“No
ets una màquina amb peces trencades. Ets un animal a qui no se li respecten les
seves necessitats. Necessites formar part d’una comunitat. Necessites tenir
valors significatius, no els valors escombraria que t’han colat tota la vida,
contant-te que la felicitat vindrà amb els diners i quan compris més coses.
Necessites una feina que tingui sentit. Necessites estar en contacte amb la
natura. Necessites sentir-te respectat. Necessites sentir que tens un futur.
Necessites connectar amb totes aquestes coses. Necessites alliberar-te de la
vergonya que puguis sentir per haver sigut maltractat”
“Necessites
el teu dolor. És un missatge i hem d’escoltar aquest missatge (...) Ens diu que
alguna cosa no va bé en la manera que hem triat viure”
“Ara,
quan començo a sentir que m’enfonso, no intento fer coses per sentir-me jo
millor –intento fer coses per ajudar a algú altra. (...) Inclús quan sents
dolor, sempre pots fer alguna cosa per fer sentir millor a una altra persona
(...) Quan aplico aquesta tècnica, me n’adono que sovint –encara que no sempre-
s’atura el cicle d’enfonsament.”
Johann Hari “Lost
Connections”
En una entrada anterior (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/les-desconnexions-que-ens-fan-infelicos.html), vèiem com Johann Hari iniciava un viatge per
descobrir quines són les causes estructurals de l’epidèmia actual de depressió
i ansietat. Al final, Hari arribava
a la conclusió que el problema ve del
fet de no respectar la nostra pròpia naturalesa, la de ser un mamífer ultra
social que necessita connectar-se amb els altres, amb la natura, amb el fet de
trobar sentir al que fa...
L’anomenada societat postindustrial pateix una certa “deshumanització”.
Està més preocupada pel creixement productiu que pel benestar de les persones.
Pensa, equivocadament, que el mercat s’autoregularà i que el benefici no el
rebran els inversors o el capital, sinó les persones del carrer. I, això, no
passa...
Hari
proposa una reconnexió amb el que realment necessitem com a persones. I, per
això, considera imprescindible tenir en compte 7 punts:
1. Reconnectar
amb l’altra gent.
Hari explica que els estudis demostren que cercar la felicitat en països individualistes
no serveix, inclús genera més infelicitat. En canvi, cercar la felicitat en
països més col·lectivistes fa que les persones experimentin més benestar. És a
dir, com més es considera que la felicitat
és una cosa social, que s’experimenta en la xarxa que creem amb els altres, més
probable és que siguem feliços.
L’amabilitat, la compassió, ens permeten connectar amb
altres persones i experimentar benestar emocional. Com diu Hari: “Inclús quan sents
dolor, sempre hi ha alguna manera per fer sentir a algú altra un poc millor”.
Hem de recordar que, com a humans, necessitem assumir les
necessitats psicològiques de seguretat, connexió i d’agrupació. Una mentalitat
individualista no ens permetrà assolir-les.
Per
tant, posa’t com a objectiu reconnectar amb altres persones, formar part d’algun
grup i mirar de, gràcies a fer pels altres, expandir el benestar per la teva
xarxa.
2. Integrar-te
en un grup. Fer voluntariat.
Es
tracta de reconnectar amb l’altra gent, amb projectes que tinguin sentit, amb
valors importants. Es tracta de
superar els estats de desconnexió, els estats de malestar associats amb la
solitud i la desesperança. Es tracta de tornar a connectar amb la natura, amb
el seu tempo.
Per
tant, posa’t com a objectiu saber quins són els grups de voluntariat que tens a
prop i mira de posar-t’hi en contacte per tal d’ajudar amb el que puguis.
O proposa’t
cuidar un petit jardí o un fer hortet. Respira aire, deixa que el sol t’encalenteixi, toca i
sent el contacte amb la terra... Reconnecta amb els nostres orígens.
3. Trobar
un treball que tingui sentit o més autonomia.
Passem la major part del nostre temps a la feina, però
els estudis indiquen que fins a un 87% de
nosaltres estem decebuts, molestos o desmotivats amb el que fem. La forma de millorar és cercar una feina
que considerem significativa o aquella en la que ens donin una certa autonomia
o capacitat de decisió.
La manca d’autonomia és una característica de les
empreses nascudes al segle XIX i ja en aquell moment s’alertava del perill d’abús
per part de la jerarquia i de desmotivació dels treballadors. Una de les
fórmules més antigues i potents per tal d’evitar el malestar es troba en les cooperatives
democràtiques.
Quan es mira el malestar de la majoria de la població pel
que fa al treball, es pot veure que són
tres coses les que emmalalteixen a la gent: en primer lloc, la sensació de ser
una peça més del sistema i d’estar totalment controlat; en segon lloc, la
sensació de que és igual el teu nivell d’esforç perquè ningú t’ho agraeix; i,
finalment, la sensació de tenir un estatus baix, de ser l’esgraó final de la
jerarquia, de no ser tingut en compte per res.
L’autonomia és la clau pel benestar en la feina, és el
que fa possible la implicació i la sensació que té sentit esforçar-se per tal
de millorar el que s’està fent.
Per
tant, mira d’aconseguir més autonomia en la feina. Mira de cercar un lloc on
sentis que la teva aportació pot fer que les coses siguin millors.
4. Reconnectar
amb els valors que importen.
Com superar els valors materialistes? Tim Kasser proposa dues vies, la
primera defensiva i la segona proactiva. En la primera es tracta d’evitar la
publicitat que, segons ell, és una forma de pol·lució mental. La publicitat ens intoxica, fent-nos pensar
que l’important és el consum de béns materials i la demostració d’estatus.
La publicitat és la manera com el sistema ens fa sentir inadequats i ens fa
creure que la solució està en consumir més.
En la segona via, Kasser
ens proposa que ens fem dues preguntes: “En què gastes més diners? I, què és el que
trobes més important a la vida?”. La no concordança entre les respostes
ens donarà la pista del que podem fer per tal de reconnectar amb els valors que
importen.
Per
tant, si fem una llista dels nostres valors més profunds i decidim que ens
acompanyaran en els moments decisius potser podrem vèncer la inèrcia del
materialisme. I viure d’acord amb el que, en el fons, considerem important.
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada