Personalitat i processos d'addicció

Per què som com som? Per què determinades persones tenen uns problemes que d’altres no tenen? Què podem fer per a millorar la nostra qualitat de vida? Podem canviar? Com ho podríem fer? Aquestes i altres preguntes són les que es plantegen els estudiosos de la Psicologia de la Personalitat.

Explica Brian R. Little, al seu llibre “Me, Myself, and Us”, que quan volem entendre a una persona, o a nosaltres mateixos, solem prestar atenció a determinats paràmetres. El primer és el fet que les persones es poden definir en funció de que tinguin o no determinats trets de personalitat; podem pensar que algú és extravertit o poc assertiu o molt creatiu, per exemple. En aquest cas, definim les persones en funció dels trets o de les dimensions en les que creiem que posseeixen (un sistema dimensional de trets el podeu trobar en http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/06/dimensions-dels-estils-emocionals.html ).

En segon lloc, explica Little, podem definir a l’altra persona i explicar la seva conducta en funció del projecte o objectiu que suposadament s’ha marcat. Per exemple podem pensar que la persona en qüestió intenta impressionar als altres o està mirant el grau de confiança que pot donar a la persona amb la que interactua. En aquest cas, l’objectiu relacional, l’espai en el que es mou la relació amb l’altra persona (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/07/els-tres-elements-de-les-relacions.html ) marcaria com pensem i descrivim la seva conducta i la seva personalitat.

Finalment, podem pensar i descriure la conducta de la persona observada generant una narrativa que explicaria les seves accions, en pla: “aquesta persona està passant una mala temporada degut a l’estrès de la feina, cosa que fa que s’intenti autoafirmar en qualsevol situació” (sobre el poder de la narrativa sobre la nostra conducta vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/12/millors-relacions-gracies-lescriptura.html ).

Els estudis mostren que quan parlem de nosaltres mateixos tenim més tendència a explicar el que som a partir de la situació en la que vivim (segon element) o de la nostra narrativa personal (tercer element). En canvi, quan es tracta de descriure als altres, ho solem fer parlant dels trets que suposadament les defineixen (primer element). El que sí fem contínuament, tan si es tracta de nosaltres mateixos com dels altres, és actuar com si fóssim una espècie de científics que intenten provar, confirmar i revisar hipòtesis. És una forma d’intentar anticipar el que farem o faran les persones en una determinada situació. En general, com més elements siguem capaços de tenir en compte per tal de fer-nos una idea del món, més adaptatiu serà el nostre model. És a dir, si podem tenir en compte els tres elements (trets, projectes i narrativa) podem fer-nos un model més proper a la realitat i, així, tindrem més opcions per a poder prendre les decisions adequades a cada situació que ens toqui viure.

Com definim una persona i el problemes que pugui tenir marcarà, doncs, com intentem solucionar-lo. Així, per exemple, un problema com el de la drogoaddicció, si es defineix en funció de la situació o projecte de la persona (“l’adolescent no sap com dir no al grup que el pressiona per tal que consumeixi droga”) generarà un marc d’actuació molt concret (“s’ha de convèncer a l’adolescent de que NO provi les drogues i aprengui a dir “NO””). Si es defineix en funció de la narrativa personal (“l’adolescent consumeix droga com a resultat de pertànyer a una família amb problemes d’autoafirmació personal, cosa que podem atribuir a decisions preses pel seu padrí patern”) en generarà un altre (“s’ha de fer participar a aquest adolescent en teràpies que permetin fer visible i canviar aquesta història familiar per tal de que la pugui canviar”).

El cas és que cap d’aquests dos enfocaments ha donat resultats a l’hora de prevenir la drogoaddicció. En canvi, una tercera opció, basada en l’estudi dels trets de personalitat, sembla, per primera vegada en l’estudi de la prevenció en aquest àmbit, donar molt bons resultats. En un article recent (vegeu  http://www.nytimes.com/2016/10/04/well/family/the-4-traits-that-put-kids-at-risk-for-addiction.html?smid=tw-nytimeswell&smtyp=cur&_r=0 ), Maia Sazlavitz informa de que s’han identificats quatre trets de personalitat que posen als adolescent en risc quan entren en contacte amb drogues que poden provocar addicció.  En aquest sentit, explica que un adolescent que puntuï molt alt en “Cerca de Sensacions”, “Impulsivitat”, “Sensibilitat a l’ansietat” o “Indefensió o Desesperança” presenta un alt risc de quedar enganxat a les drogues amb les que entra en contacte.

A més, si es fan intervencions que es centrin en proporcionar eines de la Teràpia Cognitiva als estudiants amb altes puntuacions en aquests trets,  es pot aconseguir una disminució significativa en les conductes de consum de drogues. El programa s’anomena Preventure i està desenvolupat per Patricia Conrod de la Universitat de Montreal. Els darrers estudis, fets a Canadà, Holanda, Regne Unit i Austràlia, demostren que les intervencions basades en tallers per tal de proporcionar eines de gestió emocional als adolescents amb aquests trets de personalitat tenen un efecte visible en la reducció del “botellot”, consum de drogues i problemes relacionats amb l’alcohol.

Bona reflexió!

PS. Davant això, hauríem de pensar que la culpabilització de les famílies o suposar que el problema és una falta de voluntat o de caràcter, genera un patiment inútil, en el sentit que no ajuda a solucionar el problema.  Alerta amb aquelles teràpies centrades en aquests aspectes!