“La majoria de
problemes que ens fan patir a la vida, segons Ellis, no provenen
de la nostra infància o de traumes no resolts, sinó que són el resultat
de com interpretem la nostra realitat a partir de les creences sobre nosaltres
mateixos (“no som prou bo i no em podem passar coses bones”,
per exemple), sobre els altres (“la meva mare hauria de ser
capaç de veure i entendre les meves necessitats, en cas contrari es demostra
que no és bona persona”, per exemple) o sobre el món (“el
món hauria de ser just i proporcionar-me el que em mereixo”).”
Estimada, ara ja has arribat als 20, al moment en
què es consoliden les estructures cerebrals, el moment en què el món torna
gran, que apareixen persones noves, que proves coses noves, que comences a
pensar que les coses depenen de les teves eleccions...Estimada Júlia, voldria
que recordessis allà on anessis que des del teu niu, els teus pares, sempre t’estimaran,
sempre hi seran, sempre et recolzaran.
He pensat en regalar-te una sèrie de consells que he
anat trobant de gent que ha passat per l’etapa que ara comences. Són consells
que tots hauríem de llegir i, després, fer el que ens dones la
gana...Bàsicament, són paraules que només volen recordar-te que la teva vida és
teva i que hi és per viure-la així com et sembli.
1.-
Equivoca’t molt i sovint. No tinguis por de fallar.
El
temps va a favor teu; els errors són la teva gran oportunitat per aprendre.
Sigues valenta a l’hora d’admetre els teus errors. No creguis mai que són el que
donarà la mesura del que pots fer, al contrari: els errors sempre donaran la
mesura del que seràs capaç d’aprendre. Recorda que encara vius amb la motxilla
que ha vingut amb la teva infància i adolescència. No deixis que et marqui
l’agenda. Arrisca’t. Segueix aprenent. Segueix en camí.
2.-
Estigues oberta a les noves amistats.
Als
vint anys encara no coneixes molta de la gent que serà important a la teva
vida. Hi haurà persones que apareixeran durant aquest camí que va cap als
trenta. I, gràcies a l’experiència de viure noves maneres de relacionar-te,
aprendràs que la norma és seguir oberta, escoltar i no tenir por de connectar,
de sentir-te vulnerable. Recorda que la persona que pot fer-te més mal en
aquesta vida ets tu mateixa.
3.-
Obre’t a nous objectius.
Mantén
el teu cervell despert! El món es gran i el cervell una màquina d’adaptació
que, encara que tingui moltes limitacions, pot recablejar-se en funció del seu
ús. Usa’l, surt de la zona de confort, del que fas, i experimentaràs la vida
tal i com és: canvi.
4.-
La gent no en té ni idea del que fa. No escoltis a ningú.
De
la mateixa manera que fas el que pots, això mateix fan els altres. Les persones
fem el que podem, condicionades per les nostres manies, per les nostres
costums. I tenim tendència a creure que el que creiem és el normal. I, la
veritat, això és com la coca de verdura que, al final, tothom troba que la de
ca seva és la millor...
5.-
La majoria de les persones volem el mateix i tenim les mateixes pors.
Vivim
pensant que som els pringats de torn i que som més imperfectes i vulnerables
que la resta del món. La veritat és que som humans i fem el que podem. No
deixis que la vergonya o la por et facin creure que els altres et jutgen. La
veritat és que estan massa enfeinats mirant de fer el que poden... I si algú et
critica, pensa que al darrera hi ha la seva inseguretat, la necessitat de
posar-te en el punt de mira per no ser-hi ell...
6.- El món, per bé i per mal, va a la seva bolla.
No l’agafis massa seriosament.
Com
deia la padrina Bàrbara, la mateixa gent que un dia et critica i no et saluda,
amb el temps pot arribar al “bon dia tingui”, que al seu temps era el súmmum
del respecte. No et creguis massa les crítiques ni els afalacs. El món es mou
fent derives, canviant les seves prioritats en funció de les circumstàncies. No
et deixis dur per la corrent. Conserva la visió global de la situació. Només
així tindràs prou elements per a poder decidir el que sigui millor per a tu.
7.-
Alerta amb les modes. T’empenyen a seguir la manada...
El
mercat ens converteix en clients insatisfets. No deixis que et facin creure que
el teu cos no és prou bo, que la teva roba no té prou glamour, que el teu look
no és prou sofisticat...El sistema ens vol insegures, amb la sensació de que
hauríem de ser d’una altra manera, de que hauríem de tenir unes altres coses.
No el deixis guanyar. Resisteix-te.
8.-
La vida està feta de petites detalls. La vida està feta d’experiències, no de
coses.
A
la feina, arribo a afirmar que la vida està feta de tonteries... Una rialla,
una carícia, una besada, una mirada còmplice...Un joc, una caminada, un cafè
amb amics, una cançó cantada a tot pulmó en el cotxe...Viu, riu, comparteix,
balla, canta...
9.-
El món és gran i, en la majoria de casos, la gent és bona gent.
Necessitem connectar i, per això, en la
majoria de casos intentem caure bé, fer les coses bé. Així som els humans. Una
espècie ultrasocial que necessita dels vincles per sobreviure. Obre’t a les connexions,
digués sí a conèixer gent, amb un no preparat pels que no et respectin o et
jutgin.
10.-
Els teus pares són com l’altre gent; fan el que poden. Perdona’ls i segueix amb
la teva vida.
A
partir d’una edat no les necessites com ho feies quan eres petita. A partir d’una
edat tenen dret a pertànyer al teu cercle íntim només si et demostren el
respecte que et mereixes com a persona. No et capfiquis pel que et diuen: és,
simplement, la seva opinió.
11.-
Cuida’t en cos i ànima.
Cuida
el teu cos, mantén-lo en forma, depens d’això per sentir la força d’envestir
els problemes de la vida. Recorda que ets un mamífer i que el teu cervell
intenta mantenir-te viva per la via de veure si tens prou energia disponible.
Sua tot el que necessitis. I no t’oblidis de la teva ànima, de la necessitat d’aprendre
situacions i paraules noves, de la necessitat d’aprendre la mecànica que les
relacions.
12.-
Mantén viva la teva curiositat.
No
deixis mai d’estar oberta a noves maneres de fer les coses. Aquesta és la clau
que ens ha fet l’espècie més nombrosa del planeta (exceptuant els insectes, és
clar!). Mira les coses com si no acabessis de saber-ho tot, aprèn a viure amb
la incertesa, amb la sensació que sempre hi haurà coses noves, dades noves,
maneres noves de veure les coses. L’alegria del coneixement t’acompanyarà com
una força a la teva vida.
13.-
Posa’t dreta, obre el pit, baixa les espatlles...
Aquesta
és la forma d’encarar el món. No tanquis el teu pit. Obre’t al món i al que et
dóna, encara que això suposi més dolor, a vegades. La vida és plena quan hi
podem encabir tots els colors, totes les emocions. Només has de saber on trobar
les interaccions positives que sempre mantindran la balança a favor teu (recorda
que per estar bé no s’han d’evitar les emocions negatives sinó aconseguir que
les positives guanyin en una proporció de 5:1)
14.-
Accepta’t, estima’t...
Si
al principi et costa perquè només et trobes tenint en compte les coses que fas
malament, no et preocupis, això ens ha passat a tots. Però recorda que ets una
persona, amb tota la dignitat que això suposa. La teva màquina, les teves
circumstàncies no són el que hauries triat, val, però estàs com els altres,
reina, i, simplement, has d’acceptar aquesta gimcana que és la vida i jugar per
aprendre tot el temps que duri. Estima’t, ni que sigui perquè és la millor
manera de practicar per estimar bé als altres. Recorda que ets una criatureta
que fa el que fem tots, el que pots.
15.-
Crea la teva xarxa.
Sàpigues
qui hi serà per riure, qui hi serà per plorar, qui t’ajuda quan estàs
angoixada, qui et complementa quan has d’envestir projectes...No et preocupis
massa quan algú et decebi. No passa res, ens ha passat a tots i, al final, el
dolor queda enrere i hem tingut l’ocasió d’aprendre que no havíem tingut en
compte el que la persona en qüestió era capaç de compartir. No és culpa teva,
el cervell encara no sap interpretar tanta informació. Accepta el dolor i
segueix amb la teva vida, fent més xarxa amb persones que apareixeran en el
moment que menys esperis.
16.-
Aprèn a dir no.
Aprèn
a dir el que vols, però sobretot el que NO vols. La vida no està marcada pels
teus SÍ, sinó pels teus NO. Pensa que el món és gran i que cada vegada que
deixes de dir NO et veus enganxada a un SÍ que no et convé. No tinguis por de
dir el que no vols. No tinguis por de definir el que vols que sigui present a
la teva vida. Digues NO, no puc, no m’interessa, no vull, no em trob còmoda...
17.-
Fes-te enfora de la gent tòxica.
Recorda
que aquelles persones que et critiquen, que et donen consells sense que les
demanis, que no t’escolten, que et fan sentir incòmoda amb els teus sentiments,
aquelles persones són tòxiques perquè generen relacions tòxiques. Les
connexions es basen en el respecte. Una persona que no et respecta no fa
possible que creixi una bona relació. Sé que aquest consell no t’ha fet massa
falta mai, reina, però mai el donis per sabut.
18.-
Fes una llista dels teus petits plaers i practica’ls.
La
vida està feta de petits moments, de petites coses que ens fan vibrar, que ens
fan alliberar tensions...Tingues present sempre cuidar aquesta llista i
tenir-la present. Mira d’afegir-hi coses. Estigues atenta al que et fa sentir
bé. Mira d’incloure a altres persones; si aconsegueixes que certes activitats
siguin compartides, establiràs connexions harmòniques, experimentaràs AMOR.
19.-
Recorda que tot espassa, que les ferides es curen soles, que tenim una capacitat
de creixement que no s’acaba.
No
tinguis por, quan el món sembla aturar-se, només és una sensació...Cada dia
surt el sol i tot recomença. O, com vaig llegir una vegada en un llibre zen, l’herba
creix sola.
20.-
Ets prou intel·ligent per trobar el teu propi camí.
Aquesta
és la frase que em va regalar el meu pare. No me la va dir mai directament. La
vaig conèixer a través dels comentaris escèptics que feia la meva mare, que em
recordava que no la creia...Però no pots imaginar-te la força que em va donar
sempre. El meu pare creia en mi. I jo, la teva mare, crec en tu. I quan tu no
creguis en tu, quan tinguis dubtes perquè les coses no van bé, recorda’m,
recorda les meves paraules, recorda que no creiem de bades, que la vida ens
dóna una perspectiva que ens fa veure que l’important no és que caiguis, sinó
que cada vegada que ho fas et tornis a aixecar... Aixeca’t i camina, i mira
endavant. Jo crec en tu.
Per molts anys, estimada!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada