“No ets una màquina amb peces
trencades. Ets un animal a qui no se li respecten les seves necessitats.
Necessites formar part d’una comunitat. Necessites tenir valors significatius,
no els valors escombraria que t’han colat tota la vida, contant-te que la felicitat
vindrà amb els diners i quan compris més coses. Necessites una feina que tingui
sentit. Necessites estar en contacte amb la natura. Necessites sentir-te
respectat. Necessites sentir que tens un futur. Necessites connectar amb totes
aquestes coses. Necessites alliberar-te de la vergonya que puguis sentir per
haver sigut maltractat” Johann Hari
“Lost Connections”
“Les pèrdues són estranyes, vaig
explicar-li. Penses que saps que l’altra persona ja no hi és, però després veus
venir un aniversari o una data especial i el teu cos es posa en guàrdia. Es com
si anessis tranquil·lament per un camí, fruint del passeig, però sense avisar
aparegués un riu cabalós per travessar. No hi ha pont, només unes roques
relliscoses. I has de seguir, posant un peu cada vegada, amb la sensació que a
qualsevol moment pots caure a l’aigua fosca i freda del riu. I ho fas.
Travesses. I segueix el caminet agradable i segur. Fins que, un dia, una altra
vegada, et trobaràs que has de tornar a travessar un altre riu. Però a la
llarga, amb el riu hi apareixeran ponts segurs i sòlids. I l’angoixa deixarà de
venir. La pena, no. Però ja no serà dolorosa. I les teves cames seran fortes. I
sentiràs la potència que han deixat el camí i les travesses difícils en tots
els músculs del teu cos.” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/04/el-riu-de-la-teva-absencia.html
Segueixo aquí, en el meu camí d’aprenentatge, intentant entendre la
naturalesa humana i, de retruc, com puc ajudar als que venen a veure’m a la
consulta. Em faig gran i el meu objectiu és arribar a ser una micona més sàvia,
a saber cuidar-me un poc millor per tal de poder cuidar dels altres, dels que
estim, dels que intento ajudar...
Quines coses destacaria d’aquest any? Suposo que, com sempre, segueixo meravellada
del que som els humans: em fa feredat la part més obscura i, per altra banda,
em fa vibrar amb tot el cos tot allò que em sorprèn positivament, tant pel que
fa als descobriments sobre la nostra pròpia naturalesa com a la capacitat de
compadir-nos i estimar.
Vet aquí el que destacaria d’aquest any que s’acaba:
1.- “Superar el materialisme i l’individualisme,
reconnectant amb els altres i amb les nostres emocions, és el camí cap al
benestar emocional”
Johann Hari ens recorda (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/01/viure-be-com-reconnectar-se-pel.html
i https://benestaremocional.blogspot.com/2019/01/reconnectar-per-viure-be-i-ii.html)
que necessitem reconnectar, amb la
comunitat, amb els nostres valors, amb la nostra necessitat d’autonomia a la
feina, amb la natura i el nostre cos, amb la nostra necessitat de que ens
respectin com a persona, amb el dret a tenir un futur digne, amb el dret a
superar la vergonya per qualsevol maltractament que haguem patit. Només així
arribarem al benestar emocional, a una vida amb sentit, entrega i passió.
2.- “Hem d’acceptar que la vida
suposa triar i que les eleccions deixen enrere possibilitats”
No ens hem d’obsessionar en el que hem deixat enrere, pensant que ens
hagués fet més feliços. Hem d’acceptar que la vida és el resultat de les
respostes a la pregunta estratègica: “Si
dius que Sí a fer això, a què hauràs de dir No?” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/02/calla-mes-demana-mes-i-canvia-com-fas.html).
Recorda, però, cercar el plaer o la felicitat et conduirà a la infelicitat, ens
explica Kieran Setiya (https://benestaremocional.blogspot.com/2019/02/una-guia-filosofica-per-viure-una-bona.html).
Aprèn a viure el present, practica mindfulness,
centra’t en el procés de viure i no en el seus resultats, practica la compassió
i tria activitats amb sentit.
3. “Els conflictes no són el
resultat d’una guerra entre voluntats, sinó una qüestió de les habilitats
disponibles per tal de fer front a les situacions”
La flexibilitat cognitiva i emocional és el que ens permet resoldre
problemes de manera eficient i hauria de ser l’objectiu de l’educació. Hem d’aconseguir
tenir present això quan parlem amb els nostres fills, quan hi negociem, com diu
Eric Baker (https://benestaremocional.blogspot.com/2019/03/pares-fills-i-conflictes.html).
Hem de tenir en compte la maduració diferent de les àrees del nostre cervell: el
nostre funcionament és el resultat del joc entre dues grans zones cerebrals: el
sistema límbic o cervell emocional (amb l’actuació de l’amígdala i el
processament emocional dels estímuls) i el còrtex Prefrontal (amb la seva
capacitat per a planificar, controlar l’atenció, imaginar i el control d’altres
funcions executives) (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/03/el-cuiner-el-detector-de-fum-i-la-torre.html).
4.- “En la nostra naturalesa hi
ha una por ancestral a quedar sols i indefensos. I reaccionem en consonància: ens
agafem de forma personal qualsevol rebuig”
Aprendre a viure bé el fracàs és una de les tasques més importants que ens
posa la vida. No podem evitar el rebuig, el fracàs. I ens farà mal. Però aquest
dolor s’ha d’aprendre a dur com el que és, una part de la vida, un entrebanc
que ens obliga a reflexionar, a agafar distància, a veure com canviem la
perspectiva de les coses quan ens hi veiem obligats (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/04/afrontar-el-dolor-del-rebuig.html).
5.- “Hi ha persones que no
estimen “bé”, que només ofereixen relacions tòxiques”
Katie Hood ens explica quins són els indicadors de que una relació
pot ser tòxica (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/05/els-5-signes-de-lamor-no-saludable.html).
Recordeu prestar atenció a aquests 5 signes: (1) una expressió molt intensa de
les emocions; (2) l’aïllament social com a resultat de que ens parli malament
de les persones que estimem; (3) la gelosia extrema; (4) el menyspreu, el fer-te
quedar malament, els insults; i, finalment, (5) els canvis d’humor, les
amenaces de ruptura.
6.- “Arribar a ser un adult
relativament feliç suposa haver assolit nivells adequats d’independència,
competència, habilitats socials i emocionals i tenir una autoestima sana, és a
dir, un bon nivell d’autocompassió”
Sabeu allò que ens explicaven sobre els ratpenats? Sobre les ones que
envien i com reben els rebots per poder orientar-se, per poder conèixer el que
tenen al davant? Això és el que fem els humans amb les emocions. Però per a
poder fer-ho bé necessitem tenir el nostre sistema emocional ben calibrat i
només ho podem fer si l’ambient que ens envolta ens accepta i ens ajuda a posar
paraules al que sentim i al que pensem. L’autocompassió és això, poder
acceptar-te, poder partir del que sents i usar això com a punt de referència
per navegar per la vida. Hem d’aconseguir tenir a punt el nostre GPS emocional
(vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/06/gps-emocional.html).
Spoiler: només un 50% de nosaltres ho aconseguirem...
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada