La trampa de la intel·ligència

“L’aprenentatge genera aprenentatge, com més aprenem més curiosos tornem i més fàcil ens resulta aprendre, creant un cicle virtuós” David Robson “La trampa de la intel·ligència”

“Crec que reconèixer sincerament la pròpia ignorància no és només la manera més fàcil de superar un obstacle, sinó també la millor manera d’obtenir informació, i per això reconec la meva” Benjamin Franklin

“totes les coses són interessants si aprofundim realment en elles”  Richard Feynman

El famós mag Houdini va mantenir una amistat epistolar amb Sir Arthur Conan Doyle que es va acabar quan el celebrat autor de Sherlock Holmes el va convidar a una sessió d’espiritisme en la què el mag podria “comunicar-se” amb la seva mare. Houdini ja havia dit que “Per regla general, he observat que com més gran és el cervell d’un home i com més educació formal té més fàcil és enganar-lo”.

La tesi de que les persones considerades intel·ligents cometen tantes estupideses i tants errors de lògica com els que teòricament no ho són tant és la que defensa David Robson en el seu llibre “La trampa de la inteligencia”.  El que preocupa a Robson, com a Houdini, és que les persones cultes i intel·ligents són menys propenses a aprendre dels seus errors o a deixar-se aconsellar per altres persones. Després d’anys de formació, aquestes persones, que en moltes ocasions són professionals que es fan càrrec de la vida dels altres (en empreses, hospitals, equips esportius, governs...), no han après a mantenir desperts l’esperit crític i la curiositat. A més, quan s’equivoquen, com tothom, tenen tendència a donar justificacions elaborades de manera que cada vegada són més dogmàtics.

L’objectiu del recorregut que fa Robson pel món dels errors i dels dogmatismes és aconseguir determinar com podem evitar-los i generar antídots que ens permetin ser més savis. Els elements que ha comprovat que ens protegeixen d’aquesta “trampa de la intel·ligència” són la reflexió cognitiva, la humilitat intel·lectual, el pensament obert, la curiositat, la intel·ligència emocional refinada i la mentalitat de creixement. Totes aquestes activitats poden ajudar a construir el que Robson anomena “saviesa basada en proves”.

La mentalitat de creixement és la imatge especular de la mentalitat fixa. Definida per Carol Dweck (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/10/la-mentalitat-de-creixement.html), la mentalitat de creixement suposa que la intel·ligència no és una qualitat fixa sinó que és una característica que es pot desenvolupar. A més, en la mentalitat de creixement, els errors són vistos com a elements fonamentals durant l’aprenentatge, el fracàs forma part del procés i les contrarietats són elements de la vida.

Dweck, durant aquests últims 15 anys, ha defensat que s’ha de ser sincer sobre el rendiment d’un nin, no se l’ha de renyar pels errors ni fer massa èmfasi en alabar simplement l’esforç. L’objectiu és fer-li entendre que l’important és el procés i no el resultat, ajudant-lo a investigar sobre la manera d’afrontar determinats reptes.

Un altre element molt important en la llista d’antídots contra la trampa de la intel·ligència és la curiositat. Mentre el nivell educatiu i la intel·ligència exageren el “raonament motivat” (només tenir en compte els arguments que van a favor de la pròpia posició de partida), la curiositat té l’efecte contrari, permetent raonar de manera crítica independentment dels propis prejudicis. La curiositat esperona les ganes de conèixer coses noves i fa més fàcil el canviar d’opinió, de manera que les persones curioses no s’atrinxeren en posicions dogmàtiques.

De la mateixa manera, la mentalitat de creixement fa que les persones no es preocupin massa pel seu ego, de forma que estan més motivades per aprendre, per escoltar als altres i per admetre que hi ha coses que no saben. El resultat és la humilitat intel·lectual. Un exemple el trobem en el Premi Nobel de Física Richard Feynman que en una entrevista afirmava:

“Puc viure amb el dubte, la incertesa i el desconeixement. Em sembla molt més interessant viure no sabent una cosa que tenir respostes possiblement errònies. Tinc respostes aproximades i possibles conviccions i diferents graus de certesa respecte a diferents coses, però no estic absolutament segur de res”

Bona reflexió!

PS. Una de les formes d’esperonar la curiositat sobre un tema és posar el que sabem per escrit i llavors anotar les preguntes que se’ns van ocorrent. L’objectiu és detectar les nostres llacunes per tal d’estimular la nostra curiositat creant un misteri que s’ha de resoldre. A més, el fet de començar l’aprenentatge amb les nostres pròpies preguntes estimula la memòria global i fa que el procés sigui molt més agradable.

Bona pràctica!