La ràbia productiva

 

“Les emocions NO són reaccions davant el que passa al món. No som els receptors d’una determinada “situació emocional” i, per tant, reaccionem a ella. Som els creadors de la nostra pròpia experiència gràcies a que el cervell construeix el significat del que passa a partir del que ha passat altres vegades i, al mateix temps, fa una previsió del que pot passar.” 

“som els constructors de les nostres emocions i, per tant, de la nostra vida. Si canviem les nostres experiències, si treballem els conceptes emocionals, si mantenim el nostre cos en forma, canviarem les nostres emocions i les nostres vides. Les accions d’avui esdevindran les emocions de demà.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/10/les-emocions-son-una-cosa-molt-personal.htm

“Tornar a respirar amb tots els músculs que pertoca és un luxe al que mai no hem de renunciar. Per això, si hagués de donar-te només un consell ara que en fas 25, et diria que t’asseguressis de respirar profundament i que només ho podràs fer si vas convivint amb les penes i les alegries que la vida, irremeiablement, et donarà.” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/10/estimada-laura-ara-que-en-fas-25.html

“A les pel·lícules i les sèries de zombis ningú ha vist pel·lícules i sèries de zombis” Jorge Carrión “Lo viral”

“L’amor, com explicava bell books (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/09/lart-destimar.html ) és el resultat de viure una relació en la que hi estiguin presents la confiança, el compromís, la cura de l’altre, el respecte, el coneixement i la responsabilitat pel benestar de l’altre. Així, donat que cada un dels membres d’una relació tenen les seves pròpies necessitats i se n’han de fer responsables i, al mateix temps, han de mantenir el compromís, el respecte i la responsabilitat cap a l’altra persona, l’expressió adequada de la ràbia davant els malentesos o els entrebancs esdevé un objectiu molt important.” https://benestaremocional.blogspot.com/2016/09/canalitzar-la-rabia-per-estimar-millor.html

“Existeixen dos instints, encara que un ve després de l’altre: protegir-se o ajudar a l’altre, perquè ajudar també és un instint. La por al que és diferent, al que no coneixes, sigui el que sigui, humà, animal, natural, és normal. I si el superes la primera vegada, probablement no tornarà a presentar-se. O, com a mínim, cada vegada que es torni a presentar, el temps de reacció per tal de superar-lo serà cada vegada menor”

Davide Enia “Apuntes para un naufragio”

 

 

 

 

 

 

 

Els obstacles ens posen en guàrdia. El cos es prepara per a la lluita o per a la fugida. Els músculs es tensen. La respiració s’accelera. La vista s’aguditza. I l’atenció es fixa.

Algú et diu una cosa que t’ofèn i el teu organisme desplega aquesta resposta. Algú t’humilia o et diu coses que fan sentir-te petit com una formiga i tots els teus músculs esdevenen una cuirassa. I tal vegada parles i et poses a la defensiva i discuteixes i veus com la possibilitat d’un acord, d’una reconnexió, de cada vegada està més lluny. I culpes a l’altra. I, després, a tu mateix, per no haver sabut dir el que havies de dir o per haver dit el que no havies de dir. O entres en un bucle de repetició infinita, revivint cada una de les paraules, per assegurar-te que l’altra és la mala persona i que tu, pobre de tu, has fet el que has pogut...

O no. N’has après i quan l’altra et diu el que no volies sentir, deixes que el teu cos reaccioni i el deixes sentir, acceptant el que et diu sobre el valor del que t’està passant. I no parles de seguida. No et defenses, ni contraataques. Fas una finta al teu cervell emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/03/el-cuiner-el-detector-de-fum-i-la-torre.html ), l’apaivagues i deixes que el teu prefrontal agafi el control, formulant en veu alta quina és la relació que teniu i perquè t’importa, dient que et sap greu que l’altra pensi o digui això, entenent que el context no és propici i heu de reprendre la conversa en un altre moment...

I com ho has fet per no deixar-te anar? Com ho has après? Quines destreses has practicat? Segurament has començat per entendre que la reacció inicial defensiva o ofensiva és natural. I que no has de lluitar-hi en contra. Simplement, has de recordar que així som els humans. Però, per altra banda, has d’agafar el control de la teva resposta, no de la teva reacció emocional inicial, i has de ser, en una adaptació del que diu Susan David, una ràbia que esdevé compassiva perquè en lloc d’intentar fer mal o guanyar a l’altra persona, intenta entendre i connectar.

Així, si fem un camí des de la ràbia a la connexió emocional intel·ligent, veurem que hem de seguir unes passes per tal d’anar passant per unes fases (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/09/canalitzar-la-rabia-per-estimar-millor.html ):

Fase 1.- Ràbia pura:

No te n’adones i el teu cos porta la batuta. Sents la calentor que et puja pel pit fins a la cara, la tensió als braços, la respiració agitada... I obres la boca i contraataques, en pla “i tu més!”. L’altra persona no calla i tu repliques i ella s’enfada més i tu encara més... Al final, heu dit el que no volíeu dir, heu sentit el que no volíeu sentir, heu fet el que no volíeu fer. La connexió està rompuda temporalment. Quedeu a mercè d’una reconciliació. O de deixar passar el temps. Fins que la tempesta torni i comenceu on ho vàreu deixar, una escalada en progressió contínua, cada vegada més fosca.

Fase 2.- Ràbia alentida:

Te n’adones del que et recorda el teu cos. Estàs enfadada. Ho saps. Ho sents. No hi lluites. Els teus prefrontals frenen l’embat. Calles, pensant que això no porta enlloc. Reprimeixes el que et fa ganes fer. No tens coratge d’obrir boca, per no caure en la ràbia pura un altre cop. Esperaràs a que tot passi. Enuncies el teu estat, en pla “ara estic massa nerviosa” o “ara no puc parlar”. I ja ho reprendràs.

Fase 3.- Ràbia esmorteïda:

Sents el teu cos, com si fos un canal dels molts que tens. I, així com identifiques l’estat, obres el teu camp de visió, sent conscient de la situació, de que l’altra persona també està enfadada, de que està en una determinada fase de la ràbia. Si està l’altra també està en aquesta fase podràs pactar amb ella una de les maneres de parlar del problema. Saps que parlar amb respecte et protegeix, tens unes pautes, evitareu sempre la presència dels “quatre genets” (les crítiques a la persona, el menyspreu o la burla, donar la culpa a l’altra persona i/o no dir res, no voler parlar).

Fase 4.- Ràbia productiva:

Escoltes el teu cos quan et passa alguna cosa que et molesta. I, encara que no diguis res o et mostris conciliador reconduint el conflicte, hi penses. Quin valor està en joc en aquesta situació? Com pots comunicar-ho a l’altra persona? Com ho pots fer servir per millorar la relació, fent que l’altra et vegi més i t’entengui més? Penses en aplicar un sistema com el de l’entrada sobre com demanar canvis (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2012/07/practicar-la-comunicacio-emocional.html ). Ho planifiques. En parles. I, en cas necessari, ho tornes a explicar.

Quina ràbia volem?

Bona reflexió!