Passa al contingut principal

Estimat Guillem, avui que en fas 60...

Estar bé no és el resultat de viure coses extraordinàries; estàs bé si ets capaç de veure el que és extraordinari en les coses ordinàries.

 

 

 

 


 

 

 

Jo volia convertir-me en una persona amb la qual m’agradés viure, una persona capaç d’ajudar als altres, de seguir aprenent sempre, d’estar oberta a les meravelles que els humans podem crear... No havia pensat mai en que aquesta idea es podia enriquir si pensava en un “nosaltres”, en una nova manera d’experimentar la curiositat i l’amor. Fins que vaig anar passant temps amb tu i va sorgir un nou espai...

El moment clau d’aquesta història va ser quan me’n vaig donar compte que estar d’acord podria ser fàcil, que conviure amb els nostres desacords també podria ser fàcil, que ens podríem estimar profundament, crear un “nosaltres”. Podries ser ca meva, el meu espai de seguretat. Jo també seria el teu espai de seguretat...

El gran miracle va passar quan les meves febleses van deixar de ser un problema. Van convertir-se en una part més de jo, d’un jo que tu vas fer sentir completament estimat.

La vida està feta de tonteries, de moments intranscendents, de coses petites...

La nostra vida està feta de converses compartides...

 


 

 

I, avui que en fas 60 (!!!), vull regalar-te’n seixanta (encara que ja les hàgim tingudes...):

 

1.- Has escoltat "The River"? Paula, l'has de gravar, és una passada! (Conversa de fa uns 38 anys. Vam anar a Ca'n Font a demanar que ens deixessin el disc. Va enriquir la meva vida)

2.- Ho fem bé, amb els nins? Creus que estan bé?

3.- Què és el que et fa més por en aquesta vida?

4.- Crec que si algú ha de morir-se primer, hauria de ser jo. Paula, tu fas més falta als nins (!)

5.- Jo: Aniria a viure allà on tu hi fossis... Tu ets ca meva.

6.- Mengem prou proteïna?

7.- Fa falta menjar això? (un gelar, un tros de pastís...)

8.- Vols anar a fer una volta? A caminar? On?

9.- On aniries de viatge?

10.- Anem a sopar? On vols anar?

11.- No penses mai, quan anem de viatge sols, què passaria si caigués l'avió? Deixariem els nins sols... (quan els nins eren més petits)

12.- T'imagines els edificis d'una ciutat, forrats d'un material que actua com si fossin antenes de comunicacions mòbils?

13.- Què t'agrada més, anar a ciutats o anar d'excursió?

14.- Has vist això què vola? Saps què és? (Amb els anys, he après alguna cosa sobre els ocells... No massa...)

15.- Mira, ara és hora de pasturar! Mira a veure quants conillets veus...

16.- Mira, mira, allà baix, com corren les perdius...

17.- Pensa que en un metre quadrat, un fotògraf podria fer un reportatge del National Geographic...

18.- Vine, vine, aquí hi ha un cranc pelut! Si el tio Guillem el ves, l'agafaria i el posaria dins l'arròs...

19.- Mira què he trobat. Aquesta app mostra la posició de les constel·lacions i dels planetes. Mira, mira... Aquí hi ha la Via Làctia...

20.- Quin planeta creus què és aquest? Mart? Té una llum vermellosa?

21.- Mira la lluna! Mira la conjunció amb Venus!

22.- Estic llegint un llibre sobre els mons perduts... La Mallorca rural, les converses de bar, els lligams entre la comunitat...

23.- Ara veuràs que m'estaràs agraïda per sempre...Escolta aquesta cantant de Jazz... És una virtuosa... Escolta la banda...

24.- Vols que comprem les entrades de la Temporada de Teatre? Mirem la cartellera?

25.- Recordes l'argument d'aquella funció?

26.- Després de veure la pel·lícula Agost: No creus que la funció dels pares és fer el que han de fer i que després els fills les superin (les seves perspectives, les seves pors, les seves expectatives)?

27.- Vols viure amb jo? A pesar de tot?

28.- M'estimes? Per què? Com ho puc saber?

29.- Vols anar al cine? Vols veure aquesta pel·lícula?

30.- Recordes quan vam anar a veure aquella pel·lícula? De què anava? Me va agradar?

31.- Conta'm coses de quan en Pau era petit...

32.- Te'n recordes de quan va passar això de na Júlia?

33.- Explicant-me alguna cosa quan començàvem a anar junts: Vols que t'ho dibuixi?

34.- Vols jugar una partida? (Jo dient que som molt dolenta jugant) És igual, serà divertit!

35.- Vols que me posi més cap aquí? (En un partit de volei de dos contra dos, mirant de cobrir els meus buits)

36.- Als viatges amb els nins: Vols anar amb vaixell? Nins, si ta mare vol anar amb vaixell, hem d'anar amb vaixell! Tots volem que ta mare sigui feliç!

37.- Vols que te vingui a cercar (d'una festa)? Ja saps que jo per tu...

38.- Vols que t'acompanyi (al metge, a fer-me una prova...)?

39.- Vols que te curi (una ferida)?

40.- Què és el que et fa més il·lusió menjar? T'agradaria provar això?

41.- Mirant al teu ordinador les fotos que has anant processant: N'has de triar una... Quina t'agrada més? Per què? Què hi veus?

42.- Mirant una foto concreta: Veus la proporció? Veus l'espai que s'ha deixat? Veus que les coses respiren? Què trobes dels colors?

43.- Vols que anem a aquesta exposició?

44.- De què va aquest llibre que llegies?

45.- Creus que hauríem de montar una Fundació per a la difusió de l'Estoïcisme?

46.- Tenim massa Ego? Ens aferrem massa a les coses? És això el que realment ens fa patir?

47.- Vols una abraçada? Me dones una abraçada?

48.- On vols anar a nadar?

49.- Vaig bé per anar a tal lloc?

50.- M'ajudes a posar ordre al meu armari? Vols que t'ordeni el teu armari?

51.- Què farem quan siguem vellets?

52.- Te fa por la mort?

53.- Què vols fer pel teu aniversari? Te regal tot un dia per fer el que tu vulguis...

54.- Quin sentit té la vida? Què creus que és el més important?

55.- Fins a quin punt tenir la casa a un lloc et lliga a aquest lloc?

56.- Vols venir a fer pilates amb jo?

57.- Vols córrer una estona?

58.- Vols agafar aquesta drecera?

59.- Com pot passar això? Com es poden donar coses com el nazisme? Què fa que els humans mirem cap a una altra banda quan comencen a passar aquestes coses?

60.- Què puc fer perquè siguis feliç?

 

I seguim parlant...

 



 

 

 Gràcies...

Una abraçada

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d