En un article
recent s’arribava a la conclusió de que si volem que els nens creixin menys
impacients, més capaços de fruir de l’aroma de les roses, més capaços de
diferir la gratificació (és a dir, de saber esperar un premi millor renunciant
a un d’immediat però pitjor), llavors hauríem de triar viure en un lloc a on hi
hagués una baixa concentració de restaurants de menjar ràpid (vegeu l’enllaç http://www.medicalnewstoday.com/releases/277691.php
).
L’exposició a
estímuls associats amb el menjar ràpid fan que siguem menys capaços d’assaborir
experiències com les de fruir d’un bon paisatge o del cant dels ocells. Així,
no només ens condueixen a tenir problemes amb l’alimentació, com vèiem en l’entrada
del 31 de maig de 2014 (http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/05/menjar-amb-mindfulness-o-el-perill-de.html),
sinó que tenen conseqüències en la nostra manera de viure la vida i en el
nostre benestar emocional.
Recordem que assaborir
les experiències és una de les vies cap al benestar (vegeu, per exemple, com en
l’entrada del 24 de desembre de 2011, Barbara Fredrickson indica que una de les
eines pel benestar és entrar en contacte amb la natura, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/12/sis-eines-per-incrementar-les-emocions.html
) . Per altra banda, Fred Bryant amb els seus estudis ha demostrat que les persones que de
forma regular assaboreixen les experiències són més feliços, més optimistes i
estan més satisfets amb la seva vida. Bryant indica que el fet d’assaborir es
pot fer per tres vies: la del passat (recordant experiències), la del futur
(gràcies a l’anticipació) i la del present (practicant mindfulness) (vegeu
l’article que el cita a http://my.happify.com/public/articles/the-5-skills-that-will-increase-your-happiness/
).
Les dificultats
en el camí de ser capaços d’aconseguir l’objectiu d’assaborir les nostres
experiències provenen, en la majoria dels casos, de la nostra tendència a
funcionar de manera automàtica i inconscient, mirant sense veure el que ens
envolta. Només amb atenció plena, mindfulness, podem aconseguir revertir els
automatismes.
El problema amb
l’atenció plena és que s’ha de practicar. Mark Williams i Danny Penman, en el seu
llibre “Mindfulness”, proposen el següent exercici:
Compreu una
xocolata que faci temps que no hagueu menjat. Obriu el paper i oloreu durant
uns moments. Agafeu una rajola. Observeu la textura, examineu amb cura el seu
aspecte. Torneu a olorar i intenteu determinar algun dels aromes. Poseu-vos-la
sobre la llengua, estant atents a com la rep i com s’acomoda a ella. Deixeu-la
en la vostra boca, observant com el gust es comença a desplegar. Observeu el
procés, deixant que es fongui lentament. Mireu d’estar atents als matisos.
Espereu a engolir fins que hi hagi una bona part fosa. Sentiu com baixa per la
gola. Deixeu que s’acabi de fondre lentament i engoliu amb atenció plena. Podeu
repetir l’operació amb una altra rajola.
Podeu fer això
amb qualsevol cosa per menjar. En els diferents programes que treballen amb tècniques
mindfulness, un dels primers exercicis es fa amb una pansa o amb qualsevol
fruit sec. L’objectiu sempre és aconseguir assaborir l’experiència, per tal de
tornar estar atents als nostres sentits, rompent els automatismes que ens
condueixen a mirar sense veure, a engolir sense fruir.
Bon mindfulness!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada