“Les pràctiques més efectives i potents que
es poden trobar en els diferents dominis de les activitats humanes actuen
forçant l’adaptabilitat del cos i del cervell per tal de crear, graó a graó,
l’habilitat de fer coses que abans no eren possibles. Es
tracta, doncs, de sortir de la nostra zona de confort.” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/08/sortir-de-la-zona-de-confort-per-tal.html
“sortir de la zona de confort ens ve a
contrapèl. El més natural, quan ens posem a aprendre el que
sigui, és que arribat a un moment en el que ens en puguem sortir prou bé,
simplement anem fent. Aquest és un dels mecanismes que té el cervell per tal
d’estalviar energia. El seu objectiu no és fer les coses
de la millor manera possible, sinó trobar una solució prou operativa per tal de
seguir funcionant.” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/08/sortir-de-la-zona-de-confort-per-tal_27.html
“A la llarga, hem
d’intentar utilitzar les hores i els minuts de manera que obtinguem plaer i
sentit globals en grau màxim durant el màxim temps possible (...) Quedar en una
feina avorrida o mantenir una relació negativa allarga el malestar i es
improbable que cap felicitat futura compensi del tot aquesta pèrdua. La felicitat perduda
s’ha perdut per sempre” Paul Dolan“Diseña tu felicidad”
“Lyubomirsky afirma que si trobes una
persona feliç sempre hi trobaràs al darrere un projecte. I, el
procés que suposa anar fent coses per tal d’assolir el projecte proporciona un
nivell de benestar millor que la pròpia consecució final.” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/09/activitat-per-la-felicitat-numero-10.html
Font: Google |
Una de les distincions que
es fan encara en el món de l’estudi de la psicologia humana és la de les
funcions emocionals i les cognitives. La veritat, però, és que tal cosa és
gairebé impossible de fer quan estem davant d’una persona amb un funcionament
relativament normal. En general,
qualsevol decisió que prenem està tenyida d’elements cognitius i d’elements
emocionals. De fet, quan les persones no són capaces de sentir els
missatges emocionals del seu cos degut a alguna lesió cerebral que desconnecta les emocions de les decisions i, per això, deixen de tenir la sensació/intuïció de que
alguna cosa “no va bé” o de que “no quadra”, prenen decisions absurdes
o equivocades.
De fet, en moltes
ocasions, treballant amb persones que estan en situació de crisi i han de
prendre decisions sobre les seves relacions, un dels elements amb els que intentem tornar a contactar és amb el de “sentir”
el que el cos i les emocions ens diuen. De fet, les persones més conscients
dels seus estats corporals tenen menys problemes a l’hora d’afrontar problemes
en les relacions íntimes i les professionals, per exemple.
Durant els anys 40 va
sortir una teoria que explicava que l’organització del cervell seguia una
estructuració per capes, amb la primera
que anomenaven el cervell rèptil i
que es dedicava a les funcions bàsiques com la respiració o el manteniment del
cor; la segona, el cervell límbic o
emocional, que estava especialitzat en les reaccions emocionals; i, finalment,
el cervell racional, el súmmum de l’especialització
en la presa de decisions racionals i que
contenia el llenguatge, per exemple.
Paul
MacLean i la seva teoria del cervell triú es van
popularitzar ràpidament i encara avui són un referent en diferents cercles.
Tanmateix, com dèiem abans, la seva
validesa és escassa. De fet, moltes de les
àrees que ell considerava com a emocionals avui s’ha demostrat que
acompleixen funcions integratives, coordinant informació de diferents parts del
cervell. Per altra banda, tenen un paper
important en el llenguatge, l’estrès, la regulació dels òrgans interns i,
inclús, la coordinació de la informació que prové dels cinc sentits per a tenir
una experiència integrada.
En un article sobre com
evitar els problemes cognitius associats a l’envelliment (vegeu https://www.nytimes.com/2016/12/31/opinion/sunday/how-to-become-a-superager.html
), Lisa Feldman Barrett explica que
les investigacions que estan fent sobre quins són els factors protectors
semblen assenyalar la importància d’aquestes
regions suposadament emocionals per a mantenir les funcions cognitives al
nivell de persones joves. De fet, les dades indiquen que com més denses són aquestes regions millor
és el rendiment de la persona en proves de memòria i d’atenció.
Però, què podem fer per a mantenir aquestes zones
com les d’una persona jove? Les dades semblen indicar que la solució està
en mantenir una actitud de treballar durament,
d’intentar millorar en alguna cosa. Es tracta, segons els estudis, de fer tasques que considerem que estan per
sobre del nostre nivell, fora de la nostra zona de confort. No té
importància si el tipus d’esforç és físic o mental, l’important és la seva
dificultat.
El problema, però, ve
del fet que ja assenyalàvem en una altra entrada quan parlàvem de l’expertesa
(vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/08/sortir-de-la-zona-de-confort-per-tal_27.html): és desagradable sortir de la comoditat física o mental. De fet,
com ja comentàvem, una de les
dificultats més grans és que tenim tendència a acomodar-nos i “anar fent”. Treballar dur ens fa sentir
malament. Tanmateix, sortir de la comoditat és el camí cap al que l’autora
anomena el “súperenvelliment”.
El meu pare deia que
quan els músculs patien t’estaven indicant que necessitaven fer més aquella
activitat per tal de deixar de patir. Els marines diuen que el dolor és la debilitat
que abandona el cos. Les persones que
aconsegueixen tenir un cervell jove a pesar dels anys han aconseguit suportar
el malestar mentre van construint expertesa.
Moltes persones, a
mesura que van fent anys, aconsegueixen trobar-se més còmodes per la via d’evitar
problemes i reptes. Tanmateix, aquesta comoditat no es tradueix en un major
benestar a mig termini. De fet, el cervell té una regla d’or: el que no s’usa, es perd. Necessitem reptes
per a mantenir una vida viva i per envellir amb la dignitat de l’autonomia i
dels sentiments de competència.
Bona reflexió!
PS. En aquesta mateixa
línia, els estudis semblen indicar que les
persones amb un sentit de propòsit (és a dir, que es marquen objectius
ambiciosos, amb sentit, i persisteixen per aconseguir-los) viuen més temps i tenen una major qualitat de vida (vegeu http://nymag.com/scienceofus/2017/01/living-with-purpose-yields-a-longer-life-and-higher-income.html).
Mantenir-se actius i sentir que són
útils als altres, també forma part de la recepta (vegeu, https://www.theguardian.com/lifeandstyle/2017/feb/23/90-year-olds-avoid-stress-be-useful-long-happy-life?CMP=share_btn_tw).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada