Una guia filosòfica per viure una bona vida

“Tots ens enfrontem a la pèrdua i a la limitació, als camins que no hem agafat, a les oportunitats perdudes, als errors comesos, sobrevivint a les desgràcies, veiem cóm els nostres esforços fracassen i, al final, morim”

“He d’aprende a viure el moment”,  Kieran Setiya, “En la mitad de la vida”

Els estudis indiquen que arribant als quaranta anys i fins ben passats els cinquanta les persones, per regla general, indiquem que som més infelices. Es tracta de la posició més baixa en una corba en forma d’U que indica el nivell de felicitat de cada grup d’edat. El filòsof Kieran Setiya, en el seu llibre “En la mitad de la vida”, intenta descriure quines regles podem extreure de la Filosofia per tal de superar aquesta crisi de la millor manera possible.

1.     La recerca directa de la felicitat causa infelicitat. El centrar l’atenció en el propi benestar dóna com a resultat el contrari: més malestar. Si vols viure bé, has de pensar en els altres.

2.     Has de tenir en compte la importància de les activitats amb valor existencial, és a dir, activitats que no es dirigeixen a necessitats vitals concretes, com serien aconseguir diners o millorar les condicions de vida, però que donen qualitat a la nostra vida. Aquestes activitats tindrien a veure amb cuidar les relacions o cultivar el coneixement pel coneixement.

3.     Hem d’acceptar que la vida suposa triar i que les eleccions deixen enrere possibilitats. Encara que ens plantegem el que suposadament hem perdut (aquella potencial parella, aquella feina, aquella amistat...) amb una certa nostàlgia, hem d’aprendre que això forma part de la riquesa de la vida.

4.     Quan mirem cap al passat per valorar les nostres tries, hem d’anar en compte amb donar massa valor a les alternatives perdudes. Ens agrada pensar que hem tingut i tindrem alternatives, però la realitat és que els resultats que venen amb les alternatives no són els que realment podem arribar a pensar. La realitat no és com la veiem a dintre del nostre cap.

5.     Encara que pensis que el teu jo més jove era més lliure, pensa que ho estàs mirant des del teu jo actual, un jo definit que ja sap qui és. El teu jo més jove no sentia el dolor de la pèrdua de les alternatives, però sentia el vertigen de no saber i de la incertesa.

6.     Si t’estàs lamentant per les males decisions, pensa en aquelles coses positives que han vingut amb elles, per exemple, un fill o unes coneixences.

7.     Si amb la fantasia et poses en la situació de poder tornar a triar, vés en compte de contemplar la immensa incertesa de les alternatives que anirien sortint. Compara-ho amb el que ja saps.

8.     Aprèn a valorar els fets, el que has après, els petits detalls que donen color a la teva vida. Recorda que, independentment de l'opció que triessis, en la teva existència hi hauria una ració d’errors, fracassos i desgràcies. No deixis que la teva imaginació et faci perdre de vista la importància de la realitat. La vida està feta de les petites coses.

9.     Davant la mort pots adoptar la perspectiva de que el que ens precedeix, la no existència, té el mateix pes que el que ens espera, la no existència. No paties pel fet de no existir. No patiràs pel fet de deixar d’existir.

10.  Recorda que el desig de la immortalitat és com el desig de volar, una cosa que no té a veure amb la pròpia condició humana.

11.  El que suposa un repte a la mitjana edat és viure de manera plena el present. La solució és no viure centrats únicament en projectes, ja que suposen centrar l’atenció i les energies en acabar-los. Hauríem d’invertir més en el que Setiya anomena activitats atèl·liques, aquelles que no tenen punt final. Aquestes activitats suposen centrar l’atenció en el procés de la pròpia activitat, no en el resultat: estar amb els amics, passar temps a la natura, apreciar la música, cuidar els fills, aprendre a fluir quan fem una cosa... Aquestes activitats suposen viure el present en tots els seus matisos.

En definitiva, cercar el plaer o la felicitat et conduirà a la infelicitat. Aprèn a viure el present, practica mindfulness, centra’t en el procés de viure i no en el seus resultats, practica la compassió i tria activitats amb sentit. Aquest és el camí cap a una vida amb sentit, entrega i passió, plena de benestar emocional.

Bona reflexió!