Passa al contingut principal

Èxit emocional

“En aquest llibre he ofert dos arguments relacionats. El primer és que comportar-se de manera virtuosa –sent honest, diligent, cooperatiu- porta a millors resultats finals que mirar solament pel propi profit. El segon és que les emocions morals com la gratitud, la compassió i l’orgull ens donen l’autocontrol que construeix relacions amb els altres i beneficia als nostres jo futurs. El que encara no he dit és que millorar les relacions socials aporta dos bons addicionals. El primer és que els llaços socials, per ells mateixos, aporten solidesa i perseverança. El segon és que simultàniament ens ajuden a combatre una de les plagues més doloroses de la vida moderna: la solitud” David DeSteno “Emotional Success”









Imagina que agafes un grup que està intentant perdre pes i el distribueixes en tres subgrups de manera aleatòria. Cada un d’ells es trobarà en una situació en la que pot menjar dolç de moltes classes. I a cada grup les dones diferents instruccions: al primer, no les dius res; al segon, les fas pensar en la culpa que sentiran si mengen res de dolç; al tercer, les dius que pensin en com es sentiran d’orgullosos quan vegin que han aconseguit no menjar dolç i seguir amb el seu propòsit de fer règim. Quin dels tres grups tindrà més persones que menjaran dolç? Quin grup menjarà més dolç en total?

Ho heu pensat? Doncs, curiosament, el grup que basa la seva estratègia de resistir davant el dolç pensant en la culpabilitat és el que cau més en la temptació i, a més, n’acaba menjant més quantitat. El millor? El grup que intenta pensar en la satisfacció d’haver aconseguit el seu objectiu. Aquesta és la força de les emocions prosocials, explica David DeSteno en el seu llibre “Emotional Success. The Motivational Power of Gratitude, Compassion and Pride”.

DeSteno defensa la potència de la gratitud, de la compassió i de l’orgull (entès com a satisfacció) a l’hora de permetre’ns aconseguir els nostres objectius i l’èxit (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com.es/2018/01/gratitud-compassio-i-paraula.html ). I, això, s’aconsegueix gràcies a l’efecte que tenen aquestes emocions prosocials sobre la perseverança i sobre la capacitat de resistir-se a les temptacions del moment. La força de voluntat és dèbil (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/11/el-mite-de-lautocontrol.html ) i s’esgota amb facilitat. Els nostres prefrontals (la seu de l’anomenat cervell executiu, el que planifica i exerceix el control sobre els impulsos) necessiten de les emocions adequades per tal de no quedar-se sols davant el perill de les temptacions.

Treballar les emocions adequades ens permet estar oberts a les oportunitats i resistir la força dels impulsos que ens poden portar a mirar només de sentir plaer a curt termini. Per això, DeSteno reflexiona sobre cóm podem arribar a tenir una cultura que ens proporcioni les eines emocionals per a pensar en el benestar dels altres i en el benestar del nostre jo futur. L’autor afirma que, fins ara, es pensava que la solució als problemes de regulació emocional es trobaria en el foment de la raó, dels hàbits i de la força de voluntat. Però, el que s’ha anat demostrant, és que la raó es pot manipular fàcilment, els hàbits són difícils de canviar i que la força de voluntat és del tot menys forta.

DeSteno, al llarg del llibre, ens il·lustra els avantatges de les tres emocions citades: 1) la seva força no es debilita pel fet d'usar-les repetidament; 2) no poden ser curtcircuitades per afavorir les temptacions presents; i, 3) milloren la presa de decisions en diferents àrees de la vida al mateix temps. A més, sempre que sentim gratitud, compassió i orgull se’ns obre la ment cap al futur i ens fan sentir connectats als altres.

En el cas de la gratitud tenim una via ideal per tal de promoure-la: comptar els dons rebuts (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/11/practicar-la-gratitud.html ). El cervell agraït percep el fet de donar o d’ajudar als altres com si fos reconfortant, obrint la ment cap al futur, sentint el lligam que ens uneix als altres. L’acte d’escriure les coses per les quals estem agraïts encoratja un processament més profund dels records i ens fa reviure els sentiments positius associats als moments viscuts. DeSteno suggereix una altra activitat: l’anell de la reciprocitat. En aquest cas, la gent escriu en un panell les coses en les que necessitarien ajuda. En una segona tanda, les persones, després de mirar les demandes, escriurien el seu nom al costat de la demanda que pensen que podrien satisfer. Tothom es convertiria, així, en demandant i en ajudant.

La compassió, entesa com a capacitat de sentir la humanitat compartida amb nosaltres mateixos i amb els altres (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/06/una-cultura-de-compassio-es-una-cultura_11.html), és molt efectiva a l’hora de promoure la generositat. Una manera de potenciar la compassió és la pràctica de la meditació. Encara que la meditació surti contínuament per la premsa com a una forma molt efectiva de millorar la capacitat executiva i l’autocontrol, el seu origen té a veure amb la necessitat de trobar un sistema que permetés reforçar la nostra capacitat com a humans de prendre decisions ètiques i de comportar-nos de manera compassiva.

La compassió, de la mateixa manera que ho fa la gratitud, altera com funciona l’autocontrol: disminueix el valor assignat als premis a curt termini i ens fa més fàcil perseverar en les nostres metes futures. I ens fa més resistents davant les emocions negatives, com la ira. I, a més, protegeix el cos dels efectes de l'estrès per la via d’activar el nervi vago (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/11/les-bases-cientifiques-de-com-funciona_12.html). Gràcies als efectes de la compassió sobre aquest nervi podem observar com el cos es relaxa, baixa el ritme cardíac, es relaxen els músculs abdominals i també la laringe. Això suposa que la compassió és una via cap a la resiliència davant l’estrès.

La meditació és una de les vies cap a la compassió. Basta descarregar-se una de les moltes apps que trobem al mercat i practicar entre 10 i 15 minuts cada dia. L’altra via per a fomentar la compassió prové de sentir els lligams amb els altres: reflexionant sobre la nostra humanitat compartida, sincronitzant els nostres moviments (via dansa, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2018/04/la-musica-i-les-arts-ens-fan-mes-humans.html) o les nostres veus o els nostres projectes (via formar part d’una ONG, per exemple).

L’orgull ben entès és la tercera de les emocions prosocials que proposa DeSteno per aconseguir l’èxit emocional. L’orgull ve de la valoració d’habilitats que tenen una importància evolutiva pel grup al qual pertanyem. Som una espècie ultrasocial. Necessitem i fruïm de la companyia dels altres. I creixem en funció de la nostra pertinença a un grup que ens ajuda a sentir el nostre valor com a persones. Tanmateix, alerta DeSteno, l’orgull ha de ser autèntic i no hubrístic. L’orgull autèntic, que prové del treball de determinades habilitats, ens empeny a perseguir les metes associades als nostres valors, ajudant-nos a perseverar, a ser més pacients i ens motiva per pagar el preu de seguir en el camí. L’altre orgull no té els beneficis de l’autèntic, ja que prové de la idea de la pròpia vàlua sense basar-se en el treball real de les habilitats necessàries per a dominar una tasca. L’orgull hubrístic no ajuda a fomentar l’autocontrol, la perseverança i l’assoliment de metes; al contrari, alimenta la impulsivitat i la cerca de recompenses monetàries i de poder.

Una estratègia per treballar l’orgull ben entès és escriure un diari on deixem constància de les nostres metes i dels nostres petits èxits. I si el volem fomentar en els altres hem de seguir tres regles: a) la lloança ha de ser sincera i ha d’estar justificada, en el sentit de reconèixer una habilitat real; b) la lloança s’ha de centrar en l’esforç, no en el resultat, seguint la idea de la mentalitat de creixement (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/10/la-mentalitat-de-creixement.html ); i, c) la lloança necessita fomentar l’autonomia de la persona i no basar-se en les recompenses externes aconseguides.

Voleu treballar la intel·ligència emocional? Treballeu aquestes tres emocions. Aconseguireu ser més feliços i generareu una ona expansiva de benestar que ajudarà a construir un món millor.

Bona pràctica!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,