La col·laboració és la regla, no l’excepció..

 

 

“L’individu saludable mitjà té una resistència interna i sovint inconscient tan forta a assassinar els seus congèneres que no prendrà una vida per voluntat pròpia” [durant la II Guerra Mundial es va poder constatar que només disparaven entre un 15 i un 25% dels soldats] coronel Samuel Marshall

“Als caçadors recol·lectors nòmades no els agrada la violència” Douglas Fry

“En primer lloc, el darrer segle hem aconseguit erradicar la majoria de malalties infeccioses. (...) En segon lloc, som més rics que mai: el nombre de persones que viuen en la pobresa extrema ha baixat per sota del 10%. En tercer lloc, s’ha abolit l’esclavitud. (...) I la millor notícia de totes és que vivim l’època més pacífica de la història” Rutger Bregman, “La humanitat. Una història d’esperança”

 

 

 

 

 

 

 

“Una visió realista de la humanitat té molta repercussió en com tractes les altres persones”, explica Rutger Bregman al seu llibre “La humanitat. Una història d’esperança”. Cada vegada que ve una persona a la consulta i parla de conflictes amb els altres, acaba per sortir a l’anàlisi de la situació aquest element. Tots tenim una visió interioritzada de la humanitat, de com som les persones, del món en el que vivim... La nostra vivència de les relacions amb els altres, i, per tant, dels conflictes que podem tenir amb ells, està marcada per:

·        la nostra visió del món (el món és un lloc on passen coses terribles si no vas en compte versus el món és un lloc on passen coses bones)

·        la nostra visió de les altres persones (la gent és egoista i interessada versus la gent és altruista i generosa)

·        la nostra visió de nosaltres mateixos (som persones autònomes i competents versus som persones dependents i incompetents)

 

Així, podem suposar que podríem definir dos mons possibles:

Opció A:

Si pensem que el món és un lloc terrible, amb persones egoistes que van a la seva i que fan que ens sentim víctimes impotents de les seves maquinacions, la nostra vida estarà tenyida d’emocions negatives; apareixeran la ràbia, la por, la tristesa i determinaran les nostres respostes cada vegada que ens trobem amb un malentès. Els altres experimentaran la nostra actitud com a hostil i, conseqüentment, respondran també amb hostilitat. A no ser que siguin persones autoconscients i compassives...

Opció B:

Si pensem que el món és un lloc ple de possibilitats, amb persones altruistes que cerquen estar bé amb els altres i compartir bons moments i pensem que estem aquí per aprendre i connectar, la nostra vida estarà tenyida d’emocions positives; apareixeran l’esperança, l’alegria, la curiositat i estirem oberts a cercar solucions als malentesos i als problemes quan aquests apareguin. Els altres experimentaran la nostra actitud com a positiva i, conseqüentment, respondran també amb amabilitat. A no ser que siguin persones amb un perfil psicopàtic (cosa poc probable, ja que només són un 2% de la població)...

 

Bregman investiga sobre les raons que ens porten a pensar que vivim en un món marcat per l’Opció A, mentre que la majoria ens considerem a nosaltres mateixos com a persones de l’Opció B. George Gerbner l’anomenava “la síndrome del món cruel”. I coincideix que es relaciona directament amb el consum de notícies i les persones que el pateixen estan més d’acord amb afirmacions del tipus “la major part de la gent només pensa en ella mateixa” i consideren que no poden fer res per millorar el món. També pateixen estrès i depressió més sovint.

Les dades indiquen que els mitjans de comunicació dediquen més temps a temes com la immigració, el crim i el terrorisme quan la incidència real disminueix. Els estudiosos del tema conclouen que sembla que hi ha una relació inversa entre les notícies i la realitat. I que, a part de rebre més notícies negatives, les persones patim un biaix de negativitat: som més receptius a les coses bones que a les dolentes (recordeu, per exemple, la ratio 5:1 de les relacions de parella: necessitem compartir 5 coses positives per cada 1 de negativa si volem tenir una bona relació, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/10-punts-per-lexit-en-les-relacions.html).

Filòsofs, biòlegs i economistes han defensat durant anys que vivim al planeta de l’Opció A. El cinisme ha dominat la visió de la humanitat. Bregman, però, proposa una revisió basada en evidències i creu que mentre deixem que guanyi l’opció negativa afavorirem als poderosos. Els estudis, de fet, indiquen que l’Opció B és la correcta i que no som “unes bèsties egoistes a qui cal controlar, regular i ensinistrar des de dalt”. Els estudis assenyalen, per exemple, que uns treballadors intrínsecament motivats no necessiten directius i que quan hi ha una catàstrofe natural, les persones s’ajuden unes a les altres, s’autoorganitzen i aconsegueixen optimitzar els recursos.

“Hem nascut per aprendre, establir vincles i jugar”, escriu Bregman. De fet, quan es comparen els resultats en quatre tests d’intel·ligència a ximpanzés, orangutans i nens de 2 anys i mig, els dos primers treuen tan bons resultats com els nens en 3 de les 4 proves. L’última d’elles, la dedicada a l’aprenentatge social, mostra uns resultats molt diferents: mentre els dos primats no aconsegueixen aprendre dels altres, els nens encerten gairebé un cent per cent de les vegades en situacions d’aprenentatge social. 

 

Conclusió:

 vivim al Planeta B, tenim tendència a la bondat i a l’hora d’aprendre, els éssers humans som unes màquines hipersocials. Aquesta és la font de la nostra superioritat i és el resultat de ser capaços de connectar amb les persones que ens envolten. No estem sols: ens tenim els uns als altres.

 

Continuarà...