Una pràctica d'autocompassió

La construcció d’una identitat sana suposa la pràctica de la compassió cap a un mateix (vegeu l’entrada del 17 de maig de 2014 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/05/la-compassio-com-cami-cap-una-identitat.html). Només la pròpia estabilitat pot donar als altres estabilitat. O, dit d’una altra manera, no és generós qui vol sinó qui pot. La pràctica de l’autocompassió suposa dedicar un temps diari a construir-la i estabilitzar-la. És, com en el cas de qualsevol altra habilitat, una qüestió de persistència, per tal d’aconseguir permetre’ns funcionar de la millor manera.

Com explica Barbara Fredrickson (vegeu l’entrada del 3 de maig de 2014 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/05/quina-monada-o-la-capacitat-dalegrar.html)  les pràctiques meditatives ens ajuden a connectar amb la pròpia humanitat i amb l’anhel compartit per tots els éssers d’estar bé i viure lliures de patiment. A entendre que el dolor i la bona fortuna van i vénen. La pràctica i les seves conseqüències en el nostre benestar generen abundants oportunitats de reduir la distància social i estar oberts, permetent fruir de situacions de ressonància positiva.

Un exemple de meditació seria el següent (aquesta adaptació està extreta del llibre de Christopher K. Germer, “El poder del mindfulness”, vegeu l'entrada del 14 d'abril del 2012 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/04/els-5-camins-cap-lautocompassio.html):

Reserva’t uns 20 minuts. Seu-te en una postura còmoda, amb l’esquena dreta i el cos relaxat. Tanca els ulls i porta la teva atenció a la zona del cor. Fes tres respiracions lentes, relaxades des del centre del teu pit.

Crea una imatge de tu mateix assegut. Observa la teva postura en la cadira, com si et veiessis des de fora. Centra’t en les sensacions del teu cos.

Recorda que tot ésser viu vol viure en pau i feliç. Connecta amb aquest desig profund: “Així com tots els éssers volen estar bé i viure lliures de patiment, que jo sigui feliç i visqui lliure de patiment”. Intenta sentir en el teu cos la calor d’aquesta intenció.

Ara, mantenint en el teu cap la imatge de tu mateix assegut a la cadira i sentint en el teu pit la bona voluntat, repeteix les frases següents en silenci i suaument:

Que jo estigui bé

Que sigui feliç

Que estigui sa

Que visqui amb amor

Deixa que cada frase signifiqui el que diu. Si et fa falta, repeteix una frase unes quantes vegades. Pots repetir només el final de la frase –feliç...,feliç...,feliç...- per tal d’experimentar el seu significat.

Inverteix el temps que necessitis. Manté una imatge de tu mateix en el teu cap, frueix de les sensacions en el teu pit i assaboreix el significat de les paraules. Quan observis que la ment es dispersa, cosa que passarà després d’uns segons, repeteix una altra vegada les frases. Si les paraules semblen perdre el seu sentit, visualitza la teva pròpia imatge i torna a començar. Si, així i tot, et notes perdut, posa’t una mà sobre el cor i intenta recuperar les sensacions i recorda la teva intenció d’omplir-te d’amabilitat afectuosa: “Així com tots els éssers volen estar bé i viure lliures de patiment, que jo sigui feliç i visqui lliure de patiment”. Llavors, retorna a les frases. Cada vegada que et despistis, torna a les frases.

Deixa que aquest exercici sigui fàcil. No ho facis difícil o dur. L’amabilitat afectuosa és la cosa més natural del món. Sempre sorgiran distraccions; quan les notis, deixa-les córrer i torna a les frases. Quan la teva atenció es dispersi, torna a les frases. Asseure’t amb tu mateix és com asseure’s amb un amic que no es troba bé; no pots curar al teu amic, però li hauràs ofert l’amabilitat que es mereix.

Ara, obre suaument els ulls.

En el meu cas, com en molts altres, sempre m’ha estat impossible començar la pràctica dirigint els bons desitjos cap a mi mateixa. Sempre he de començar per la variant en què em centro inicialment en els meus fills i la meva parella. Només després em puc posar en el centre de l’amabilitat afectuosa.

Per altra banda, si la pràctica resulta difícil, s’hi pot entrar progressivament, començant amb deu minuts i després anar augmentant fins als vint minuts. A més, cada persona pot fer una adaptació de les frases. En el meu cas, les meves frases són: “Que estigui bé, que tingui una vida amb sentit, entrega i passió. Que sigui feliç, amb humor i alegria. Que estigui sa, amb activitat i energia a pesar del dolor. Que visqui amb amor, estimant i deixant-se estimar, gràcies a la compassió”.

Bona pràctica!