“Tria
els projectes adequats, encara’ls de manera adequada i pots fer que la teva
vida sigui més rica i més agradable” Brian
Little “Me, Myself, and
Us”
Font: Google |
En el món de les relacions entre personalitat i benestar
emocional apareixen dues dades de manera sistemàtica: la relació positiva entre extraversió i
benestar i, també, entre estabilitat
emocional (el contrari del neuroticisme) i benestar emocional. Aquests dos trets de personalitat tenen molts
anys d’història i una gran validesa científica. A més, presenten un substrat
biològic considerable, és a dir, són
dimensions temperamentals marcades per la genètica i relativament estables
durant la vida.
Aquestes dades són
preocupants en el sentit de pensar en la
pròpia personalitat com una sentència de vida. En aquest sentit, ens hem
d’alarmar davant una criatura molt introvertida (poc sociable, que li agraden les activitats solitàries i estar
tranquil·la), pensant que li espera un futur més difícil i més infeliç? O
davant una criatura molt sensible a les preocupacions o als canvis (amb una
puntuació alta en neuroticisme?
La resposta és NO. Els especialistes en personalitat es
dediquen a estudiar com podem trobar el camí del benestar emocional per la via
de marcar-nos itineraris vitals personals (vegeu http://www.bbc.com/future/story/20170131-the-secret-to-living-a-meaningful-life
) o per la via de trobar camins
culturals que ens permetin influenciar el nostres patrons de pensaments,
sentiments i conductes (vegeu https://blogs.scientificamerican.com/beautiful-minds/which-personality-traits-are-most-predictive-of-well-being/
).
En un article anterior
(vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/10/personalitat-i-processos-daddiccio.html), vèiem que en el que
considerem com a personalitat distingim entre els trets (entre ells els d’extraversió i estabilitat
emocional que estem comentant),
objectius vitals (les tasques o el
sentit que intentem donar a la vida per la via d’intentar que sigui agradable
i/o significativa) i la narrativa
(la història que ens contem a nosaltres
mateixos i als altres sobre qui som i per què som com som). Brian Little indica que en el segon
dels elements, el marcar els nostres
objectius vitals, hi trobarem un dels camins per a construir una vida
significativa, amb benestar emocional.
Little
proposa un sistema d’Anàlisi de Projectes Personals. Per
això hauríem de seure’ns i escriure
sobre quins són els nostres objectius en la vida, des de, per exemple, fer
més exercici o parlar més amb la família. Després hauríem d’avaluar aquests objectius en funció de cinc
dimensions: sentit o significat, manejabilitat, connexió amb els altres,
emocions negatives i emocions positives. Per cada un dels objectius, així,
tindríem una puntuació alta o baixa en cada una de les dimensions.
Els
projectes o objectius que puntuen alt en les dues primeres dimensions, sentit i
manejabilitat, seran els que, a la llarga, afectaran de manera especial a la
nostra felicitat i al nostre benestar. Aquest fet és molt important,
ja que ens permet sortir de la “maledicció”
dels trets: pots ésser una persona
introvertida i sensible, però el que comptarà al final pel teu benestar serà el
que facis a la teva vida. I el que fas els pots definir en funció dels
projectes que et marques. Som el que fem.
El pitjor que pot
passar-te a la vida, seguint a Little,
és sentir que els teus projectes personals són inabastables. Sentir-te miserable i estressat, encara que
pensis que el que fas té sentit, té un efecte més negatiu que la pobresa per la
teva qualitat de vida. En contrast, la
millor combinació pel benestar és tenir un o més projectes centrals que sentis
com a manejables i que donin sentit a la teva vida. I, per això, has de
sentir que són teus i no que venen marcats per la pressió social, per exemple.
Un dels secrets per
aconseguir fer els projectes més
manejables és reformular-los en passes més petites: per exemple, “fer una dieta més sana” en “menjar una peça
de fruita o ensalada cada dia”. Un altre, per tal de desbloquejar un
objectiu, seria intentar fer un
paral·lelisme entre el que no acaba d’agafar forma i alguna cosa que ja tinguem
assolida. Per exemple, si hem aconseguit fer exercici de forma regular i el
que volem és menjar millor, hauríem de fer dues llistes amb el que hem fet en
el cas de l’exercici i el que hem fet fins ara en el cas del menjar. Compararem
després les dues llistes i, tal vegada, puguem veure maneres de desbloquejar la
situació, anant a un dietista, per exemple, a manera de monitor, o fent petits
canvis graduals, com en el cas d’un entrenament.
Així, podem ésser
optimistes sobre la nostra capacitat d’arribar al benestar emocional. Hi ha tres forces que governen la nostra
vida: la nostra naturalesa biològica (amb
les nostres tendències fisiològiques a tenir determinats trets de personalitat),
la nostra naturalesa social (amb les característiques de com ens han
criat i de amb qui i com acabem vivint) i, finalment, les nostres “naturaleses” idiogèniques, que es defineixen en funció dels nostres projectes personals i
de les dimensions de personalitat que mobilitzem per aconseguir-los. El que hem de fer, doncs, és centrar-nos en
la tercera força: els nostres projectes personals.
Conclusió: tria de manera curosa els teus projectes
ja que poden projectar-te cap a noves possibilitats, entre elles, la d’una vida
millor amb felicitat i benestar emocional.
Quins són els teus projectes personals?
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada