Què fer per a normalitzar les emocions negatives?

Dèiem que les dues formes d’afrontament marcaven dos tipus de relació amb les nostres pròpies emocions: 

 

• una de normalitat i que reconeix la importància de qualsevol emoció com a indicadora de l’avaluació global que fem d’una determinada situació i, per altra banda,

• una altra de patologització que suposaria entrar en estratègies defensives de generar evitació que no ens deixarien reconèixer la pròpia emoció com a adaptativa i que donarien lloc a emocions secundàries problemàtiques, resultat de la preocupació: la culpa, l’intent de control o la ruminació excessiva.

Per tal d’aconseguir el benestar emocional, s’ha de generar una estratègia d’acceptació i d’aproximació de les nostres emocions. Es tracta de reforçar un afrontament marcat per la normalització de les emocions i de desactivar les cognicions que reforcen la seva evitació.

En la Teràpia Centrada en les Emocions s’intenta treballar per tal de fer aquesta normalització de les emocions. Un dels autors principals d’aquesta línia és Leslie Greenberg i es dedica a analitzar quines són les passes que es necessiten per tal de generar processos de canvi emocional durant una teràpia. En destaca cinc:

1. La primera es basa en l’augment de la consciència de l’emoció: ser conscient dels aspectes essencials de l’experiència emocional i simbolitzar-los en paraules proporciona l’accés a la informació adaptativa i a les tendències d’acció associades a l’emoció. Això implica sentir el que sentim de forma conscient, no simplement pensar sobre el que sentim. Per això, tècniques com a l’atenció plena o el mindfulness són molt adequades. 
2. La segona es basa en l’expressió de l’emoció: l’experimentació de l’emoció, quan es dóna en un ambient de forta aliança terapèutica, és, per ella mateixa, un mecanisme de canvi, ja que ens col·loca en la via de l’estratègia d’acceptació. 
3. La tercera suposa una millora de la regulació emocional: es tracta d’introduir eines com les d’identificar i etiquetar emocions; permetre i tolerar les emocions; establir una certa distància; augmentar el nombre d’emocions positives; reduir la vulnerabilitat a les emocions negatives; aprendre a autocalmar-se; respirar controladament; distreure’s; etc. 
4. La quarta ens introdueix a la possibilitat de reflexionar sobre l’emoció: es tracta de donar sentit a l’emoció, integrant-la en la pròpia narració vital. El procés de reflexió i verbalització permet que una experiència emocional es pugui assimilar en la comprensió conceptual i conscient del jo i del món, de forma que es pugui organitzar com una història coherent. 
5. La cinquena suposa transformar l’emoció: es tracta de transformar un estat emocional que no resulta adaptatiu en una altra emoció que ho sigui. Normalment, aquest estat emocional ha sigut el resultat del bloqueig i de l’evitació d’una reacció emocional davant una determinada situació. Es tracta d’entrar en l’afrontament positiu de l’emoció.

Però, quines eines tenim per tal de transformar l’emoció?