El problema de l'exercici físic

En un article recent en el diari The New York Times (vegeu http://well.blogs.nytimes.com/2014/06/04/losing-weight-may-require-some-serious-fun/?_php=true&_type=blogs&partner=rssnyt&emc=rss&_r=0) s’expliquen tres estudis que conclouen que és molt important aconseguir veure l’activitat física com a divertida si volem aconseguir que les persones perdin pes. El problema està en la gratificació esperada: en cas de resultar entretinguda, després de l’activitat les persones no augmenten el consum calòric. En cas de viure-la com un esforç desagradable, les persones mengen més quantitat i aliments més calòrics.

Aquest és el problema de sempre sobre la motivació intrínseca i la extrínseca. Quan fem una cosa pel gust de fer-la, motivació intrínseca, gaudim de l’activitat per ella mateixa, centrant-nos en el procés i assaborint els moments. Quan fem una cosa pel resultat esperat, motivació extrínseca, passem a estar pendents de la gratificació posterior, fent l’activitat com un tràmit i deixant de fruir del procés.

En l’entrada del 13 d’abril de 2013 (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/04/normal-0-21-false-false-false-es-x-none_13.html), Gil Friedman ja ens explicava que, per tal d’aconseguir amargar-se la vida, una de les regles (la 25, concretament) era no fer exercici físic i, en cas de veure’s obligats a practicar-ne algun, s’havia de triar un que ens agradés el menys possible. Una forma d’obviar aquesta regla consistiria en preparar les condicions que envolten l’exercici, és a dir, aconseguir que es convertís en una activitat agradable. En el primer article citat, el fet de considerar la caminada un passeig i concentrar-se en la música que anaven escoltant, canviava completament la vivència.

Hem de recordar, però, que l’activitat física és beneficiosa en ella mateixa. Ho explicava Sandra Aamodt en la seva xerrada a TED (vegeu http://www.ted.com/talks/sandra_aamodt_why_dieting_doesn_t_usually_work ) i ho podíem constatar en els estudis que acompanyaven les conclusions de David Agus a “El fin de la enfermedad” (vegeu l’entrada del 22 de desembre de 2012 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/12/la-importancia-de-les-rutines-i-iii.html).

El repte de totes les professions relacionades amb la salut, doncs, està en aconseguir formular preguntes i plans d’acció que puguin conduir a generar hàbits d’exercici físic. S’ha de posar èmfasi en anar provant activitats que tinguin un gran component social i que es facin en grup? S’ha d’intentar recalcar la importància de compartir passejades amb persones agradables? S’ha d’explorar la possibilitat de trobar itineraris a l’aire lliure que resultin reforçadors per si mateixos? S’ha de plantejar l’exercici com una manera de fer atenció plena i de treballar la connexió amb el propi cos? S’ha de plantejar com un camí per aconseguir estats de relaxació, lligant l’exercici amb una posterior anàlisi de les sensacions corporals que han canviat?

Suposo que la resposta dependrà de la persona. Quina creus que és la pregunta que t’ajudaria més?