Passa al contingut principal

Un exercici mindfulness




En un article recent s’arribava a la conclusió de que si volem que els nens creixin menys impacients, més capaços de fruir de l’aroma de les roses, més capaços de diferir la gratificació (és a dir, de saber esperar un premi millor renunciant a un d’immediat però pitjor), llavors hauríem de triar viure en un lloc a on hi hagués una baixa concentració de restaurants de menjar ràpid (vegeu l’enllaç http://www.medicalnewstoday.com/releases/277691.php ).

L’exposició a estímuls associats amb el menjar ràpid fan que siguem menys capaços d’assaborir experiències com les de fruir d’un bon paisatge o del cant dels ocells. Així, no només ens condueixen a tenir problemes amb l’alimentació, com vèiem en l’entrada del 31 de maig de 2014 (http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/05/menjar-amb-mindfulness-o-el-perill-de.html), sinó que tenen conseqüències en la nostra manera de viure la vida i en el nostre benestar emocional.

Recordem que assaborir les experiències és una de les vies cap al benestar (vegeu, per exemple, com en l’entrada del 24 de desembre de 2011, Barbara Fredrickson indica que una de les eines pel benestar és entrar en contacte amb la natura, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/12/sis-eines-per-incrementar-les-emocions.html ) . Per altra banda, Fred Bryant amb els seus estudis ha demostrat que les persones que de forma regular assaboreixen les experiències són més feliços, més optimistes i estan més satisfets amb la seva vida. Bryant indica que el fet d’assaborir es pot fer per tres vies: la del passat (recordant experiències), la del futur (gràcies a l’anticipació) i la del present (practicant mindfulness) (vegeu l’article que el cita a http://my.happify.com/public/articles/the-5-skills-that-will-increase-your-happiness/ ).

Les dificultats en el camí de ser capaços d’aconseguir l’objectiu d’assaborir les nostres experiències provenen, en la majoria dels casos, de la nostra tendència a funcionar de manera automàtica i inconscient, mirant sense veure el que ens envolta. Només amb atenció plena, mindfulness, podem aconseguir revertir els automatismes.

El problema amb l’atenció plena és que s’ha de practicar. Mark Williams i Danny Penman, en el seu llibre “Mindfulness”, proposen el següent exercici:

Compreu una xocolata que faci temps que no hagueu menjat. Obriu el paper i oloreu durant uns moments. Agafeu una rajola. Observeu la textura, examineu amb cura el seu aspecte. Torneu a olorar i intenteu determinar algun dels aromes. Poseu-vos-la sobre la llengua, estant atents a com la rep i com s’acomoda a ella. Deixeu-la en la vostra boca, observant com el gust es comença a desplegar. Observeu el procés, deixant que es fongui lentament. Mireu d’estar atents als matisos. Espereu a engolir fins que hi hagi una bona part fosa. Sentiu com baixa per la gola. Deixeu que s’acabi de fondre lentament i engoliu amb atenció plena. Podeu repetir l’operació amb una altra rajola.

Podeu fer això amb qualsevol cosa per menjar. En els diferents programes que treballen amb tècniques mindfulness, un dels primers exercicis es fa amb una pansa o amb qualsevol fruit sec. L’objectiu sempre és aconseguir assaborir l’experiència, per tal de tornar estar atents als nostres sentits, rompent els automatismes que ens condueixen a mirar sense veure, a engolir sense fruir.

Bon mindfulness!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d