Viure bé: com reconnectar-se pel benestar emocional

“No ets una màquina amb peces trencades. Ets un animal a qui no se li respecten les seves necessitats. Necessites formar part d’una comunitat. Necessites tenir valors significatius, no els valors escombraria que t’han colat tota la vida, contant-te que la felicitat vindrà amb els diners i quan compris més coses. Necessites una feina que tingui sentit. Necessites estar en contacte amb la natura. Necessites sentir-te respectat. Necessites sentir que tens un futur. Necessites connectar amb totes aquestes coses. Necessites alliberar-te de la vergonya que puguis sentir per haver sigut maltractat”

“Necessites el teu dolor. És un missatge i hem d’escoltar aquest missatge (...) Ens diu que alguna cosa no va bé en la manera que hem triat viure”

“Ara, quan començo a sentir que m’enfonso, no intento fer coses per sentir-me jo millor –intento fer coses per ajudar a algú altra. (...) Inclús quan sents dolor, sempre pots fer alguna cosa per fer sentir millor a una altra persona (...) Quan aplico aquesta tècnica, me n’adono que sovint –encara que no sempre- s’atura el cicle d’enfonsament.”

 Johann Hari “Lost Connections”

En una entrada anterior (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/les-desconnexions-que-ens-fan-infelicos.html), vèiem com Johann Hari iniciava un viatge per descobrir quines són les causes estructurals de l’epidèmia actual de depressió i ansietat. Al final, Hari arribava a la conclusió que el problema ve del fet de no respectar la nostra pròpia naturalesa, la de ser un mamífer ultra social que necessita connectar-se amb els altres, amb la natura, amb el fet de trobar sentir al que fa...

L’anomenada societat postindustrial pateix una certa “deshumanització”. Està més preocupada pel creixement productiu que pel benestar de les persones. Pensa, equivocadament, que el mercat s’autoregularà i que el benefici no el rebran els inversors o el capital, sinó les persones del carrer. I, això, no passa...

Hari proposa una reconnexió amb el que realment necessitem com a persones. I, per això, considera imprescindible tenir en compte 7 punts:

1.     Reconnectar amb l’altra gent.

Hari explica que els estudis demostren que cercar la felicitat en països individualistes no serveix, inclús genera més infelicitat. En canvi, cercar la felicitat en països més col·lectivistes fa que les persones experimentin més benestar. És a dir, com més es considera que la felicitat és una cosa social, que s’experimenta en la xarxa que creem amb els altres, més probable és que siguem feliços.

L’amabilitat, la compassió, ens permeten connectar amb altres persones i experimentar benestar emocional. Com diu Hari: “Inclús quan sents dolor, sempre hi ha alguna manera per fer sentir a algú altra un poc millor”.

Hem de recordar que, com a humans, necessitem assumir les necessitats psicològiques de seguretat, connexió i d’agrupació. Una mentalitat individualista no ens permetrà assolir-les.

Per tant, posa’t com a objectiu reconnectar amb altres persones, formar part d’algun grup i mirar de, gràcies a fer pels altres, expandir el benestar per la teva xarxa.

2.     Integrar-te en un grup. Fer voluntariat.

Es tracta de reconnectar amb l’altra gent, amb projectes que tinguin sentit, amb valors importants. Es tracta de superar els estats de desconnexió, els estats de malestar associats amb la solitud i la desesperança. Es tracta de tornar a connectar amb la natura, amb el seu tempo.

Per tant, posa’t com a objectiu saber quins són els grups de voluntariat que tens a prop i mira de posar-t’hi en contacte per tal d’ajudar amb el que puguis.

O proposa’t cuidar un petit jardí o un fer hortet. Respira aire, deixa que el sol t’encalenteixi, toca i sent el contacte amb la terra... Reconnecta amb els nostres orígens.

3.     Trobar un treball que tingui sentit o més autonomia.

Passem la major part del nostre temps a la feina, però els estudis indiquen que fins a un 87% de nosaltres estem decebuts, molestos o desmotivats amb el que fem. La forma de millorar és cercar una feina que considerem significativa o aquella en la que ens donin una certa autonomia o capacitat de decisió.

La manca d’autonomia és una característica de les empreses nascudes al segle XIX i ja en aquell moment s’alertava del perill d’abús per part de la jerarquia i de desmotivació dels treballadors. Una de les fórmules més antigues i potents per tal d’evitar el malestar es troba en les cooperatives democràtiques.

Quan es mira el malestar de la majoria de la població pel que fa al treball, es pot veure que són tres coses les que emmalalteixen a la gent: en primer lloc, la sensació de ser una peça més del sistema i d’estar totalment controlat; en segon lloc, la sensació de que és igual el teu nivell d’esforç perquè ningú t’ho agraeix; i, finalment, la sensació de tenir un estatus baix, de ser l’esgraó final de la jerarquia, de no ser tingut en compte per res.

L’autonomia és la clau pel benestar en la feina, és el que fa possible la implicació i la sensació que té sentit esforçar-se per tal de millorar el que s’està fent.

Per tant, mira d’aconseguir més autonomia en la feina. Mira de cercar un lloc on sentis que la teva aportació pot fer que les coses siguin millors.

4.     Reconnectar amb els valors que importen.

Com superar els valors materialistes? Tim Kasser proposa dues vies, la primera defensiva i la segona proactiva. En la primera es tracta d’evitar la publicitat que, segons ell, és una forma de pol·lució mental. La publicitat ens intoxica, fent-nos pensar que l’important és el consum de béns materials i la demostració d’estatus. La publicitat és la manera com el sistema ens fa sentir inadequats i ens fa creure que la solució està en consumir més.

En la segona via, Kasser ens proposa que ens fem dues preguntes: “En què gastes més diners? I, què és el que trobes més important a la vida?”. La no concordança entre les respostes ens donarà la pista del que podem fer per tal de reconnectar amb els valors que importen.

Per tant, si fem una llista dels nostres valors més profunds i decidim que ens acompanyaran en els moments decisius potser podrem vèncer la inèrcia del materialisme. I viure d’acord amb el que, en el fons, considerem important.

Continuarà...