Hari, https://benestaremocional.blogspot.com/2019/01/viure-be-com-reconnectar-se-pel.html ). Si passeu revista a la il·lustració del principi, veureu ordenats de dalt a baix, els factors que correlacionen més amb la supervivència (en base a un estudi sobre persones de mitjana edat i set anys vista):

En el nivell més baix hi trobem la puresa de l’aire (és a dir, viure en un lloc amb l’aire pur és important per a la salut, però a curt termini condiciona menys la supervivència i la qualitat de vida), el fet de compensar la hipertensió arterial (per favor, controleu-vos-la i feu el possible per tal de tenir una tensió arterial regulada), el pes corporal (millor tenir un pes dintre de la normalitat), fer exercici físic regular (té uns efectes visibles sobre la supervivència), seguir un programa de rehabilitació cardiovascular si s’ha tingut algun problema d’aquest tipus, vacunar-se de la grip (una mesura senzilla, però important), no beure gaire alcohol (evidentment!) i deixar de fumar (que té un efecte sobre la salut important a curt i a llarg termini).

 

Les dues primeres posicions les ocupen dues dades que no són mèdiques: la presència de relacions profundes i una mesura d’integració social.

 

És a dir, les connexions entre persones són l’element més important a l’hora d’entendre la qualitat de la nostra existència i la nostra supervivència. Per una banda necessitem relacions profundes (millor més de dues, encara que ja sabem que més de cinc és molt inusual), aquelles en les que ens sentim més nosaltres mateixos que mai, aquelles que ens donen seguretat (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/08/la-calidesa-en-les-relacions-i-els-tres.html ) i que fan que sapiguem que, passi el que passi, no estarem sols. Per l’altra, necessitem formar part d’una comunitat, bàsicament perquè ens dóna l’oportunitat d’entrar en connexió amb altres persones, de tenir contacte ocular i recordar als altres que ens importen, de ser amables i agraïts, amb tot el que això suposa.

Per tant, si vols viure més i millor: cuida les teves relacions íntimes, sigues amable amb la gent que veus cada dia, forma part de grups formals i informals i sempre que puguis somriu i fes un favor a algú, conegut o desconegut. El teu cos i el teu cervell ho agrairan.

Bona pràctica!