La cara adaptativa (i amable) de l’ansietat

“EL DOLOR i LA VIDA són una unitat. Hi ha el dolor del naixement i el dolor d’aprendre que no pots protegir el teu fill del dolor. Més tard apareix el dolor de fer-se vell, de morir i deixar els nostres fills enrere. I això en el millor dels casos. Com tractem amb el dolor de la vida és un reflex de la profunditat del nostre món interior, de la nostra resiliència i un element central del nostre caràcter” Louis Cozzolino "Why Therapy Works"

"La supressió com a estratègia de regulació emocional no funciona: el que fa és que la

 persona que ho intenta experimenti més emocions negatives i menys positives. La gent que intenta suprimir les seves emocions negatives acaba amb una autoestima més baixa, amb menys optimisme, amb menys benestar i amb una taxa de depressió més alta. La supressió de les emocions negatives fa més difícil tenir relacions significatives i, per tant, impacta negativament la vida social de les persones." http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/04/el-cami-cap-al-benestar-superar-lestres.html

"La flexibilitat psicològica seria l’habilitat de connectar conscientment amb el present, amb els pensaments i els sentiments que es tenen i, en funció de la situació, seguir o canviar la conducta amb l’objectiu de ser consistent amb els valors triats. Ens permetria, per exemple, pensar les coses abans de dir-les quan estem enfadats o anar a fer una volta a pesar de no tenir-ne ganes" http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/09/oberts-lexperiencia-conscients-del-que.html

El missatge més potent que envien Todd Kashan i Robert Biswas-Diener des del seu llibre “The Power of  Negative Emotion” és que la nostra idea sobre les emocions està equivocada. No es tracta d’evitar les anomenades emocions negatives i instal·lar-nos en l’àmbit de les emocions positives. Es tracta, més aviat, d’adonar-nos del missatge que ens envien cada una d’elles i de com el fet de tenir-les en compte i acceptar-les pot convertir-nos en persones més sàvies i amb un major benestar emocional.

Les emocions són respostes globals a situacions concretes. El problema només apareix quan ens bloquegem en una determinada resposta, intentant evitar-la o deixant que ens domini completament. En el cas de l’ansietat, l’anomenada resposta d’alarma (vegeu per exemple http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/11/el-sistema-dalarma.html) actua de forma inconscient, generant patrons de lluita, fugida o paralització, com a conseqüència d’una valoració d’una situació de perill o d’incertesa.

En moltes ocasions, em crida l’atenció que el sistema emocional (vegeu per exemple http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/06/el-cervell-emocional.html) respon ràpidament a un repte que la part racional encara no ha acabat de veure. Em recorda casos en els que em ve a veure una persona amb una ansietat patent per la situació de la seva relació de parella i que, després d’haver parlat amb l’altra persona i que aquesta hagi assegurat que no passa res segueix amb la mateixa sensació de que “hauria de fer alguna cosa”. En moltes ocasions, al final es destapa que la parella té una altra història o que està pensant en deixar la relació.

Kashdan i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una escolta més fina, podent discriminar sons amb una major claredat. A més, la capacitat per a resoldre problemes augmenta. Així, com assenyalen aquests autors, la sorprenent veritat sobre l’ansietat és que:

·        En determinades ocasions tots hauríem de voler tenir una bona resposta d’ansietat, ja que, com hem vist, ens permet millorar la detecció i la resposta davant determinats problemes.

·        Necessitem persones ansioses en els nostres grups, ja que aquestes ens poden alertar de forma efectiva dels perills molt abans que la majoria ens n’adonem.

·        Sense una bona resposta d’ansietat, problemes petits poden convertir-se en desastres. En moltes ocasions, les persones que estan immersos en un problema relacional greu, reflexionen sobre que “havien tingut la sensació clara de que les coses no anaven bé”, però que no n’havien fet cas i la cosa havia derivat cap a una crisi que les havia conduit a un estat d’esgotament emocional.

En aquest blog hem anat enunciant els beneficis de la positivitat (vegeu per exemple http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/12/incrementar-les-emocions-positives.html). El cas és que, en determinades situacions, quan entrem en zones de perill i les claus són confuses, complicades o incertes, la resposta d’ansietat és més eficient que una resposta positiva. En aquests casos, les persones que fan cas de la resposta d’ansietat descobreixen solucions ràpidament i quan estan en un equip que inclou companys, amics o família comparteixen la definició del problema i la seva solució.

Kashdan i Biswas-Diener proposen una sèrie d’estratègies per fer un ús adaptatiu de la resposta d’alarma o d’ansietat:

1.- S’ha de ser realista i aprendre a veure la resposta d’alarma de les persones ansioses com a un recurs, com una fortalesa psicològica. I, afegeixo, quan no ets especialment una persona ansiosa, i davant una situació confusa la resposta d’alarma t’avisa de que alguna cosa no va massa bé, fes-ne cas.

2.- S’han de crear canals de comunicació per tal de poder airejar els dubtes i els problemes. La varietat fa la força. I, afegeixo, mira de deixar lloc per totes les emocions en la teva vida. Només això pot fer que tinguem una vida plena (recordem que si evitem considerar les emocions negatives com a informació, deixarem de fruir de les positives).

3.- S’ha de crear una estructura que promogui una forma tranquil·la de detectar i afrontar els problemes. Acceptar que existeixen perills i afrontar-los com una cosa més de la vida ens permetrà viure millor. I, afegeixo, acceptar les dificultats com a reptes a resoldre, i veure que aquestes formen una part natural de la vida, ens permetrà viure de manera més plena i serena.

4.- En lloc de veure les amenaces com a presents o absents, hem de recordar que moltes coses comencen de manera lenta i insidiosa. S’ha d’aprendre a reconèixer la bellesa de la detecció primerenca. L’objectiu és generar un efecte secundari extremadament beneficiós: persones que es senten confortables parlant de com afrontar les friccions i el malestar. I, afegeixo, a nivell individual, el fet d’acceptar la part fosca de la vida i aprendre a veure-la com un repte, ens permetrà viure bé inclús en els moments difícils.

Bona reflexió!