“20.- Ets prou intel·ligent per trobar
el teu propi camí.
Aquesta és la frase que em va
regalar el meu pare. No me la va dir mai directament. La vaig conèixer a través
dels comentaris escèptics que feia la meva mare, que em recordava que no la
creia...Però no pots imaginar-te la força que em va donar sempre. El meu pare
creia en mi. I jo, la teva mare, crec en tu. I quan tu no creguis en tu, quan
tinguis dubtes perquè les coses no van bé, recorda’m, recorda les meves
paraules, recorda que no creiem de bades, que la vida ens dóna una perspectiva
que ens fa veure que l’important no és que caiguis, sinó que cada vegada que ho
fas et tornis a aixecar... Aixeca’t i camina, i mira endavant. Jo crec en tu.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/molts-danys-julia-o-20-coses-tenir-en.html
Estimat Francesc,
Ara entres a la vintena, el
moment en què, segons diuen, construïm la cara o la vida que volem, el moment
en què les decisions ja es prenen més en funció del que pensem i no de tant del
que esperen els altres de nosaltres, el moment en què acumulem experiències per
tal de decidir el camí que volem seguir...
És veritat que durant tota la
vida podràs recrear-te, repensar-te, ressituar-te, però ara és el primer moment
en el que comences a tenir la distància per conèixer la teva veu, destriar-te
enmig de totes les altres, les que et donen consells que no has demanat o les
que suposen que ja et coneixen i ja saben què poden esperar de tu.
Estimat Francesc, el teu pare a
la teva edat va fer “el canvi”, va centrar-se en aprendre, va deixar de pensar
només en clau futbol i va decidir estudiar com ho feia tot en aquesta vida,
seriosament, ambiciosament, amb la curiositat del que no vol deixar d’aprendre.
Ara et veuria com ell en aquell moment, dins un món ple de possibilitats, amb
la sensació de que tot està per fer i que tenim la força per tal de fer-ho.
Vint anys!!! El petit de la
família fa vint anys! Estem molt contents de poder celebrar aquesta festa amb
tu i de que facis que ens sentim cada vegada més grans, veient com els petits
torneu grans i sortiu amb força al món. Ara, però, la padrina d’una amiga meva
et diria que, a partir d’ara et passarà cada any més de pressa, i en un no-res
estaràs pensant on vols viure i què vols fer per guanyar-te al vida... Però,
ara i aquí, el que volem és que frueixis de tot el que donen aquests vint anys.
Estimat Francesc, m’alegra i m’entristeix
al mateix temps sentir la presència/absència del teu pare cada vegada que estem
de festa. Ell t’estimava tant... I li hagués agradat tant veure com tornes gran
i com fas el que has de fer...
Moltes gràcies per convidar-nos a
celebrar els teus vint anys.
Una abraçada
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada