Molts d’anys, Pau o el que volia era un fill exactament com tu...

"Ja m'ho deia sa meva mamà

lo únic que has de fer per estar bé

és bo de dir, però mal de fer,

és aixecar es cap i disfrutar"

Reggaetonpare 

 

 

 

 

 

 

 

Estimat Pau,

Avui en fas 30. Així, de cop.

Ufff...

 

Estimat Pau,

Quan vaig entrar en aquesta aventura tenia molt clar que el que volia era tenir un fill exactament com tu. No, no me malinterpretis, la cosa no era qüestió de saber com series o de tenir clar que faries amb la teva vida, noooo... El que volia jo era tenir cura d’una criatura i fer possible que es sentís respectada i estimada com a persona i, així, que pogués materialitzar les seves potencialitats. Com una persona.

Quan tenia 18 anys i me demanaven quines eren les meves ambicions jo les resumia dient que volia ser una persona, en el sentit d’haver arribat a la calma i a l’autocompassió. I segueix sent el meu objectiu, encara ara: anar a dormir tranquil·la, pensant que he fet el que he pogut, perdonant-me els meus errors i imperfeccions, mirant d’aprendre tot el que sigui possible. I això és el que volia i vull per a tu i per a na Júlia.

Per això, quan vas néixer, a part de que realment eres preciós, vaig saber que eres tal i com havies de ser i que series exactament el que hauries d’arribar a ser. Els romans deien que cada lloc tenia el seu esperit, el seu geni, el que feia que les coses es vessin com es veien i fossin com eren. En paraules del poeta i filòsof David Whyte, el Genius Loci “descriu una forma de trobada entre la terra, l’aire, els arbres, tal vegada un turó, un penya-segat, un rierol o un port sobre un riu. És la conversa dels elements que fa que un lloc sigui viu i ple d’ell mateix.”

Les persones també tenim el nostre geni, resultat de la conversa entre els diferents elements que ens conformen i que, al final, fan que cada persona sigui ella mateixa, estigui viva i plena d’ella mateixa. Tal i com és, exactament com és. Com tu. Una persona viva i plena d’ella mateixa.

Les persones no arribem al geni, ens recorda Whyte, a través de l’èxit en el món, “sinó gràcies a la capacitat de viure i respirar allà a on el cos individual i particular es topa amb els altres cossos”. Has de seguir respirant i vivint en l’intercanvi que fas amb els altres, amb aquelles persones i experiències que són importants per a tu i d’aquest intercanvi, d’aquesta capacitat de viure el moment tal i com és, en sorgeix el geni, el nostre esperit, la conversa entre tots els elements que ens fan tal i com som. Exactament tal i com ets.

Per tal que una persona sigui exactament com ha de ser i trobi el seu geni ha de tenir coratge. El coratge, ens diu Whyte, “és el que queda de l’amor després de superar la prova de les necessitats quotidianes”. Tu ho saps, les necessitats quotidianes ens poden absorbir i despistar. L’única manera de superar les ventades i els terratrèmols interns dels entrebancs que ens demanden una atenció continuada és implicar-nos “sincerament amb la vida, amb els altres, amb la comunitat”. El coratge ens porta a estar presents, a aprendre, a agrair, a estimar. El coratge t’ha portat a ser exactament com ets.

Estimat Pau,

Només volia donar-te els Molts d’Anys...

I donar-te les gràcies per ser exactament tal i com ets.

Una abraçada de ta mare que t’estima...