Passa al contingut principal

El que hauríem de saber de "La guerra contra les drogues"



“els enllaços químics són un component menor de l’addicció. En realitat, hi ha altres factors, com l’aïllament [social] i els traumes [de la infància], que d’acord amb les proves disponibles són indicadors molt més importants de l’addicció. I, tanmateix, la guerra contra les drogues potencia els factors que més impulsen l’addicció –l’aïllament i els traumes-, per tal de protegir als consumidors potencials d’un factor impulsor molt menys rellevant: els enllaços químics” Johann Hari, “Tras el grito









L’any 1914 s’aprova una Llei als Estats Units que il·legalitzava el consum de drogues que, fins a aquell moment, es podien comprar lliurement i, en segons quin casos, necessitaven recepta mèdica. Aquesta prohibició del consum va comportar una il·legalització de les substàncies i de la seva distribució. A partir d’aquí, les màfies dedicades al joc i al crim organitzat, van encarregar-se del mercat.

A partir dels anys 30, la persecució del consum va aguditzar-se, fins a absorbir la majoria del pressupost policial i crear una entesa mundial per a establir el que s’ha conegut com a Guerra contra les Drogues i que es proposa “la desaparició de totes les drogues”, encara que això suposi mantenir la presència regulada del tabac i de l’alcohol, drogues que han mostrat la seva toxicitat i que causen la majoria de morts relacionades amb les drogues.

Actualment, els Estats Units, per exemple, gasten uns 41.000 milions de dòlars en aquesta guerra policial. Tanmateix, el consum i els problemes derivats d’aquest, no han disminuït. Què es pot fer amb aquest problema? Per tal de reflexionar-hi i després de llegir el llibre de Johann Hari, “Tras el grito”, proposo que contesteu aquest qüestionari.


1)    Segons Milton Friedman, Premi Nobel d’Economia, les etapes en les que la prohibició del consum de drogues ha estat més dura, han tingut un efecte directe sobre la violència:

a.- Han disminuït els assassinats
b.- No ha tingut cap efecte sobre els assassinats, però sí sobre els robatoris.
c.- Han suposat un augment addicional de mil morts cada any, només a USA.

2)    Entre el 40% i el 50% dels afroamericans d’entre 15-35 anys estan a la presó, en llibertat condicional o pendents de detenció per delictes relacionats amb les drogues. Això és perquè:

a.- Són el grup més implicat en el tràfic de drogues i, per tant, acumulen més detencions (són un 81% i acumulen el 64% de les detencions).
b.- Hi ha una tendència sostinguda cap a la  seva detenció sistemàtica (són el 19% dels implicats en el tràfic i acumulen el 64% de les detencions).
c.-.És un efecte generacional i de la crisi econòmica, abans no passava.

3)    L’anomenada “Guerra contra les drogues” suposa mantenir la prohibició del consum d’aquestes substàncies i detenir, de manera sistemàtica, a qualsevol consumidor, per ocasional que hagi sigut el seu consum. Això suposa que:

a.- Als USA, per exemple, la població reclusa per delictes de drogues és major que la de tota Europa Occidental en totes les categories de crims.
b.- No suposa cap efecte sobre la població reclusa.
c.- Es tenen més reclusos per delictes de drogues, però perquè les drogues porten a la violència, independentment de si es legalitza el consum o no.

4)    Segons l’Oficina de l’ONU pel Control de les Drogues:

a.- El consum de drogues dóna problemes a gairebé tothom que les prova.
b.- El 10% de la gent que consumeix drogues tenen problemes amb aquestes substàncies.
c.- El 90% de la gent que consumeix drogues tenen problemes amb aquestes substàncies.

5)    Les addiccions són el resultat:

a.- De l’exposició reiterada a un cert tipus de substàncies químiques bastant fortes.
b.- En les addiccions tenen més importància els factors relacionats amb el benestar psicosocial de la persona, que la pròpia qualitat addictiva de la substància.
c.- En les addiccions bàsicament tenen importància elements morals de la persona. Simplement, s’ha de saber dir “no”.

6)    Tria la resposta o respostes vertaderes:

a.- Per cada succés traumàtic patit a la infància, la probabilitat de convertir-se en addicte en ser gran es multiplica per dos i fins i tot per quatre.
b.- Dues terceres parts dels consumidors de drogues intravenoses tenen un historial de traumes infantils.
c.- Destinant els diners que es dediquen a castigar el consum de drogues al tractament de problemes a la infància aconseguiríem evitar moltes addiccions.

7)    Durant la guerra del Vietnam:

a.- El 20% dels soldats americans van enganxar-se a l’heroïna. Al cap d’un any de tornar a casa seva, el 95% havia deixat de consumir droga.
b.- El 2% dels soldats americans van enganxar-se a l’heroïna. Al cap d’un any de tornar a casa seva, la majoria seguia consumint droga.
c.- El 10% dels soldats americans van enganxar-se a l’heroïna. Al cap d’un any de tornar a casa seva, la majoria seguia consumint droga.

8)    La substància addictiva que més morts provoca és:

a.- La cocaïna.
b.- La morfina.
c.- La nicotina del tabac.

9)    Els estudis mostren que, en el cas de l’heroïna, per exemple, quan es disposa de clíniques creades pel seguiment del seu consum:

a.- Augmenta el nombre d’addictes en la zona i la majoria continua consumint.
b.- Es manté el nombre d’addictes en la zona i els pacients no deixen de consumir.
c.- Disminueix el nombre d’addictes en la zona i es donen recuperacions naturals (als 3 anys, només el 15% segueixen consumint diàriament).

10)           Les clíniques per la prescripció d’heroïna creades a Suïssa suposen:

a.- Un cost de 35 francs suïssos per pacient i dia, però pel contribuent suposen un estalvi de 44 francs suïssos diaris, que són els que es dedicaven a les detencions, els judicis i a la reclusió dels addictes a les drogues.
b.- Un cost de 80 francs suïssos per pacient i dia, que corren a càrrec del pressupost sanitari.
c.- Un cost que no s’hauria d’assumir.

11)           L’augment en el consum de drogues es dóna quan:

a.- La gent surt més i està més disposada a passar-ho bé.
b.- En moments en què socialment augmenten els sentiments d’aïllament i el malestar entre les persones.
c.- Quan la moralitat es relaxa i s’és més permissiu amb el consum.

12)           La despenalització del consum de drogues a Portugal  ha suposat:

a.- Que hi hagi un augment en el consum de drogues.
b.- Que el que es dedicava abans al control policial i a les detencions, s’inverteixi en tractament, en prevenció i en reinserció laboral. Portugal mostra un descens en el nombre d’addictes i en el consum de drogues. Els joves són dels que consumeixen menys cànnabis d’Europa. Els delictes relacionats amb drogues han desaparegut.
c.- Que no hi hagi cap canvi en el consum de drogues. Al final, les addiccions són el producte de l’enganxament a la substància i si es manté una relació amb aquesta, apareixen les dependències.

Respostes correctes:
1)    c; 2) b; 3) a; 4) b; 5) b; 6) totes; 7) a; 8) c; 9) c; 10) a; 11) b; 12) b.

Bona reflexió!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,