Reconnectar per viure bé (i II)

“L’anomenada societat postindustrial pateix una certa “deshumanització”. Està més preocupada pel creixement productiu que pel benestar de les persones. Pensa, equivocadament, que el mercat s’autoregularà i que el benefici no el rebran els inversors o el capital, sinó les persones del carrer. I, això, no passa...” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/01/viure-be-com-reconnectar-se-pel.html

“Com explica Barbara Fredrickson (vegeu l’entrada del 3 de maig de 2014 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/05/quina-monada-o-la-capacitat-dalegrar.html )  les pràctiques meditatives ens ajuden a connectar amb la pròpia humanitat i amb l’anhel compartit per tots els éssers d’estar bé i viure lliures de patiment. A entendre que el dolor i la bona fortuna van i vénen. La pràctica i les seves conseqüències en el nostre benestar generen abundants oportunitats de reduir la distància social i estar oberts, permetent fruir de situacions de ressonància positiva.” https://benestaremocional.blogspot.com/2014/06/una-practica-dautocompassio.html

El camí cap al benestar emocional passa per acceptar-nos tal i com som, per entendre les nostres pròpies necessitats com a espècie ultra social. Ja vèiem en l’anterior entrada (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/01/viure-be-com-reconnectar-se-pel.html ) com la nostra lluita per aconseguir una vida amb sentit, entrega i passió passava per reconnectar amb l’altra gent, amb els objectius de grups de voluntariat, amb el sentit que hi puguem trobar a la feina, amb valors profunds per guiar la nostra conducta...

El camí cap al benestar emocional, explica Johann Hari, passa per la reconnexió amb el que són les nostres necessitats psicològiques bàsiques. Seguint amb la seva enumeració en el llibre “Lost Connections”, hi trobem 3 connexions més:

5.     Sentir alegria pels i amb els altres i superar l’addicció al nostre ego.

L’individualisme ens condueix a pensar en la vida com una carrera competitiva, com un joc de suma zero (si un guanya, l’altra perd). L’alegria pels altres, la compassió, suposen el contrari: veure la vida com un joc en el que guanyo si tu guanyes.

Hari proposa practicar durant 15 minuts una meditació com la de l’amabilitat afectuosa (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/06/una-practica-dautocompassio.html ). Aquesta meditació té un efecte reconegut sobre el benestar emocional i sobre la flexibilitat tant emocional com cognitiva.

Superar la força individualista del nostre ego pot fer-se també amb teràpia psicològica, indica Hari. L’ego té qualitats protectores i empresonadores. La meditació d’amabilitat afectuosa ens ajuda a superar les segones. I ens recorda que l’ego, la veu que identifiquem com la persona que som, el que a vegades s’anomena “el  nostre portaveu”, és només una part de nosaltres. Això ens allibera de ser controlats pel concepte que tenim de nosaltres mateixos.

Per tant, practica la meditació d’amabilitat afectuosa. Recorda que el concepte que tenim de nosaltres mateixos, el que pensem que som, només és una idea; el que som és molt més que això. Si sents les teves pors massa fortes, proposa’t fer alguna cosa per tal d’agafar distància, com, per exemple, anar a teràpia. No deixis que el teu ego sigui la teva presó i t’impedeixi connectar amb el món.

6.     Reconèixer i superar els traumes de la infància.

La flexibilitat emocional és un dels elements predictors del benestar emocional i de la resiliència (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html). La dificultat per a connectar amb els propis estats emocionals degut a l’abús sofert a la infància és una de les causes més evidents de molts de problemes psicològics adults (i d’una baixa flexibilitat emocional). La por a la pròpia por o la evitació dels estats emocionals negatius només fa que bloquejar l’expressió emocional i impedir superar de forma saludable aquests estats. Per això és tan important el reconeixement de la necessitat d’ajuda en cas d’haver patit maltractament a la infància.

Els estudis que cita Hari indiquen que no és l’abús sofert a la infància el que fa més difícil el benestar emocional adult, sinó que el problema és la vergonya d’haver-lo patit, la sensació de ser pitjor persona, de tenir part de culpa, d’haver-ho “merescut”. Per això és tant important que algú reconegui el dolor patit, que algú escolti i accepti a la persona de manera compassiva, recordant-li el respecte que mereixen el seu dolor i ella com a tal.

Si has patit abús, cerca ajuda i parla’n.

7.     Connecta amb un sentit de futur.

La pobresa és un dels grans factors de risc en el cas dels estats d’ansietat i la depressió. La pobresa és una lacra, és el record de que estem dintre d’un sistema fallit. Els estudis sobre la possibilitat d’un sou mínim universal mostren que les persones que no es veuen amenaçades per la pobresa tenen un sentit de futur que fa que lluitin amb més força per aconseguir els seus objectius i per protegir la seva família.

Posa la lluita contra la pobresa com una prioritat en la llista dels teus objectius.

En definitiva, i tal com remarca Hari al final del seu llibre, la salut mental no és una cosa individual és, sobretot, un indicador social i, per tant, necessita solucions socials, a més de les individuals. Les desigualtats socials són la benzina que alimenta els trastorns mentals. El malestar emocional és un senyal, un senyal de que alguna necessitat bàsica humana no està sent coberta.

Per tant, necessitem reconnectar, amb la comunitat, amb els nostres valors, amb la nostra necessitat d’autonomia a la feina, amb la natura i el nostre cos, amb la nostra necessitat de que ens respectin com a persona, amb el dret a tenir un futur digne, amb el dret a superar la vergonya per qualsevol maltractament que haguem patit. Només així arribarem al benestar emocional, a una vida amb sentit, entrega i passió.

Una abraçada