“En les novel·les –com en la pròpia vida- no
existeix la perfecció. Ho fem el millor que podem amb les eines que tenim a la
nostra disposició. Donat que sempre estem canviant, les eines també van
canviant, la qüestió mateixa canvia –hi ha d’haver un moment en què hem de parar.
Quan diem “Això és el millor que puc fer per ara...” Hi ha noblesa en l’esforç, en el coratge, en
la quotidianitat – la tenacitat.” Dani
Shapiro “Still Writing”
Laura Carstensen
és una psicòloga especialista en els canvis que es produeixen amb l’edat, en
com el tornar grans afecta al que dóna
sentit a la nostra vida. En un article de revisió presenta les dades que
confirmen la seva teoria, la Teoria de la
Selectivitat Socioemocional (vegeu http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3950961/
).
La teoria de Carstensen manté que la motivació canvia a mesura que les
persones fan anys i tenen la sensació que el temps que els queda per viure minva.
Aquesta teoria explica que la consciència de la finitud del temps que tenim per
endavant influencia directament les nostres metes. Així, de manera conscient o
inconscient, quan la perspectiva de la
limitació del temps s’activa apareixen canvis en la jerarquia de les metes que
decidim perseguir. Les persones joves i amb salut veuen el futur com un
període expansiu i prioritzen les metes que les preparen per un temps llarg.
Les metes, en aquest cas, es centren en
conèixer més gent i aconseguir més informació nova. Tanmateix, a mesura que tornen grans, o quan passen per una situació en la que la vida
està en perill, les persones veuen el temps com a un bé limitat i les metes van
prioritzant una vida amb sentit i el fet d’experimentar emocions positives.
Les experiències
socials i emocionals canvien amb l’edat, explica Carstensen. Els companys amb
els quals tenim una relació íntima significativa i important es consideren una
prioritat, mentre que les relacions més superficials es descarten.
Determinades emocions, com la ràbia i el
malestar, passen a ser menys presents. L’afecte positiu es mostra més
estable. Les investigacions assenyalen que la causa és aquest canvi en la
perspectiva que augmenta la importància de les experiències emocionalment
significatives i el desig de mantenir alts nivells de benestar. Aquestes metes
influencien de retruc els pensaments i les conductes relacionades amb les
experiències socials i emocionals.
Amb l’edat, les persones
prioritzen el material emocional, de manera que avaluen les situacions de manera menys negativa i els seus records
tendeixen a ser més positius. Les seves actuacions són consistents amb
aquestes disminucions en la negativitat, de manera que es mostra un augment en
les experiències positives. Les persones
grans informen d’una major satisfacció quan interactuen amb la família i
indiquen que hi ha menys elements estressants en les seves vides.
Les persones més
grans informen que els seus objectius estan més centrats en aconseguir interaccions harmòniques i indiquen que
consideren més importants metes de resolució
de problemes i de resolució de
conflictes. A més, informen de menys conflictes i, quan aquests es donen,
presenten una resposta emocional atenuada.
En definitiva,
amb l’edat, les persones tenim tendència a gestionar la nostra vida de manera
que els nostres ambients són menys estressants, particularment a nivell social.
Així, a mesura que complim anys, valorem
el nostre món com a més positiu i sembla que defugim les situacions de tensió
de manera més efectiva. Quan es valora el benestar emocional, les
persones de seixanta i setanta anys, presenten un nivell de satisfacció més alt
i menors nivells d’afecte negatiu que les persones que en tenen vint o trenta.
Les persones més grans, curiosament, presenten patrons cognitius, emocionals i
socials més positius que les persones més joves.
Carstensen conclou que l’experiència,
i sobretot la perspectiva, proporcionen millores en les habilitats de regulació
emocional, de manera que, a mesura que tornem grans les nostres perspectives
del temps que ens queda s’escurcen, això ens porta a donar prioritat als
aspectes significatius de la nostra vida. Les
persones grans naveguen per les situacions socials millor i utilitzen habilitats
de regulació social, especialment aquelles relacionades amb la selecció de
persones i ambients, per tal de mantenir alts nivells de benestar.
A mesura que ens fen conscients de la finitud del
temps de que disposem en aquest món, a mesura que s’accentua la fragilitat de
la vida, les persones ens centrem, de cada vegada més, en simplement “ser” en lloc de “fer més coses”, i en fruir del present en lloc d’estar pendent del
futur.
Com explica Atul Gawande en el seu llibre “Ser mortal”, “quan els horitzons es mesuren en dècades, el que per un ésser humà és
quasi com una eternitat, el que més desitges són les coses que estan més amunt
de la piràmide de Maslow –els assoliments, la creativitat i els altres atributs
de l’”autorealització”-. Però a mesura que els teus horitzons minven -quan veus
el futur que tens per endavant com a finit i incert- l’atenció es desplaça a l’ara
i aquí, als plaers quotidians i a les persones que tens més a prop”.
Quina
perspectiva tens de la vida? Vols canviar-la?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada