Cultivar el cor-ment o per un món de possibilitats infinites

"hem d’entrenar-nos a ser amables, a ser agraïts, a ser compassius. L’escalfor que sentim quan fem aquests actes ens assenyalen el creixement d’aquests brots de bondat. I, aquests moments de bondat, poden acumular-se fins a omplir un dia sencer i, a la fi, tota una vida."

Hi ha un refrany que diu que hem d’anar amb compte amb el que desitgem perquè ho podem aconseguir. En això pensava quan una persona l’altra dia em contava com el que havia decidit als 20 anys (lluitar per una hipoteca i per un cotxe gran) l’estava condicionant per canviar la seva feina per una altra que li agradava més. “Les nostres creences ens limiten”, ens advertía Menci des de la Xina de finals del segle IV aC. I amb això ens assenyalava que quan fem plans de futur donem per fet que el món és previsible i que el que volem ara serà el que voldrem demà.

Com podem decidir què pot ser el millor? Segons Menci, el primer que hem de fer és acceptar que el món és inestable i que l’experimentem de forma fragmentada. Per això la raó no ens ajudarà a decidir bé si no tenim en compte la informació que prové de les emocions. Hem de cultivar les respostes emocionals, només així podrem trobar la decisió bona per a cada situació. No servirà intentar ser completament racional (“Tinc dret a dir-li el que penso perquè és la solució més lògica”) o deixar-se dur per la rauxa (“No tinc perquè suportar a algú que no veu les coses com toca”); la solució està en refinar constantment les emocions perquè vagin en sincronia amb la nostra ment, perquè ens permetin captar els matisos de la situació (“Ja sé que a vegades em treu de polleguera, però el que diu té sentit per ella i, al final, és la seva vida”).

Menci ens adverteix que tenim la tendència a pensar que som d’una manera concreta i estable i això ens porta a representar papers que venen del passat. El que hauríem de fer és fomentar la sensibilitat davant la situació concreta amb la que ens trobem i, així, disposar d’un ventall més ample d’opcions possibles. Això només s’aconsegueix entrenant les emocions. Gràcies a ser conscients de les emocions, podem anar una passa més lluny i veure com, gràcies a les nostres accions, podem arribar a solucions més positives.

Menci ens suggereix tenir en ment les sensacions que experimentem quan fem alguna cosa bé pels altres i que les cuidem “com si fossin petits brots”. Hem de recordar que aquests no es poden descuidar i, per això, hem d’entrenar-nos a ser amables, a ser agraïts, a ser compassius. L’escalfor que sentim quan fem aquests actes ens assenyalen el creixement d’aquests brots de bondat. I, aquests moments de bondat, poden acumular-se fins a omplir un dia sencer i, a la fi, tota una vida.

El missatge de Menci s’assembla molt al que ens proposava DeSteno (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2018/01/gratitud-compassio-i-paraula.html): la bondat ens obre a veure el món amb més detall i ens permet veure millor la totalitat del problema amb que ens trobem i saber millor com actuar. A mesura que som conscients de les nostres reaccions i de les dels altres (gràcies a aquestes emocions prosocials que ens obren al món) podem saber quines són les millors per nosaltres i pels qui ens envolten.

Menci ens demana que ens fixem en les nostres respostes emocionals i en com podem millorar-les. Hem de fer servir la ment per tal de cultivar les emocions, observant què desencadena les nostres emocions i reaccions en el dia a dia. El nostre passat, les nostres històries enquistades, condicionen la nostra percepció del món. Només si en som conscients les podem deixar enrere. Però, en tot moment, hem de tenir present que això no és un procés que es dirigeix cap al nostre interior, sinó que es projecta cap als altres, buscant les nostres millors emocions i les millors reaccions dels altres.

Menci reclama que estem atents als petits gestos, a reconèixer les emocions dels altres, la seva complexitat, les seves motivacions. Aquest canvi, encara que sembli petit, obre tot un món de possibles canvis a l’hora de tractar qualsevol problema. Respondre en calent, adverteix el filòsof, només ens portaria a fer el mateix camí i a donar la mateixa resposta una vegada darrera una altra. Per trobar-nos, contínuament, amb el mateix resultat.

Per cultivar el cor-ment (és a dir, la intel·ligència emocional), hem d’aprendre a veure les persones com a realitats complexes, com a conjunts de sensibilitats, hàbits, patrons, emocions i comportaments. Per cultivar el cor-ment, hem de recordar que si modifiquem el nostre comportament, modificarem la direcció que la situació prendrà amb el temps. Es tracta de posar en marxa petites accions que permetin fer aflorar diferents registres de cada una de les persones implicades en la situació. Només d’entendre els nostres sentiments ja haurem donat la primera passa que ens pot portar a sortir d’un determinat marc mental i poder trobar noves maneres de tractar el problema.

Menci parla de “judici flexible”, concepte que està molt a prop del de flexibilitat emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html). Aconseguir un judici flexible suposa arribar a tenir la capacitat de prendre decisions bones de manera instintiva, sense perdre de vista la complexitat de la situació. Com expliquen Michael Puett i Christine Gross-Loh al llibre “El camí”, “Entrenar el cor-ment vol dir polir el nostre judici: veure la totalitat dels problemes, entendre què hi ha de debò al darrera del comportament d’algú i recordar que emocions diferents com l’ansietat, la por i l’alegria fan aparèixer diferents aspectes d’una persona”.

Menci ens recorda que no hi ha res estable: ni el jo, ni les nostres fortaleses i debilitats, ni les coses que ens agraden o les que no, ni el món d’aquí a unes dècades i tampoc el nostre lloc en el món. Hem d’anar en compte en perdre de vista tot això perquè si no, adverteix l’autor, limitarem la nostra capacitat de créixer com a persones a allò que serà millor pels qui som en el present i no mirarem pels qui podríem ser en el futur.

La mentalitat que ens proposa Menci és la de creixement (veure https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/10/la-mentalitat-de-creixement.html). El canvi és el camí de la vida, però hem de preparar el terreny perquè aquest sigui possible i això vol dir dedicar temps a participar en aquelles activitats que fomentaran el creixement de les parts de nosaltres mateixos que volem desenvolupar. “Si deixeu espai pels interessos, se us presentaran oportunitats”. No es tracta de pensar que podem ser el que vulguem, sinó de saber que encara no veiem en que ens convertirem. “Amb el temps, ens convertirem en persones diferents”.

Finalment, tal i com feien els estoics (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/05/la-joia-de-viure-dels-estoics_13.html), Menci ens adverteix de no capficar-nos en allò que no podem controlar. No podem deixar que les coses que ens van passant controlin les nostres reaccions. La seva frase per a il·lustrar aquest principi és “No hauria de ser el destí de ningú morir amb les mans lligades”.  Hem d’afrontar cada situació decidits a ser el millor ser humà possible, simplement per aconseguir millorar la vida dels que ens envolten. Es tracta de cultivar les nostres millors facetes i, a pesar del món imprevisible amb què ens trobarem, transformar la situació donant petites passes.

La nostra feina, la de millorar-nos i ajudar els altres a millorar per tal de crear un món millor, no s’acaba mai. El món, que abans ens semblava estable, esdevindrà un món de possibilitats infinites.

Bona reflexió!