Construim gàbies o ponts?

"Els elements que ha comprovat que ens protegeixen d’aquesta “trampa de la intel·ligència” són la reflexió cognitiva, la humilitat intel·lectual, el pensament obert, la curiositat, la intel·ligència emocional refinada i la mentalitat de creixement. Totes aquestes activitats poden ajudar a construir el que Robson anomena “saviesa basada en proves” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/11/la-trampa-de-la-intelligencia.html

“El cervell humà està estructurat anatòmicament de manera que cap decisió o acció pot alliberar-se de la influència de les sensacions interoceptives o dels sentiments, independentment de la ficció que la gent es conti a ella mateixa sobre la seva racionalitat” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/10/quan-no-ens-entenem.html

La cultura i el cervell, explica David Bueno en el seu llibre “Trenca’t-hi el cap”, “s’enriqueixen mútuament fins a esdevenir un aliatge. Un aliatge és una mescla homogènia de dos o més elements que s’utilitza per millorar algunes de les propietats que tenen per separat, com ara la resistència i la duresa.” Tanmateix, la sinèrgia creada entre cervell i cultura pot anar en dues direccions: tancar les nostres opcions i esdevenir una gàbia o obrir-les i construir un pont que ens obri noves oportunitats.

David Bueno està en la línia de David Robson (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/11/la-trampa-de-la-intelligencia.html) quan ens explica que el coneixement no tindrà la seva potència transformadora si no està acompanyat de curiositat, alegria i reflexió. El secret es troba en la capacitat de mantenir la flexibilitat cognitiva que ha fet de la nostra infància una cosa única en el món animal. I la forma de mantenir-la és cultivar l’autoconsciència i aconseguir unes funcions executives actives.

Els estudis demostren que la manera més fiable de pronosticar l’èxit vital d’una persona -la seva capacitat per gestionar la seva adaptació als entorns personal, familiar, professional, etc.- és saber quina capacitat de control tenen les seves funcions executives. Entre aquestes funcions s’han de destacar:

• el control de l’atenció (que ens permet focalitzar en cervell en el que volem);
• el control inhibitori (que ens permet controlar la impulsivitat i les emocions);
• la memòria de treball (que ens permet gestionar la informació que ens entra i prioritzar la que considerem important), i, finalment,
• la flexibilitat cognitiva (que ens permet generar diferents respostes davant d’una mateixa situació).

Mantenir el cervell actiu, sobretot els lòbuls frontals i prefrontals, on hi localitzem aquestes funcions executives, permet incrementar tots els pensaments relacionats amb el futur, no enquistar-nos en el passat i seguir sent flexibles i creatius. Mantenir un cervell actiu, ens allunya dels dogmatismes i de, com deia David Robson, cometre estupideses pel fet de quedar-nos fixats en informacions del passat.

La intel·ligència, mesurada pels tests, o la capacitat de resoldre problemes, mesurada per l’obtenció de determinades credencials, no són el que realment importa quan volem aconseguir tenir una cultura que ens ajudi a mirar cap al futur. Sense esperit crític, les mesures d’intel·ligència o els títols educatius poden convertir-se en gàbies que no ens deixin avançar.

Sense curiositat, la pseudociència, les teories conspiratòries i les notícies falses poden fer-se amb el control de l’actualitat. L’antídot, una altra vegada, es troba en les funcions executives, com explica David Robson, i en el que s’anomenen programes d’inoculació cognitiva. La  primera passa és aprendre a fer les preguntes adequades quan se’ns posa al davant una informació:

• Qui proporciona la informació? Quines credencials té? Quins interessos hi ha al darrera?
•  Quines són les premisses de la informació? En què poden estar equivocades?
• Quines són les suposicions inicials? En què poden estar equivocades?
• Quines són les explicacions alternatives a les afirmacions presentades?
• Quines proves hi ha disponibles? Quines diferències hi ha amb les que puguin tenir les explicacions alternatives?
• Quina informació addicional necessito per tal de prendre una decisió?

En definitiva, la sinèrgia entre cervell i cultura només es donarà si aquesta última promou la curiositat i el control de les funcions executives. Una cultura basada en la immediatesa, en el consum o en la por a les diferències, per exemple, no deixaria espai a la reflexió ni a la curiositat i afebliria les connexions d’aquestes funcions executives. En lloc de construir un pont per anar cap al futur hauríem construït una gàbia que ens tancaria en el passat, en l’exclusió i en el dogmatisme.

El problema de les cultures obertes, creatives i reflexives és que són difícils de generar ja que, com explica David Bueno, reflexionar (o seguir el protocol de preguntes anteriors) és un dels processos cerebrals que consumeix més energia i, per tant, només es sol fer quan es considera estrictament necessari. El problema és que com menys usem les funcions executives menys connexions consolidem i més ens costarà posar-les en marxa quan ho necessitem. Com explico moltes vegades, el cervell és un poc gandul.

A més, i com podem comprovar amb la temperatura ideològica dels mitjans de comunicació, per disminuir la capacitat reflexiva de les persones, una de les estratègies més utilitzades és generar sensació de perill imminent, d’immediatesa a la què s’ha de respondre de forma urgent. La por, la ira i l’angoixa són els principals enemics de l’educació crítica i reflexiva. I també l’estrès. Per això, la capacitat de gestionar les emocions fent-les conscients (vegeu el concepte de granularitat emocional o d’agilitat emocional a https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html) també contribueix a obrir-nos cap al futur, a la creativitat i a la capacitat crítica.

Bona reflexió!