“Som animals ultra socials amb valors comunals”
“La identitat de gènere en general i l’orientació sexual en general són aspectes inalienables i inalterables de cada persona”
Frans de Waal “Diferentes”
Els humans quan intentem entendre’ns a nosaltres mateixos ens trobem amb el problema de la nostra parcialitat. Al final, hem d’admetre que estudiar la nostra conducta sense perdre’ns en els nostres propis judicis de valors, marcats per la cultura i per la història personal, ens resulta extremadament difícil. El mètode científic posa tot de la seva banda, però al final, les teories acaben, en moltes ocasions, tenyides pel que ens agradaria que fos la nostra naturalesa.
L’estudi de Frans de Waal, el fet que observar la conducta sense escoltar les pròpies justificacions o narratives sigui la base de la primatologia científica, ens pot ajudar a aclarir les relacions entre el gènere i coses com l’orientació sexual, l’agenda social, el poder, la dominància, el joc, etc. (vegeu l’entrada sobre el tema a https://benestaremocional.blogspot.com/2022/10/12-coses-que-apres-del-fet-que-som.html).
I seguint amb les aportacions del llibre de de Waal, m’agradaria afegir-hi sis punts més:
7.- Els homínids (homes i dones, ximpanzés i bonobos) no som guerrers sanguinaris i companys egoistes.
La visió cruenta de la nostra naturalesa que va florir després de la gran carnisseria de la II Guerra Mundial no resulta acurada (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/01/10-coses-tenir-en-compte-sobre-el-fet.html). Durant aquest segle XXI, “Els antropòlegs van demostrar l’existència d’un sentit de la justícia en els pobles de tot el planeta. Els economistes conductuals van trobar que els éssers humans estan inclinats de forma natural a confiar en els demés. Els nins i els primats exhibien un altruisme espontani sense incentius. I els neurocientífics van observar que el nostre cervell està programat per sentir el dolor que senten els altres”
“Els primats resolen els seus conflictes simpatitzant els uns amb els altres i cerquen la cooperació [intragrup]. La violència no és la seva condició per defecte. La major part del temps viuen en harmonia. El mateix val per a la nostra espècie”
8.- La violència física homínida és aclaparadorament masculina.
“Si hi ha un aspecte en la vida social en el que hi ha un biaix de gènere, és la violència física. La seva font és masculina en l’aclaparadora majoria de casos” “La brutalitat masculina té a veure amb la dominància i la territorialitat quan es dirigeix a altres mascles o amb les relaciona sexuals quan es dirigeix a les femelles”
Pel que fa a la violència sexual, “l’espècie humana destaca sobre les altres (1 de cada 6 dones ha sigut víctima de violació, consumada o en grau de temptativa). “La nostra organització familiar facilita el control i el maltractament per part masculina, cosa que difereix molt del que passa en altres primats amb més llibertat de moviment.” “La còpula forçada és extremadament rara en els ximpanzés.” En el cas dels bonobos, “la coerció sexual masculina és impensable.”
9.- La reconciliació és un element crucial en la vida social dels homínids.
La reconciliació després d’un conflicte, actua com un commutador emocional, ja que “experimentem la transició de l’hostilitat a la normalització com a perdó” i “s’ha documentat en tots els mamífers socials.” En el cas dels ximpanzés, les bregues entre mascles acaben en conciliació la meitat de les vegades. Entre les femelles només una vegada de cada cinc, ja que sempre que poden intenten evitar el conflicte i quan esclata comporta més elements d’angoixa. En el cas dels bonobos, no hi ha diferències entre sexes. Les dones s’assemblen més a les ximpanzés, “es mantenen apartades de les persones conflictives, eviten situacions que puguin suscitar desacords interpersonals i resten importància als problemes quan sorgeixen.”
10.- El vincle maternal és la mare de tots els vincles.
“L’amor maternal va aparèixer abans que la varietat romàntica (...) Sota la influència d’un còctel d’hormones d’estrogen, prolactina i oxitocina, un cos femení gestant es prepara per l’arribada d’una nova vida. Aquestes hormones engrandeixen el centre emocional del cervell i promouen les conductes de cura, protecció i la lactància.”
11.- L’orientació sexual i la identitat de gènere formen part del nucli immutable d’una persona.
“Mai s’ha documentat [en el món animal] el rebuig pel fet de tenir una determinada orientació sexual o per l’expressió de la sexualitat”
“Com en el cas de les races, [els humans] tenim una plètora d’etiquetes per a característiques de gènere i inclinacions sexuals. Moltes vegades usem aquestes etiquetes per comunicar aprovació o desaprovació”
“El mur entre els dominis social i sexual en la societat humana és artificial. És una invenció cultural que, a pesar de les exhortacions morals i religioses, té proclivitat a les fugues”
12.- Els individus més amables [entre els ximpanzés i els bonobos] solen ser els que tenen més poder.
“El poder [en l’estudi dels humans] segueix sent un tema tabú i certament no ens agrada que ens diguin el molt que ens assemblem a altres espècies en aquest aspecte” “Apliquem el mateix autoengany a les diferències de gènere. Ens deixem dur tant per les nostres esperances d’un món millor que ens oblidem del nostre autèntic comportament”
"L'autèntic líder:
només és agressiu en cas de necessitat;
protegeix sempre als vulnerables i desvalguts;
manté la pau de la comunitat;
dóna consol als que pateixen o estan angoixats;
assumeix el rol de control;
és l'arbitre [just] de les disputes."
En definitiva, l’estudi dels nostres parents més propers ens recorda que som una espècie ultra social, que construïm les relacions a partir dels vincles amorosos maternals, que ser amable és un privilegi que pot portar-te a tenir bones relacions i que hem de deixar de jutjar o opinar sobre l’orientació sexual o la identitat sexual de les persones. Això últim, ens expliquen els homínids sense paraules, forma part del fer de la nostra naturalesa.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada