“els enllaços químics són un
component menor de l’addicció. En realitat, hi ha altres factors, com l’aïllament
[social] i els traumes [de la infància], que d’acord amb les proves disponibles
són indicadors molt més importants de l’addicció. I, tanmateix, la guerra
contra les drogues potencia els factors que més impulsen l’addicció –l’aïllament
i els traumes-, per tal de protegir als consumidors potencials d’un factor
impulsor molt menys rellevant: els enllaços químics” Johann Hari, “Tras el grito”
L’any 1914 s’aprova una Llei als Estats Units que il·legalitzava el consum
de drogues que, fins a aquell moment, es podien comprar lliurement i, en segons
quin casos, necessitaven recepta mèdica. Aquesta prohibició del consum va
comportar una il·legalització de les substàncies i de la seva distribució. A
partir d’aquí, les màfies dedicades al joc i al crim organitzat, van
encarregar-se del mercat.
A partir dels anys 30, la persecució del consum va aguditzar-se, fins a
absorbir la majoria del pressupost policial i crear una entesa mundial per a
establir el que s’ha conegut com a Guerra contra les Drogues i que es proposa “la
desaparició de totes les drogues”, encara que això suposi mantenir la presència
regulada del tabac i de l’alcohol, drogues que han mostrat la seva toxicitat i
que causen la majoria de morts relacionades amb les drogues.
Actualment, els Estats Units, per exemple, gasten uns 41.000 milions de dòlars
en aquesta guerra policial. Tanmateix, el consum i els problemes derivats d’aquest,
no han disminuït. Què es pot fer amb aquest problema? Per tal de reflexionar-hi
i després de llegir el llibre de Johann Hari, “Tras el grito”, proposo que
contesteu aquest qüestionari.
1)
Segons
Milton Friedman, Premi Nobel d’Economia, les etapes en les que la prohibició
del consum de drogues ha estat més dura, han tingut un efecte directe sobre la
violència:
a.- Han disminuït els assassinats
b.- No ha tingut cap efecte sobre els assassinats, però sí sobre els
robatoris.
c.- Han suposat un augment addicional de mil morts cada any, només a USA.
2)
Entre
el 40% i el 50% dels afroamericans d’entre 15-35 anys estan a la presó, en
llibertat condicional o pendents de detenció per delictes relacionats amb les
drogues. Això és perquè:
a.- Són el grup més implicat en el tràfic de drogues i, per tant, acumulen
més detencions (són un 81% i acumulen el 64% de les detencions).
b.- Hi ha una tendència sostinguda cap a la
seva detenció sistemàtica (són el 19% dels implicats en el tràfic i
acumulen el 64% de les detencions).
c.-.És un efecte generacional i de la crisi econòmica, abans no passava.
3)
L’anomenada
“Guerra contra les drogues” suposa mantenir la prohibició del consum d’aquestes
substàncies i detenir, de manera sistemàtica, a qualsevol consumidor, per
ocasional que hagi sigut el seu consum. Això suposa que:
a.- Als USA, per exemple, la població reclusa per delictes de drogues és
major que la de tota Europa Occidental en totes les categories de crims.
b.- No suposa cap efecte sobre la població reclusa.
c.- Es tenen més reclusos per delictes de drogues, però perquè les drogues
porten a la violència, independentment de si es legalitza el consum o no.
4)
Segons
l’Oficina de l’ONU pel Control de les Drogues:
a.- El consum de drogues dóna problemes a gairebé tothom que les prova.
b.- El 10% de la gent que consumeix drogues tenen problemes amb aquestes
substàncies.
c.- El 90% de la gent que consumeix drogues tenen problemes amb aquestes
substàncies.
5)
Les
addiccions són el resultat:
a.- De l’exposició reiterada a un cert tipus de substàncies químiques
bastant fortes.
b.- En les addiccions tenen més importància els factors relacionats amb el
benestar psicosocial de la persona, que la pròpia qualitat addictiva de la
substància.
c.- En les addiccions bàsicament tenen importància elements morals de la
persona. Simplement, s’ha de saber dir “no”.
6)
Tria
la resposta o respostes vertaderes:
a.- Per cada succés traumàtic patit a la infància, la probabilitat de
convertir-se en addicte en ser gran es multiplica per dos i fins i tot per
quatre.
b.- Dues terceres parts dels consumidors de drogues intravenoses tenen un
historial de traumes infantils.
c.- Destinant els diners que es dediquen a castigar el consum de drogues al
tractament de problemes a la infància aconseguiríem evitar moltes addiccions.
7)
Durant
la guerra del Vietnam:
a.- El 20% dels soldats americans van enganxar-se a l’heroïna. Al cap d’un
any de tornar a casa seva, el 95% havia deixat de consumir droga.
b.- El 2% dels soldats americans van enganxar-se a l’heroïna. Al cap d’un
any de tornar a casa seva, la majoria seguia consumint droga.
c.- El 10% dels soldats americans van enganxar-se a l’heroïna. Al cap d’un
any de tornar a casa seva, la majoria seguia consumint droga.
8)
La
substància addictiva que més morts provoca és:
a.- La cocaïna.
b.- La morfina.
c.- La nicotina del tabac.
9)
Els
estudis mostren que, en el cas de l’heroïna, per exemple, quan es disposa de
clíniques creades pel seguiment del seu consum:
a.- Augmenta el nombre d’addictes en la zona i la majoria continua
consumint.
b.- Es manté el nombre d’addictes en la zona i els pacients no deixen de
consumir.
c.- Disminueix el nombre d’addictes en la zona i es donen recuperacions
naturals (als 3 anys, només el 15% segueixen consumint diàriament).
10)
Les
clíniques per la prescripció d’heroïna creades a Suïssa suposen:
a.- Un cost de 35 francs suïssos per pacient i dia, però pel contribuent suposen
un estalvi de 44 francs suïssos diaris, que són els que es dedicaven a les
detencions, els judicis i a la reclusió dels addictes a les drogues.
b.- Un cost de 80 francs suïssos per pacient i dia, que corren a càrrec del
pressupost sanitari.
c.- Un cost que no s’hauria d’assumir.
11)
L’augment
en el consum de drogues es dóna quan:
a.- La gent surt més i està més disposada a passar-ho bé.
b.- En moments en què socialment augmenten els sentiments d’aïllament i el
malestar entre les persones.
c.- Quan la moralitat es relaxa i s’és més permissiu amb el consum.
12)
La
despenalització del consum de drogues a Portugal ha suposat:
a.- Que hi hagi un augment en el consum de drogues.
b.- Que el que es dedicava abans al control policial i a les detencions,
s’inverteixi en tractament, en prevenció i en reinserció laboral. Portugal
mostra un descens en el nombre d’addictes i en el consum de drogues. Els joves
són dels que consumeixen menys cànnabis d’Europa. Els delictes relacionats amb
drogues han desaparegut.
c.- Que no hi hagi cap canvi en el consum de drogues. Al final, les
addiccions són el producte de l’enganxament a la substància i si es manté una
relació amb aquesta, apareixen les dependències.
Respostes correctes:
1) c; 2) b; 3) a; 4) b; 5) b; 6) totes; 7) a; 8) c; 9) c;
10) a; 11) b; 12) b.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada