“Encara que tot parteix de l’emoció, el mite occidental de l’home racional persisteix”
“Tot es redueix a l’amor i al respecte mutus, i a apreciar el fet de que els éssers humans no necessiten ser el mateix per tal de ser iguals”
Frans de Waal “Diferentes”
El gènere és un tema calent. La identitat de gènere i l’orientació sexual es discuteixen com si formessin part de l’agenda política quan els estudis científics demostren que són una part inalienable de la persona humana (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/12/els-humans-segons-un-neuroleg-la.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2018/06/lexclusioes-el-pitjor-dels-mals-durant.html). Els pares, en moltes ocasions, estan preocupats pels jocs dels nins i de les nines, per la seva conducta, per la seva agenda social i pels seus interessos. En moltes ocasions, manifesten la seva perplexitat davant el que creuen que són “els estereotips de gènere”, amb nins actius fascinats pels tractors i nines més posades encantades amb pepes i peluixos. “Què hem fet perquè estigui passant això?”, es demanen.
Com explica Frans De Waal, hem de recordar que “els humans som socioemocionalment primats pels quatre costats” i, com indicàvem en entrades anteriors (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/10/12-coses-que-apres-del-fet-que-som.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2022/10/12-coses-que-apres-del-fet-que-som.html), la confluència dels estudis dels primatòlegs amb els estudis dels psicòlegs ens poden donar una visió més clara del que suposa el gènere i les diferències que se li associen.
1.- Les diferències sexuals son la norma en el món animal.
Com tots els altres animals, cada gènere tenim agendes socials i sexuals diferents. També tenim pors diferents.
El gènere d’una persona és una de les primeres coses que captem quan ens trobem amb una persona. Des dels primers moments de vida, els bebès miren més temps als models que són del seu mateix gènere.
2.- La identitat de gènere es decideix molt aviat, entre l’embaràs i els primers moments de vida.
Els estudis conclouen que “ni l’assignació de sexe al néixer, ni la socialització sexualment específica directa o indirecta, ni les expectatives (com recompensar allò que és masculí i castigar el que es considera femení als considerats com a mascles) defineix com un nin s’identifica o expressarà el seu gènere més endavant.”
3.- L’amistat s’entén de manera diferent en funció del sexe.
Les dones cerquen més intimitat i intercanvien més informació amb les seves amigues. Als homes els agrada fer coses junts. Per això, explica De Waal, les dones es relacionen cara a cara i els homes ho fan espatlla contra espatlla (o colze amb colze).
“Els nins són animals de manada, que donen importància a la lleialtat i a la solidaritat, mentre que les nines fan amistats individuals en sèrie. Aquestes amistats són més íntimes i personals que les masculines, però també són més fràgils. S’ha documentat que no solen durar molt i el seu final pot ser dolorós i enconat”
4.- L’agenda social dels homínids és diferent en funció de amb quin gènere s’identifiquen.
Els mascles estan més orientats cap al rang i les femelles cap a la cura dels més vulnerables.
“L’organització social humana es caracteritza per una combinació única de (1) vinculació masculina, (2) vinculació femenina i (3) famílies nuclears. Compartim el primer amb els ximpanzés, el segon amb els bonobos i el tercer és cosa nostra”
“Les veus més greus es perceben com a comunicadores d’un estatus superior” “Seguim sent obstinadament sensibles al dimorfisme sexual de la nostra espècie pel que fa a l’estatura [major alçada=més respecte], la musculatura [més musculatura=més atenció] i la veu [més greu=més estatus]” “Els homes exploten la seva veu parlant més alt, per damunt de la de les dones. Sembla que no escolten a les dones i les interrompen a la meitat de la frase”
5.- El joc està associat a la identitat de gènere.
En tots els primats, el joc està marcat per una segregació sexual. Els mascles mostren una major mobilitat física. El jocs de lluita serveixen per establir vincles masculins i exerciten habilitats crucials, com el domini de la pròpia força, que s’ha de reprimir per a no fer mal als altres.
Les nines, en general, s’interessen més pels bebès. Aquest interès i els jocs amb pepes i peluixos no mostren variació ni en funció del lloc ni de l’època estudiada. Evolutivament, “la maternitat és una de les tasques més complexes que una homínida afrontarà a la vida”, necessita d’un entrenament llarg i laboriós i d’aquí els jocs simbòlics de cura.
6.- L’emotivitat no és una diferència de gènere.
Els gèneres no es diferencien en la seva emotivitat. “Les diferències de gènere es relacionen majoritàriament amb els desencadenants i les intensitats de les emocions concretes i les “regles d’expressió” culturals que les envolten. Aquestes regles ens diuen quan és apropiat riure, plorar, somriure, etc.”
“Les regles d’expressió de la nostra cultura permeten a les dones expressar sentiments més tendres, com la tristesa o l’empatia, i als homes altres sentiments més relacionats amb el poder, com la ràbia”
7.- La sexualitat no és una qüestió de gènere.
“Ja és hora d’abandonar el mite de que els homes tenen un major impuls sexual i són més promiscus que les dones” “El clítoris probablement evolucionà per convertir el sexe en una activitat plaent i addictiva. Aquí es pressuposa una sexualitat femenina proactiva, que cerca fins que troba el que li agrada”
“La sexualitat femenina sembla tan proactiva i emprenedora com la masculina, encara que per raons evolutives diferents”
8.- La rivalitat es dona sobretot dintre del mateix sexe.
“Les diferències en la força muscular són una part essencial de les interaccions masculines, sempre en segon pla i a vegades en primer pla”
“A diferència de les baralles físiques dels nins, les nines recorren a l’agressió indirecta i la manipulació, com la difusió de rumors falsos o el tractament de “no em parlis”. Amb l’arribada dels mitjans digitals [xarxes socials], aquestes tàctiques no han fet més que intensificar-se”
9.- Homes i dones són empàtics per naturalesa.
“En general, les dones són superiors als homes en empatia emocional, però la seva empatia cognitiva és similar, tal vegada idèntica”
“La masculinitat no és un obstacle perquè els homes siguin bons cuidadors”. En els pares primerencs es dona un canvi hormonal: baixa el nivell de testosterona i puja l’oxitocina.
10.- Les relacions profundes són claus per a la supervivència.
“Avui sabem que tenir família i amics no és un luxe. Contribueix a reduir la mortalitat dels animals socials, tal i com passa amb nosaltres” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/viure-mes-i-millor.html)
“La nostra espècie sempre ha reconegut la responsabilitat social comunitària de la criança dels fills, que exigeix una xarxa multigeneracional de dones, nines i homes”
“Tots els éssers humans, amb independència del seu sexe, són jugadors d’equip nats”
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada