Passa al contingut principal

10 coses a tenir en compte sobre el fet de ser humans o com aconseguir ser realista


 

“vivim al Planeta B, tenim tendència a la bondat i a l’hora d’aprendre, els éssers humans som unes màquines hipersocials. Aquesta és la font de la nostra superioritat i és el resultat de ser capaços de connectar amb les persones que ens envolten. No estem sols: ens tenim els uns als altres.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/01/la-collaboracio-es-la-regla-no-lexcepcio.html

 

 


 

 

 

 

En les conclusions del seu llibre “La humanitat”, Rutger Bregman ens recorda que la seva investigació sobre com som els humans l’ha portat a un viatge pels darrers estudis de la psicologia, la biologia, l’arqueologia, l’antropologia, la sociologia i la història. I les dades són clares: hem tingut una imatge de nosaltres mateixos molt equivocada durant mil·lennis. No vivim envoltats d’egoistes, ni tampoc podem florir sense tenir vincles amb els altres. Al contrari, tenim una clara tendència cap a la col·laboració i la bondat.

Les deu màximes que il·lustren el que ha après poden presentar-se així:

 

 

1.- En cas de dubte, pensa bé.

Al contrari del que deien moltes padrines, pensar bé dels altres i esperar que es comportin bé, ens dona molts avantatges.

El primer de tot té a veure amb el fet que quan pensem bé dels altres, nosaltres ens comportem de bona fe i tenim més probabilitats de que ens responguin bé.

El segon avantatge està relacionat amb el biaix de negativitat: un comentari dolent ens afecta més que deu compliments, per tant, pensar el pitjor pot fer que ens comportem malament i que després sigui molt difícil compensar el malestar.

El tercer avantatge té relació amb l’anomenada retroalimentació asimètrica: si te fies d’algú que no s’ho mereix, tard o d`hora ho veuràs; si no te fies de ningú, no sabràs mai si valia la pena l’esforç.

Per tant, pensar bé, donar a l’altre persona el benefici del dubte, és una estratègia guanyadora. Que t’enganyin alguna vegada és normal; de fet, és el preu de viure bé i ser realista.

 

2.- Cerca possibles escenaris en els que tothom surti guanyant.

Com diu Bregman, “Tenim la sort de viure en un món on fer coses bones ens fa sentir bé”, per tant, hi sortirem guanyant si mirem de fer que tothom pugui fer el bé i, així, sentir-se bé. La competició no és l’estat natural de les persones. Els millors tractes són aquells en què tothom hi surt guanyant. Inclús una cosa com el perdó, que sembla que fa que la persona ofesa estigui renunciant a alguna cosa, és un bon tracte, perquè qui perdona no malgasta energia en odi i rancúnia.

 

3.- Si vols millorar el món, fes preguntes.

Si creus que saps o entens alguna cosa, pots acabar per no escoltar als altres i així, acabar per aïllar-te. Val més demanar, donar la paraula als altres, siguin els teus amics, els teus fills, els teus companys o els teus conciutadans. La regla d’or afirma que “no has de fer als altres el que no vols que et facin a tu”. La regla d’or millorada, coneguda com la regla de platí, es podria resumir, en paraules de George Bernard Shaw, com: No facis mai als altres el que voldries que et fessin a tu; podrien tenir gustos molt diferents dels teus

 

4.- Modera l’empatia i practica la compassió.

L’empatia pot ser esgotadora i deixar-te sense ànims de fer res. L’empatia et fa patir pel que pateixen els altres. La compassió és diferent; fa que et preocupis pel que pots fer pels altres. La compassió és més serena, distant i constructiva. La compassió et permet veure el dolor de l’altre persona i t’ajuda a actuar. L’empatia consumeix molta energia; la compassió dona energia. Per entrenar la compassió podem practicar la meditació (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/05/enaquest-llibre-he-ofert-dos-arguments.html ).

 

5.- Intenta entendre a l’altre, fins i tot quan et costi.

Hem de ser capaços de prendre distància dels arguments i relativitzar per tal de veure el món amb els ulls dels altres. Entendre el que diu o pensa algú no suposa estar-hi d’acord. Es tracta de practicar l’habilitat de raonar des de diferents perspectives. Aquí, el que defensa Rutger Bregman està molt a prop de les destreses del que anomenàvem intel·ligència sociològica (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/07/no-ets-el-centre-del-mon-o-la.html ).

 

6.- Estima la teva gent i estén aquest amor als que també estimen la seva.

Els humans estimem més fàcilment als que tenim a prop. Estendre aquesta estimació a la resta de persones es pot practicar recordant que els altres també tenen famílies i amics, i se’ls estimen tal i com nosaltres estimem als nostres. Tots som persones. Hem de recordar això perquè la distància emocional és el còmplice del mal. La compassió ens permet deixar de limitar-nos fins que els que estimem semblen tan importants com la resta del món. I, recorda, no pots estimar a una altra persona si no t’estimes a tu mateix@.

 

7.- Evita les notícies.

Les notícies es centren en les excepcions, en les pomes podrides, en tot el que sigui negatiu. Les notícies, i també les xarxes socials, en moltes ocasions, generen distància amb altres persones, generalitzant quan parlen de “polítics”, “racistes”, “refugiats”. El consum de notícies i de xarxes socials està lligat, proporcionalment, amb el malestar i l’ansietat. La regla general és que val més llegir un reportatge un cop per setmana o un assaig que seguir les notícies diàries. Ens hem de plantejar el que ens fiquem a dins del cap tal i com fem amb el menjar que consumim. Forma part de la nostra dieta vital.

 

8.- No agredeixis als que no suportes; mira de donar la mà al teu pitjor enemic.

El cinisme, el fet de descriure el món com un desastre sense remei, acaba per ser una excusa per no actuar, per no comprometre’s. Bregman ens recorda que parlar malament de tot, insultar als que no ens agraden, és un regal pels extremistes, perquè els serveix per refermar la idea que no hi ha res a fer de manera constructiva. Mirar de connectar amb els altres com a persones dona l’opció de trobar una forma de desactivar el cinisme i l’extremisme.

 

9.- Surt de l’armari, no t’avergonyeixis de fer el bé.

Per parlar bé, mirar de fer el bé i estendre la mà als que no pensen com tu, fa falta molt de coratge. Les persones que tens a prop, si fas això, poden dir-te que ets un ingenu, un sentimental o que, simplement, ho fas per quedar bé. Estem en una cultura individualista que fa que, en moltes ocasions, les persones ens inventem excuses quan fem alguna cosa de forma altruista. Tanmateix, cada bona acció és com una pedra en un estany, generant ondulacions que s’estenen cap a totes bandes. Com diu Bregman: “L’amabilitat és tan contagiosa com la pesta. O més, de fet, perquè també es pot encomanar a persones que s’ho miren des de lluny”. Les persones ens sentim bé quan observem, o ens conten, actes de bondat. És com un botó de reiniciar que fa esvair el cinisme i ens permet tornar a veure el món amb claredat.

 

10.- Sigues realista.

Ser realista no és ser cínic. En el fons, és el cínic el que està completament allunyat de la realitat. Vivim al Planeta B, on la gent està predisposada de manera profunda a fer el bé.

 

Sigues realista. Surt de l’armari. Fes el bé. Practica la bondat i la compassió. Accepta la teva naturalesa i regala confiança. Al principi, passaràs per ingenu, però generaràs un cicle virtuós que pot ser l’inici del nou sentit comú.

 

 

Bona reflexió!

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d