“Una ment clara és com un mirall,
així quan la ràbia apareix tu la reflecteixes amb una acció de ràbia.(...) Això
està bé? No controlis la teva ment –quan estàs enfadada, estigues enfadada. Quan
estàs feliç, sigues feliç. Quan estiguis trista, estigues trista. Al final,
controlar-se [en aquest sentit] no és bo” Seung Sahn Soen-sa “Only Don’t Know: Selected Teaching Letters of Zen Master Seung Sahn”
“La ràbia és la forma més profunda de la compassió” David Whyte “Consolations”
L’art d’estimar, en moltes condicions, és l’art de viure amb respecte a pesar dels conflictes. L’amor suposa, com explicava bell books (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/09/lart-destimar.html ) és el resultat de viure una relació en la que hi estiguin presents la confiança, el compromís, la cura de l’altre, el respecte, el coneixement i la responsabilitat pel benestar de l’altre. Així, donat que cada un dels membres d’una relació tenen les seves pròpies necessitats i se n’han de fer responsables i, al mateix temps, han de mantenir el compromís, el respecte i la responsabilitat cap a l’altra persona, l’expressió adequada de la ràbia davant els malentesos o els entrebancs esdevé un objectiu molt important. Kashdan i Biswas-Diener en “The Power of Negative Emotion” proposen canalitzar la ràbia tenint en compte dues passes:
En
primer lloc, s’ha d’anar en compte en intentar reprimir o evitar la ràbia. Les
autoafirmacions que desautoritzen la ràbia com a emoció, generen, a la llarga,
un gran malestar personal i un dany a la relació. El que cal, en el fons, és practicar l’actitud estoica de saber el que
podem canviar i depèn de nosaltres i el que no es pot canviar perquè depèn dels
altres o de les circumstàncies (vegeu
En
segon lloc, s’ha d’aprendre a calmar la situació. Es tracta de pensar que la
ràbia pot aparèixer en les varietats ràpides i lentes, en funció de si el que volem
és cridar i fer sentir malament a l’altra persona
(varietat ràpida; expressió de la pròpia
frustració) o si volem motivar-la pel
canvi (varietat lenta; induir a l’altra
a modificar la seva conducta). I aquí hi entren les pauses (vegeu també http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/10/les-tres-fases-de-la-resposta-les.html
). Els autors recomanen construir un
espai entre la reacció emocional i la seva expressió, gràcies a agafar una
pausa, respirar profundament i reflexionar sobre la forma d’exercir poder i
control sobre la nostra resposta. Hem de poder preguntar-nos. “En aquesta situació, la meva ràbia m’ajudarà
o em penalitzarà?”.
Com explica John Riskind, un expert en gestió
emocional, l’experiència de la ràbia
resulta problemàtica quan la persona pensa en ella com una experiència causada
pels esdeveniments, amb un curs d’acció propi i que condueix, inevitablement, a
emprendre una acció de tipus agressiu “abans
de que la cosa es posi pitjor”. Riskind
recomana estudiar les situacions problemàtiques per tal d’aprendre a
identificar la varietat, ràpida o lenta, i, en cas de que ens condueixi massa
ràpid cap a l’acció sense reflexió mirar d’alentir la velocitat.
En aquest
sentit, Maria Popova ens recorda el
treball del Mestre Zen Seung Sahn
Soen-sa (vegeu https://www.brainpickings.org/2016/09/01/only-dont-know-seung-sahn-anger/
). En una resposta d’aquest a la carta d’una alumna que practicava meditació i
tenia problemes per a controlar la ràbia davant la conducta del seu fill
adolescent, el Mestre intenta explicar
el procés pel qual podem passar, gràcies a la meditació (o a la reflexió), per
diferents fases de l’expressió de la ràbia (aquí en presento una versió
modificada):
1) En la primera fase ens trobem amb
la ràbia de la variant ràpida, amb la sensació d’escalada cap a l’agressió com
a resposta a la nostra frustració. D’aquesta etapa Seung Sahn Soen-sa en diu Ràbia
Unida.
2) En la segona, després de treballar
la pausa, la ràbia s’alenteix, comencem a veure el seu funcionament, podem
moderar la frustració i reconèixer part del que no depèn de nosaltres;
es tracta de la Ràbia Reflectida.
3) En la tercera, després de més
entrenament, d’aconseguir una major autoconsciència i d’arribar a una varietat
un poc més lenta, podem començar a expressar de manera controlada i a usar els
mecanismes expressius que ens proposaven els autors anteriors;
estem en la fase de la Ràbia Percebuda.
4) Si
seguim amb la pràctica, aquesta última també desapareixerà. Llavors, segons el Mestre, entrarem en la
Ràbia Amorosa, en la que per dins no ens sentim frustrats ni descontrolats,
però que per fora ens mostrem ferms, decidits a fer que el que pugui canviar ho
faci. És una ràbia d’autoafirmació, d’expressió de la consciència de la
nostra posició, d’autoreconeixement del nostre paper en la nostra vida i en les
nostres relacions.
Bona reflexió!
PS.
Com a pràctica, agafeu tres situacions en les que hagueu sentit ràbia i seguiu
les pautes que marquen els autors que hem comentat (després de reconèixer l’emoció
i acceptar-la): 1) Què és el que depèn de mi i què puc canviar realment? 2) En
aquesta situació, l’expressió de la ràbia va al meu favor o en contra meva? 3) Com
puc alentir la maquinària de la meva ràbia? Respirant? 4) Com puc recordar "l’advertència
del malestar?" (és a dir, “Vull dir-te que ara em sent malament, i encara que no sigui un bon moment per a aconseguir explicar-me bé, crec que és important que et digui que...”) 5) Com puc expressar el que sent sense faltar al respecte?
Bona
pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada