Un exercici mindfulness

En un article recent s’arribava a la conclusió de que si volem que els nens creixin menys impacients, més capaços de fruir de l’aroma de les roses, més capaços de diferir la gratificació (és a dir, de saber esperar un premi millor renunciant a un d’immediat però pitjor), llavors hauríem de triar viure en un lloc a on hi hagués una baixa concentració de restaurants de menjar ràpid (vegeu l’enllaç http://www.medicalnewstoday.com/releases/277691.php ).

L’exposició a estímuls associats amb el menjar ràpid fan que siguem menys capaços d’assaborir experiències com les de fruir d’un bon paisatge o del cant dels ocells. Així, no només ens condueixen a tenir problemes amb l’alimentació, com vèiem en l’entrada del 31 de maig de 2014 (http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/05/menjar-amb-mindfulness-o-el-perill-de.html), sinó que tenen conseqüències en la nostra manera de viure la vida i en el nostre benestar emocional.

Recordem que assaborir les experiències és una de les vies cap al benestar (vegeu, per exemple, com en l’entrada del 24 de desembre de 2011, Barbara Fredrickson indica que una de les eines pel benestar és entrar en contacte amb la natura, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/12/sis-eines-per-incrementar-les-emocions.html ) . Per altra banda, Fred Bryant amb els seus estudis ha demostrat que les persones que de forma regular assaboreixen les experiències són més feliços, més optimistes i estan més satisfets amb la seva vida. Bryant indica que el fet d’assaborir es pot fer per tres vies: la del passat (recordant experiències), la del futur (gràcies a l’anticipació) i la del present (practicant mindfulness) (vegeu l’article que el cita a http://my.happify.com/public/articles/the-5-skills-that-will-increase-your-happiness/ ).

Les dificultats en el camí de ser capaços d’aconseguir l’objectiu d’assaborir les nostres experiències provenen, en la majoria dels casos, de la nostra tendència a funcionar de manera automàtica i inconscient, mirant sense veure el que ens envolta. Només amb atenció plena, mindfulness, podem aconseguir revertir els automatismes.

El problema amb l’atenció plena és que s’ha de practicar. Mark Williams i Danny Penman, en el seu llibre “Mindfulness”, proposen el següent exercici:

Compreu una xocolata que faci temps que no hagueu menjat. Obriu el paper i oloreu durant uns moments. Agafeu una rajola. Observeu la textura, examineu amb cura el seu aspecte. Torneu a olorar i intenteu determinar algun dels aromes. Poseu-vos-la sobre la llengua, estant atents a com la rep i com s’acomoda a ella. Deixeu-la en la vostra boca, observant com el gust es comença a desplegar. Observeu el procés, deixant que es fongui lentament. Mireu d’estar atents als matisos. Espereu a engolir fins que hi hagi una bona part fosa. Sentiu com baixa per la gola. Deixeu que s’acabi de fondre lentament i engoliu amb atenció plena. Podeu repetir l’operació amb una altra rajola.

Podeu fer això amb qualsevol cosa per menjar. En els diferents programes que treballen amb tècniques mindfulness, un dels primers exercicis es fa amb una pansa o amb qualsevol fruit sec. L’objectiu sempre és aconseguir assaborir l’experiència, per tal de tornar estar atents als nostres sentits, rompent els automatismes que ens condueixen a mirar sense veure, a engolir sense fruir.

Bon mindfulness!